Roiasc

dialecte de transició

El roiasc (en roiasc: ruiascu, en occità: roiasc) és un dialecte de tipus lígur/alpí parlat a l'alta vall de la Ròia (país de roiasc o tèrra roiasca), a cavall sobre França i Itàlia. El roiasc és intermediari entre el lígur i l'occità. A Itàlia, les comunes roiasques s'han declarat membres de la minoria occitana.[1][2]

Infotaula de llenguaRoiasc
Tipusparlar de transició Modifica el valor a Wikidata
Dialecte delígur i occità Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatFrança, Itàlia i Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità Modifica el valor a Wikidata
Domini del roiasc (fronteres de 2015)

Localització modifica

 
Domini del roiasc abans de 1947

El roiasc es parla a les localitats següents:

Classificació modifica

Del punt de vista de les representacions, els habitants i les associacions culturals de l'Alta-Roya reivindiquen de bon grau la seva pertinença a l'occità (sense negar tanmateix les seves afinitats amb el lígur. Del costat italià, els municipis on es parla roiasc (com La Briga Alta) s'han declarat «comunes de llengua occitana» en el marc de la Llei de protecció de les minories lingüístiques (nº, 482, 1999), la qual cosa ha entrenat protestes de la part de certs lingüistes. Del punt de vista estructural, tanmateix, els trets del lígur són molt més forts que els trets de l'occità. El roiasc és doncs un parlar de tipus ligurien alpin (amb el parlar veí de Pigna, Rocchetta Nervina, Castelvittorio i Isolabona) que es distingeix del lígur de tipus génois (com els parlars gavots del posterior-país de Niça es distingeixen del Occità-Niçard) la qual cosa pot haver un efecte sobre les representacions locals del dialecte lígur. És igualment possible de classificar el roiasc com llengua independent.[3][4]

Les variants: brigasc, tendasc modifica

El brigasc és una varietat de roiasc parlada al País de Roiasc o Tèrra Roiasca, a França (La Briga) i a Itàlia: Briga Alta, Realdo, Verdeggia i Viozene (comuna de Ormea).

És il·lustrat per la revista de l'associació local «HA Vaštéra» que fet una ampla plaça als debats sobre la posició de la llengua.[5]

El tendasc es la varietat de Lígur/Roiasc parlada a Tende.[6]

Referències modifica

  1. Les minorités linguistiques dans les pays de la Communauté européenne, Luxembourg, Office des publications officielles des Communautés européennes, 1986, ISBN 92-825-6480-0 téléchargement gratuit
  2. Servizio Beni e attività culturali della Provincia di Torino, Atlante delle minoranze linguistiche storiche del Piemonte e della Provincia di Imperia, (Lien de téléchargement sur le site Chambra d'Oc), p. 18 carte de la Terre Brigasque
  3. Fiorenzo Toso, Werner Forner
  4. Ce fut notamment la position de Werner Forner, comme expliqué par Pierleone Massajoli, "Sul brigasco roiasco", R nì d'aigüra, 6, 1986, 1-3, texte reproduit en ligne sur le site Chambra d'Oc
  5. Site d′A Vaštéra
  6. Cf. carte dans Jean-Philippe DALBERA, "Dialectologie et morpho-phonologie", Actes du Congrès International de Dialectologie, Bilbao, 1992, 135-149, En ligne

Bibliografia modifica

La bibliografia especialitzada sobre parlar-ho roiasc resta indecisa sobre la classificació entre l′occitana i el lígur. Molts textos barregen sobretot els fets científics i opinions passionals.

  • Giovan Battista PELLEGRINI, Carta dei dialetti italiani, Pisa, Pacini 1977 p. 35-37
  • Giulia PETRACCO SICARDI – Emilio AZARETTI, "Studi linguistici sull'anfizona Liguria-Provenza", dans Dizionario Etimologico Storico Ligure, Alessandria, Edizioni dell'Orso 1989, vol. I (p. 11-62 de Giulia Petracco Sicardi Contributo alla definizione dell'anfizona Liguria-Provenza; p. 63-230 di Emilio Azaretti Un dialetto di transizione fra area ligure e occitanica: Olivetta San Michele)
  • Carlo TAGLIAVINI, Le origini delle lingue neolatine, Bologna, Pàtron 1982, p. 419
  • Tullio TELMON, dans Storia della lingua italiana diretta da Luca Serianni e Pietro Trifone. Vol. III, Le altre lingue, Torino, Einaudi 1994, p. 923-950Luca Maria CAPPONI, A canzun de Franzé u peguror, édition par W. Forner et S. Oddo, Triora, Pro Loco 1997 (Introduction de W. Forner, p. 5-22)
  • Manlio CORTELAZZO, Nicola DE BLASI, Carla MARCATO e Gianrenzo P. CLIVIO (cur.), I dialetti italiani. Storia, struttura, uso, Torino, UTET 2002, p. 152
  • Jean-Philippe DALBERA, Les parlers des Alpes-Maritimes. Étude comparative. Essai de reconstruction, Thèse de Doctorat d'État, Université de Toulouse 1984; London Institut d'Estudis Occitans 1994
  • Jean-Philippe DALBERA, "Alpes-Maritimes dialectales. Essai d'aréologie", dans Travaux du Cercle Linguistique de Nice, 7-8 (1985-1986), p. 3-28
  • Jean-Philippe DALBERA, "De la métaphonie dans les parlers de la Haute-Roya (A-Mmes)", dans AA.VV., Actes du Plantilla:XVIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes, Aix-en-Provence, 1986, vol. VI, p. 175-188
  • Jean-Philippe DALBERA, "Microdialectologie et reconstruction", Travaux du Cercle Linguistique de Nice, 12 (1990), p. 35-47
  • Jean-Philippe DALBERA, "Les Ilots Liguriens de France", dans Les Langues de France sous la direction de B. Cerquiglini. Textes rassemblés par M. Alessio et J. Sibille, publié avec le concours du Ministère de la Culture et de la Communication – Délégation générale à la langue française et aux langues de France, Paris, Presses Universitaires de France 2003, p. 125-136
  • Jean-Philippe DALBERA, "Le royasque: un ensemble dialectal aux confins de la langue d'oc et du ligurien", in Le site du Mont Bego de la protohistoire à nos jours. Actes du colloque de Nice (15-16 mars 2001) par J. Magail e J.P. Jaume, Nice, Serre Éditeur 2005, p. 135-144
  • Werner FORNER, "La fumée et le feu. À propos des tentatives de délimitation de l'aire occitane sud-orientale. Première partie: De 1850 à 1950", dans P. Fabre (cur.): Mélanges dédiés à la mémoire du Prof. Paul Roux, La Farlède (Association Varoise pour l'enseignement du provençal), 1995, p. 155-180
  • Max PFISTER, Lessico Etimologico Italiano. Supplemento bibliografico, Wiesbaden, Plantilla:Dr. Ludwig Reichert Verlag 2002, p. 4.
  • Werner FORNER, Identità superficiale - divergenza strutturale. Per una delimitazione dell'area ligure ponentina, dans Lessico e tecniche nelle società rurali. Atti dell'incontro di lavoro in memoria di H.Plomteux 13-14 maggio, Genova, Provincia di Genova 1983
  • Werner FORNER, À propos du Ligurien Intémélien. La côte, l'arrière-pays, «Travaux du Cercle Linguistique de Nice» 7-8 (1985-1986), p. 29-61; Werner FORNER, Brigasco Roiasco, dans «R Ni d'Aigüra» 5 (1986), p. 4-6
  • Werner FORNER, Metafonesi Roiasca nel ligure alpino, dans Centro di Studi per la Dialettologia Italiana (cur.), Elementi stranieri nei dialetti italiani, Atti del XIV Convegno del CSDI (Ivrea 17-19 ott. 1984), Pisa, Pacini 1988, vol. II, p. 157-168
  • Werner FORNER, Areallinguistik I: Ligurien, dans Lexikon der Romanistischen Linguistik (LRL), vol. IV, Tübingen, Niemeyer 1988, p. 453-469
  • Werner FORNER, Géographie linguistique et reconstruction, à l'exemple du ligurien intémélien, dans AA.VV., Actes du I Colloque International sur l'ancien provençal, l'ancien français et l'ancien ligurien, Nice septembre 1986, Bulletin du Centre de Romanistique et de Latinité Tardive, Nice 1989, p. 125-140
  • Werner FORNER, Relikte sigmatischer Pluralmarkierung und i-Umlaut im ligurisch-okzitanischen Übergangsgebiet, dans J. Kramer (cur.), Sive Padi ripis Athesim seu propter amoenum, Hamburg 1991, p. 81-102
  • Werner FORNER, La fumée et le feu. À propos des tentatives de délimitation de l'aire occitane sud-orientale. Première partie: De 1850 à 1950, dans P. Fabre (cur.): Mélanges dédiés à la mémoire du Prof. Paul Roux, La Farlède (Association Varoise pour l'enseignement du provençal), 1995, p. 155-180
  • Werner FORNER, "The Ligurian Dialects", in M.Parry / M. Maiden (cu.), The Dialects of Italy. London, Routledge 1995, p. 245-252
  • Werner FORNER, "Toponymie et géopolitique", dans J.C. Ranucci, Jean-Claude / J.P. Dalbera (cur.), Toponymie de l'espace alpin: regards croisés. Actes du Colloque de Nice du 3-4 juin 2003. «Corpus-Les Cahiers», 2 (2004), p. 77-104
  • Werner FORNER, "Fra Costa Azurra e Riviera: Tre lingue in contatto", dans V. Orioles / F. Toso (cur.), Il Mediterraneo plurilingue. Miscellanea di studi, Udine, Centro Internazionale sul Plurilinguismo 2008, p. 65-90
  • Werner FORNER, S & I. "Variationelle Evidenzen für eine monogenetische Theorie der romanischen Pluralmarkierungen", in Zeitschrift für romanische Philologie 121 (2005), 2, p. 197-245
  • Werner FORNER, "Profilo del triorasco e dei suoi contatti linguistici", dans R Ni d'aigüra 43 (2005), p. 13-19
  • Corrado GRASSI, Alberto A. SOBRERO, Tullio TELMON, Fondamenti di dialettologia italiana, Roma-Bari, Laterza 1998, p. 86
  • Pierleone MASSAJOLI et Roberto MORIANI, Dizionario della Cultura Brigasca, vol. I, Lessico – Ed. Dell'Orso, Alessandria 1991 (vol. II Grammatica, 1996)
  • Giovan Battista PELLEGRINI, Carta dei dialetti italiani, Pisa, Pacini 1977 p. 35-37
  • Giulia PETRACCO SICARDI – Emilio AZARETTI, "Studi linguistici sull'anfizona Liguria-Provenza", dans Dizionario Etimologico Storico Ligure, Alessandria, Edizioni dell'Orso 1989, vol. I (p. 11-62 de Giulia Petracco Sicardi Contributo alla definizione dell'anfizona Liguria-Provenza; p. 63-230 di Emilio Azaretti Un dialetto di transizione fra area ligure e occitanica: Olivetta San Michele)
  • Carlo TAGLIAVINI, Le origini delle lingue neolatine, Bologna, Pàtron 1982, p. 419
  • Tullio TELMON, dans Storia della lingua italiana diretta da Luca Serianni e Pietro Trifone. Vol. III, Le altre lingue, Torino, Einaudi 1994, p. 923-950

Enllaços externs modifica