Setmana Roja (Itàlia)
A Itàlia es coneix com la Setmana Roja (Settimana rossa en italià) als fets produïts durant aproximadament una setmana (del 7 al 14 de juny de 1914) desencadenats per la repressió contra una manifestació anarquista contra el militarisme, en la qual van morir tres persones a causa de les bales dels carabinieri[1] (policia militar que compleix la funció de cos de seguretat interna a Itàlia).
| ||||
| ||||
| Tipus | insurgència  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 7 - 14 juny 1914 | |||
| Data | 11 juny 1914 | |||
| Localització | Itàlia (Itàlia) | |||
| Estat | Regne d'Itàlia | |||
| Morts | 17 | |||
| Ferits | circa 1.000 | |||
.JPG)
Durant els dies següents, i em mig d'una vaga general, tot el país es va convertir en un polvorí, produint-se manifestacions en les que es van enfrontar de forma violenta tant els vaguistes com les forces de seguretat,[2] i en els que Errico Malatesta va tenir una actuació destacada,[3] i és el principal instigador de la protesta inicial Benito Mussolini, qui des de la tribuna del diari del Partit Socialista Italià, Avanti!, va agitar les masses durant mesos.[4][5]
Europa entrava aquell any a la Primera Guerra Mundial i els diferents actors revolucionaris estaven en un moment àlgid del seu poder de convocatòria i mobilització. Intel·lectuals marxistes com per exemple, Rosa Luxemburg, veien l'escala bèl·lica que s'apropava com un instrument útil per als interessos de la burgesia, [6] i per aquest motiu des del camp de les esquerres més combatives s'oposaven amb força a la deflagració.
Itàlia va acabar entrant en el conflicte; encara conservaven patents els efects de la setmana roja.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Sternhell, Zeev; Sznajder, Mario; Ashéri, Maia. El nacimiento de la ideología fascista. Madrid: Siglo XXI de España Editores, 1994, p. 208 y 209. ISBN 8432308552.
- ↑ «La Settimana Rossa» (en itàlia). La Storia siamo noi. Itàlia: Rai Educational. Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ Redacción «Suplementos. materiales de trabajo intelectual». . Anthropos Editorial [Barcelona], 1987 a 1994, p. 105 y 106. ISSN: 11302089.
- ↑ De Martino, Giulio; Bruzzese, Marina; Puleo, Alicia. Las filósofas: las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento. Valencia: Universitat de València, 1996, p. 393. ISBN 8437614406.
- ↑ Gramsci, Antonio. Antonio Gramsci: Antología. México: Siglo XXI, 1984, p. 152 y 153. ISBN 9682302579.
- ↑ Haupt, Georges. El historiador y el movimiento social. Madrid: Siglo XXI de España Editores, 1986, p. 178 y 179. ISBN 8432305782.