Obligació de deute garantida

tipus de producte financer

Una obligació de deute garantida o obligació garantida per deute[1] (en anglès: collateralized debt obligation; acrònim: CDO) és un valor financer de tipus derivat, el valor i pagaments del qual es deriven d'un col·lateral (o garantia) format per una cistella d'actius. Allò que caracteritza una CDO i la diferencia d'un Asset-backed security és la segmentació en trams de risc (en anglès: risk tranches). El pagament i l'interès que renda el CDO no és homogeni per a tots els inversors, sinó que aquests poden escollir el grau de risc a què volen estar exposats. Les CDO ofereixen tres graus de risc: "senior tranches", "mezzanine tranches", i "subordinated/equity tranches"; les "senior" reben una qualificació AAA i ofereixen un interès menor, mentre que les "subordinated/equity" ofereixen un interès major però tenen la qualificació de bons escombraria. La principal motivació per a la creació de CDO prové dels bancs que volen convertir actius a llarg termini del seu balanç en efectiu. Per a aconseguir-ho creen una societat intermèdia (SPE) que serà l'encarregada de comprar-los els actius i al seu torn revendre'ls als inversos. El principal punt fort de les CDO és que una cistella d'actius a llarg termini que rep una qualificació de B, pot ser revenuda a curt termini en tres trams de risc, per exemple AAA (senior), B (mezzanine) i BBB (subordinated/equity). Per contra, el tram de més risc d'impagament "subordinated/equity" normalment acaba sent recomprat pel mateix banc emissor, raó per la qual aquests foren els primers a rebre l'impacte durant la Crisi hipotecària de 2007, fet que derivà en la Crisi financera 2007-2010. Analistes i acadèmics com Warren Buffett i Raghuram Rajan havien advertit que aquests productes derivats allò que realment fan no és reduir el risc a través de la diversificació, sinó que en realitat dispersen el risc sobre el valor dels actius subjacents.

Estructura modifica

Malgrat que les CDO varien en estructura i actius subjacents el principi bàsic sempre és el mateix. A fi d'estructurar una CDO el promotor, normalment un banc, constitueix una societat intermèdia anomenada Entitat de propòsit especial (ESE), que tindrà en propietat els actius subjacents que formen la garantia (col·lateral), i al seu torn vendrà els fluxos de caixa que generen aquests actius als inversors en diferents trams de risc (risk tranches):

  • Es constitueix la ESE, normalment a instàncies d'un banc
  • La SPE emet Obligacions (CDOs) amb diferents trams de risc (risk tranches); normalment el mateix banc promotor de la ESE és qui compra les obligacion amb més risc.
  • Amb els fons aconseguits dels inversors la SPE compra al banc promotor els actius que formaran la cartera d'actius subjacents que generaran els fluxos de caixa

Tipologia modifica

A) Actius de renda fixa:

B) Actius estructurats i sintètics:

C) Altres tipus de CDOs

  • Commercial Real Estate CDOs (CRE CDOs) -- Són CDO garantides per commercial real estate assets
  • Collateralized Insurance Obligations (CIOs) -- Són CDO garantides per assegurances o contractes de reassegurança.

El 2007 el 10% de les CDO estaven garantides per valors de renda fixa, el 45% per préstecs bancaris i el 45% restant estava format per CDO garantides per productes estructurats i sintètics.

Referències modifica

Bibliografia modifica