Revolució neolítica

La revolució neolítica foren un conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc durant el neolític, en la prehistòria, i que van suposar el pas d'una vida nòmada a una vida sedentària. Amb el descobriment de l'agricultura, la domesticació de determinats animals o el perfeccionament de la tècnica, l'ésser humà va poder establir-se en un lloc fix i assegurar-se'n a partir dels seus recursos la supervivència.

Revolució neolítica

36° N, 40° E
Tipus	revolució procés
Part de	neolític
Interval de temps	mil·lenni VIII aC - mil·lenni II aC
Localització	Creixent Fèrtil

Principals centres de desenvolupament primari de l'agricultura: est dels Estats Units (4000–3000 AP), Mesoamèrica (5000–4000 AP), Andes septentrionals (5000–4000 AP), Àfrica subsahariana (5000–4000 AP, ubicació exacta desconeguda), Creixent Fèrtil (11000 AP), conques del Iang-Tsé i del riu Groc (9000 AP) i terres altes de Nova Guinea (9000–6000 AP).

Es van crear grans ciutats; va fomentar-se una forta divisió del treball, van sorgir estructures de poder més sofisticades i van aparèixer els primer soldats, a diferència dels guerrers, i van començar els gèrmens dels grans imperis de l'edat antiga.

La revolució neolítica va començar, al voltant del 8000-7000 aC, a les ribes dels gran rius, a Mesopotàmia i Egipte. La resta de pobles va trigar segles a assolir el seu grau de desenvolupament, per això es qualifica de "revolució". De fet, no es va produir un canvi que afectés de manera similar les condicions de vida de la població humana fins a la revolució industrial.

Causes

Les causes que van portar a la sedentarització no estan clares. Brian Hayden afirma que, probablement, té a veure amb el poder creixent dels caps tribals. Com a símbol de riquesa, havien de posseir molt de menjar i fins i tot animals vius per a després sacrificar-los, fet que va portar a emmagatzemar aliment, experimentar-hi i domesticar els animals. Jack Harland hi afegeix motius religiosos, associats a les festes cerimonials en honor de les divinitats o propiciadores de la caça.

David Rindos afirma que es va començar per protegir les plantes que donaven fruit comestible dels depredadors i d'aquí es va crear un terreny apte per al conreu, primer casual i després intencionat. Aquest fet va ser incrementat per la pressió demogràfica, que feia més important tenir accés regular al menjar. Les primeres plantes que van tenir èxit en la sembra van ser el blat i els pèsols, per la seva adaptabilitat al clima neolític.

Conseqüències

La revolució neolítica va tenir diverses conseqüències més enllà del domini sobre el medi. En primer lloc, va propiciar l'especialització laboral: hi havia persones que eren més bones caçant, d'altres conreant i unes altres administrant l'aliment de la tribu. Aquesta divisió, en principi tècnica, va acabar sent social, ja que determinades tasques es consideraven més prestigioses i es transmetien de pares a fills com a símbol d'estatus. Fins i tot, es van posar restriccions per accedir a determinats llocs de poder, accentuant així l'aparició de classes socials, lligades a l'augment de població. L'excedent d'aliments va permetre la creació de nous oficis, des de l'aprofitament de la pell animal o el lli per a fer vestits fins a l'art, creat a partir de materials de la terra.

La millora nutricional no va traduir-se en un augment immediat de la població, ja que la malaltia es propagava millor en ambients amb concentració humana i convivència en un mateix espai entre humans i animals. No va ser fins més endavant, amb la implantació de mesures higièniques a les ciutats primitives, que es va començar a produir l'auge demogràfic explosiu.

Aquests nuclis de població interaccionaven amb els veïns intercanviant productes sobrers per d'altres que mancaven, aprofundint en l'especialització i la recerca (tenien més possibilitat d'èxit les ciutats que oferien conreus o manufactures úniques). D'aquesta manera, es van produir grans avenços en el comerç i en la tecnologia, i s'incidí de nou en la mida dels nuclis urbans, perquè una xarxa de petits pobles aliats o sumats tenia més possibilitats d'aconseguir tractes comercials profitosos.

La urbanització i l'agricultura van tenir importants conseqüències ecològiques; s'iniciava una era de modificació del paisatge que implica un punt d'inflexió en l'evolució: no solament intenta l'ésser humà adaptar-se al medi, sinó que altera l'entorn tècnicament per poder viure més i millor; es tracta, doncs, de l'evolució de la cultura i no únicament la biològica.