Memnó d'Heraclea
Memnó (en grec Mεμνων), possiblement va viure al segle i aC. Fou un historiador grec, probablement d'Heraclea Pòntica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Heraclea Pòntica  |
| Floruit | segle I |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor |
| Període | Imperi Romà |
Va escriure una extensa obra sobre aquesta ciutat, especialment pel que fa als tirans sota els quals havia caigut unes quantes vegades. Actualment coneixem la seva obra gràcies a Foci, encara que es desconeix de quants llibres constava. Foci en llegí del novè al quinzè volums, fent-ne un extracte, que inclou alguns llibres posteriors.
El novè llibre comença parlant del tirà Clearc, deixeble de Plató i d'Isòcrates d'Atenes. L'últim fet mencionat al llibre setzè és la mort de Britàgores, enviat pels heracleans com a ambaixador a Juli Cèsar quan obtingué el poder suprem l'any 48 aC. Vossius creu que l'obra es va escriure a l'època d'August, però altres autors consideren que potser va ser en temps d'Hadrià. Com que no es coneixen els darrers llibres no se sap fins a quina època arribava.
L'estil de Memnó, segons Foci, era clar i senzill, i les paraules ben escollides. El resum de Foci, però, conté nombrosos exemples d'expressions poètiques rares i algunes que indiquen el declivi de la llengua grega. Els Excerpta de Foci van ser publicats a bocins, juntament amb fragments de Ctesies i Agatàrquides, per Henry Estienne el 1557.
La història de Memnó és l'únic exemple mitjanament complet de la historiografia grega a nivell local.[1]
Referències modifica
- ↑ Memnon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1029