Pseudo-Aristòtil

Pseudo-Aristòtil és la denominació que s'ha donat als autors d'obres que intentaren fer-se passar per escrits d'Aristòtil, sense ser-ho, o que se li atribuïren en algun determinat moment a ell i després es comprovà que tal atribució era errònia.

Alguns d'aquests llibres es poden situar en un marc temporal coetani d'Aristòtil, i altres s'elaboraren en segles posteriors i fins i tot alguns en sorgiren en el món àrab a l'edat mitjana.

Dins d'aquestes obres falsament atribuïdes a Aristòtil es distingeixen les que s'integraren en un primer moment en l'anomenat Corpus aristotelicum i les que no hi figuraren.

Del Corpus aristotelicum

Nom en català	Nom en grec	Nom en llatí	Observacions
Del món	Περὶ κοσμοῦ	De mundo	Fins a l'edat mitjana es considerava d'Aristòtil però des d'Erasme de Roterdam es creu que és obra d'un escèptic del s. I.
De l'esperit	Περὶ πνεύματος	De spiritu	S'ha suposat que és obra del s. III ae.
Dels colors	Περὶ χρωμάτων	De coloribus	S'atribueix a Teofrast o a un peripatètic del seu entorn.
Dels audibles	Περὶ ἀκουστῶν	De audibilibus	Suposadament és del s. III ae.
Fisiognòmica	Φυσιογνωμονικῶν	Physiognomonica	Encara que les tesis que defensa tenen l'origen en Aristòtil, la redacció de l'obra no és aristotèlica.
De les plantes	Περὶ φυτῶν	De plantis	El text que s'ha conservat és una traducció llatina d'un text àrab que fou novament traduït al grec. És atribuït per alguns a Nicolau Damascé.
Audibles admirables	Περὶ θαυμασίων ἀκουσμάτων	Mirabilibus auscultationibus	Probablement és del s. III ae.
Mecànica	Προβληματα μηχανικά	Problemata mechanica	Sol situar-se a principis del s. III ae.
De la indivisibilitat de les línies	Περὶ ἀτόμων γραμμῶν	De lineis insecabilibus	Diògenes Laerci l'atribuí a Teofrast.
Llocs i noms dels vents	Ἀνέμων θέσεις καὶ προσηγορίαι	Ventorum situs et cognomina	Se suposa que l'escrigué un autor peripatètic de l'època de Teofrast o posterior.
Sobre Melis, Xenòfans i Gòrgies	Περὶ Μελισσου, Ξενοφάνους, Γοργίου	De Melisso, Xenophane, Gorgia	Se'n discuteix l'autenticitat: alguns historiadors creuen que podia ser d'Aristòtil, tot i que sol atribuir-se a un peripatètic del s. III ae o a un peripatètic eclèctic del s. I.
De virtuts i vicis	Περὶ ἀρετῶν καὶ κακίων	De virtutibus et vitiis	Procedeix de l'època de Teofrast.
Econòmics	Οἰκονομικῶν	Oeconomica	Tractat dividit en tres llibres que podrien ser de diferents autors, des de peripatètics fins a estoics. Fou elaborat probablement entre els s. II i I ae.
Retòrica per a Alexandre	Ῥητορικὴ πρὸς Ἀλέξανδρον	Rhetorica ad Alexandrum	L'obra s'atribueix a Anaxímenes de Làmpsac i pertany al s. IV ae. La carta de dedicatòria a Alexandre el Gran que hi figura no es considera autèntica, des de temps d'Erasme de Roterdam.

Fora del Corpus aristotèlic

Nom en català	Nom en grec	Nom en llatí	Observacions
Llibre de les causes		Liber de causis	Albert el Gran la considerà d'Aristòtil.
Llibre de la poma		Liber de pom
Problemes no publicats		Problemata inedita	Se suposa que és obra d'un compilador posterior a Alexandre d'Afrodísies.
El secret dels secrets		Secretum secretorum
Llibre de les pedres		De lapidibus	Coneguda pel món àrab.
Teologia d'Aristòtil		Theologia aristotelica	Coneguda pel món àrab.
Càstigs d'Aristòtil a Alexandre el Gran

Notes i referències

• Franco Volpi, Enciclopèdia d'obres de filosofia, volum 1, pàg.147-151, Barcelona: Herder (2005), ISBN 84-254-2398-8.

Enllaços externs

• Secret dels secrets.
• ἜΛΕΓΧΟΣ en la Retòrica a Alexandre: prova o refutació?