Uròbor

L'uròbor (grec antic: οὐροβόρος ourobóros; llatí urobŏrus) és un símbol que representa una serp que es menja la cua i forma un cercle. El sentit més comú que se li dona és el de ciclicitat, etern retorn o reencarnació. Com a tal apareix al costat dels morts a la cultura de Hongshan, a l'Antic Egipte i com a símbol del déu Janus (posteriorment se'l representà amb dues cares).

L'uròbor en un gravat de Lucas Jennis al tractat d'alquímia De Lapide Philosophico

Pot significar també les dues dimensions del món (representades per l'interior i l'exterior del cercle): l'interior és el material i sense sentit (autodevorar-se), al costat de l'infinit exterior. Aquesta interpretació va ser creada pel cristianisme, segons el qual la serp com a imatge de temptació s'esqueia a més amb els límits del món (fora de la serp, al cel, no hi ha pecat, però tot el que hi ha a dins pertany al seu regne).

Aquesta dualitat va ser heretada per l'alquímia, que va recollir el sentit positiu del gnosticisme i assimilava l'uròbor a l'home, que s'ha de treballar (assimilar) a ell mateix com a màxima fita d'infinitud. Simbolitza també la unitat dels contraris i de tot el cosmos, i com a tal va ser adoptat pels maçons.

És Jormungand a la mitologia nòrdica, Shesha als relats hindús i un dels segells de Quetzalcóatl.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uròbor