Viquipèdia

Shirley M. Tilghman

Shirley Marie Tilghman, nascuda el 17 setembre del 1946) és una investigadora canadenca en biologia molecular. Actualment és professora de biologia molecular i presidenta emèrita de la Universitat de Princeton. El 2002, la revista Discover la va reconèixer com una de les 50 dones científiques més importants.[1]

Infotaula de personaShirley M. Tilghman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
19a Rector de la Universitat de Princeton
15 juny 2001 – 1r juliol 2013
← Harold Tafler Shapiro – Christopher L. Eisgruber → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQueen's University
Kelvin High School (en) Tradueix
Temple University School of Medicine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia molecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga molecular, professora d'universitat, bioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1996–)
Royal Society (Membre de la Royal Society) (1995–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1990–)
National Academy of Medicine
Societat Filosòfica Americana Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tilghman va ser la 19ena presidenta de la Universitat de Princeton; essent la primera dona en ocupar aquesta posició i la segona presidenta femenina de la Ivy League.[2] Tilghman va ser també la primera biòloga en presidir la Universitat de Princeton. És la cinquena presidenta estrangera i la segona acadèmica nascuda a Canadà en ser escollida per aquesta posició.

Líder en el camp de la biologia molecular, Tilghman va ser membre de la facultat de Princeton durant quinze anys abans de ser nomenada presidenta. Ha tornat a la facultat de Princeton com a professora de biologia molecular. Ha retornat al Lewis-Sigler Institute of Integrative Genomics com a membre del professorat;[3] tot i que actualment no està compromesa dins de la recerca, Tilghman aconsella activament a universitaris en la seva recerca, incloent tesis per sèniors.[4]

Tilghman també segueix tenint posicions de lideratge a la comunitat científica global. Al 2015 va ser la presidenta de l'American Society for Cell Biology.

Infància i família modifica

Tilghman va néixer a Toronto, Ontario, Canadà. De nena, el seu pare va potenciar el seu interès en matemàtiques.[5] Es va graduar al Kelvin Institut a Winnipeg, Manitoba[6] i va rebre els seus honors B.Sc. en química de Queen's University a Kingston, al 1968. Va ser mestra d'institut a Sierra Leone, al programa dels Serveis Universitaris canadencs a l'estranger (CUSO).[7] Tilghman va obtenir el seu doctorat en bioquímica a la Temple University de Filadèlfia, Pennsilvània, sota la direcció de Richard W. Hanson. Tilghman va ser la primera estudiant de postgrau de Hanson.[8] La seva tesi va ser titulada "La Regulació Hormonal de la Fosfoenolpiruvat Carboxicinasa."[9]

Vida personal modifica

Es va casar amb Joseph Tilghman el 1970. Aquest matrimoni va acabar el 1983, deixant Shirley Tilghman amb la custòdia de la seva filla jove (Rebecca) i el seu fill (Alex). Atribueix el seu reeixit equilibri d'una carrera científica i de la cura familiar a l'organització. El seu objectiu era no sentir-se culpable mentre estava a la feina o a casa, en comptes d'això es concentrava amb la tasca que feia a cada moment.[10]

Recerca modifica

El treball de Tilghman en genètica molecular es va centrar en el control de la regulació dels gens durant el desenvolupament, particularment en el camp de la impressió genètica.

Durant els estudis postdoctorals al National Institutes of Health, Tilghman va fer un número de descobertes important, amb un membre de l'equip va clonar el primer gen de mamífer. Va continuar per demostrar que el gen de la globina estava empalmat, un descobriment que va ajudar a confirmar alguna de les teories revolucionàries que emergien sobre el comportament dels gens. Tilghman va continuar fent avenços científics com a professora associada adjunta de Genètica Humana a la University of Pennsylvania i com a investigadora independent del Institute for Cancer Research a Filadèlfia.[11]

Tilghman va anar a la Universitat de Princeton, al 1986, per fer de professora de Ciències de la Vida.[12] Dos anys més tard, també es va unir al Howard Hughes Medical Institute com a investigadora.[13] Va ser una líder en l'ús de ratolins per entendre el comportament de gens, investigant l'efecte de la inserció gènica en cèl·lules embrionàries.  

El 1998, va adquirir responsabilitats addicionals com a directora fundadora del pluridisciplinar Lewis-Sigler Institute for Integrative Genomics de Princeton,[14] mentre continuava estudiant com s'empaquetaven els genomes de mascles i femelles i les conseqüències de les diferències en regular el creixement de l'embrió.

Els articles de recerca de Tilghman estan catalogats al PubMed, pàgina web del govern dels Estats Units Biblioteca Nacional de Medicina, la divisió de NLM dels Instituts Nacionals de Salut.[15]

Presidenta de la Universitat de Princeton modifica

Una entrevista amb Tilghman en la seva presidència, 2006.

Tilghman va succeir Harold Tafler Shapiro i al 2001 va esdevenir la 19ena presidenta de la Universitat de Princeton. Va ser escollida la primera dona presidenta el 5 de maig de 2001, i va assumir el càrrec el 15 de juny de 2001. Durant la seva presidència, la universitat va construir un sisè Col·legi major, que portava el nom en honor de l'alumna Meg Whitman, per acomodar una expansió del 11% del cos d'estudiants universitaris (un augment d'uns 500 estudiants). Al 2012, Tilghman va anunciar que finalitzaria la seva presidència el juny de 2013.[16] Va ser succeïda per l'aleshores rector Christopher L. Eisgruber.

Funcions externes modifica

Mentre exercia de presidenta de la Universitat de Princeton, Tilghman va acceptar afiliar-se a la junta directiva de Google; va ser-ho des de l'octubre del 2005 fins al febrer de 2018.[17]

Premis i guardons modifica

Afiliacions modifica

Tilghman ha estat escollida a les següents organitzacions:

Premis modifica

Al llarg de la seva carrera, Tilghman ha guanyat els següents premis:

Funcions després de la presidència a Princeton modifica

Tilghman continua com a membre de la facultat de Princeton al Departament de Biologia Molecular i del Lewis-Sigler Institute for Integrative Genomics.

Al deixar la presidència de Princeton, Tilghman va retenir el seu lloc a la Junta directiva de Google.[35]

Tilghman continua servint al Amherst College com a síndic a Amherst Universitat.[36] És una membre de la Junta de Brookhaven Science Associates, l'organització que dirigeix Brookhaven National Laboratory a Long Island, Nova York.[37][38]

Publicacions modifica

    • Tilghman, Shirley, et al. (1994) The Funding of Young Investigators in the Biological and Biomedical Sciences. ISBN 0-309-05077-4
    • Tilghman, Shirley and National Research Council Committee on Dimensions, Causes, and Implications of Recent Trends in the Careers of Life Scientists (1998) Trends in the Careers of Life Scientists. Molecular Biology of the Cell Vol. 9, 3007–3015
    • Tilghman, Shirley (1999) The Sins of the Fathers and Mothers: Genomic Imprinting in Mammalian Development. Cell Volume 96, Issue 2
    • Tilghman, Shirley, et al. (2014) Rescuing US Biomedical Research from its Systemic Flaws; Proceedings of the National Academy of Sciences of America (PNAS), vol. 111, no. 16 [39]

Referències modifica

  1. ↑ «The 50 Most Important Women in Science». Discover, 13-11-2002 [Consulta: 1r maig 2019].
  2. ↑ The announcement of the selection of Ruth Simmons as president of Brown University was made before Tilghman's, but Simmons was not sworn in until July 3, 2001 (after Tilghman took office on June 15, 2001). The first female Ivy League president was Judith Rodin of the University of Pennsylvania.
  3. ↑ «Lewis-Sigler Institute for Integrative Genomics Faculty».
  4. ↑ «Lewis-Sigler Institute for Integrative Genomics Faculty».
  5. ↑ Magdolna, Hargittai. Women scientists : reflections, challenges, and breaking boundaries, 2015. ISBN 9780199359981. OCLC 884500448. 
  6. ↑ «PAW setembre 12, 2001: Features». www.princeton.edu.
  7. ↑ «From the Lab to the Corner office».
  8. ↑ «Case Western Reserve Office of the Provost Distinguished University Professor Current Recipients». Arxivat de l'original el 2014-03-19. [Consulta: 31 agost 2015].
  9. ↑ «PROQUEST Dissertation Search Shirley Tilghman».
  10. ↑ Angier, Natalie «SCIENTIST AT WORK: Shirley M. Tilghman;Fighting and Studying Battle of the Sexes With Men and Mice». The New York Times, 06-06-1996.
  11. ↑ University, Princeton. «Shirley Tilghman | The Presidents of Princeton University». www.princeton.edu. [Consulta: 24 març 2018].
  12. ↑ Trends in the Early Careers of Life Scientists. National Academies Press (US), 1998. 
  13. ↑ «HHMI Our Scientists Shirley Tilghman».
  14. ↑ «Lewis-Sigler Institute and Carl Icahn Laboratory to be dedicated, maig 8–9».
  15. ↑ «Tilghman SM».
  16. ↑ «Tilghman to step down as University president in June». Princeton University, 08-10-2012.
  17. ↑ «Alphabet names board veteran as chairman to succeed Schmidt, 2018». , 02-02-2018.
  18. ↑ «APS Member History Shirley Tilghman».[Enllaç no actiu]
  19. ↑ «National Academy of Sciences Membership Search».
  20. ↑ «National Academy of Sciences Membership Foreign Associate».
  21. ↑ «Fellows Shirley Tilghman».
  22. ↑ Mamm. Genome, 1, 1, 1991, pàg. 2–4. DOI: 10.1007/BF00350841. PMID: 1794042.
  23. ↑ «IEEE Honorary Membership». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 28 agost 2011].
  24. ↑ «Shirley Tilghman Elected as ASCB 2015 President». Arxivat de l'original el 2015-09-23.
  25. ↑ «L'ORÉAL AND UNESCO PRESENT THE 4TH EDITION OF THE PROGRAM FOR WOMEN IN SCIENCE».[Enllaç no actiu]
  26. ↑ «Developmental Biology - Society for Developmental Biology Lifetime Achievement Award». Society for Developmental Biology.
  27. ↑ «The Assault on Evolution».
  28. ↑ «The GSA Medal». Arxivat de l'original el 2015-07-15. [Consulta: 3 maig 2020].
  29. ↑ Buratowski, Steve «Steve Buratowski Presentation of the 2007 Genetics Society of America Medal to Shirley Tilghman». Genetics, 175, 2, febrer 2007, pàg. 463–464. DOI: 10.1534/genetics.104.017522. PMC: 1800608. PMID: 17322350.
  30. ↑ «American Dream Awards 2007».
  31. ↑ «Dr. Shirley M. Tilgham». Laureates. Friends of Canadian Institutes of Health Research. [Consulta: 1r març 2013].
  32. ↑ «Order of Canada Appointments». , 30-06-2014 [Consulta: 1r juliol 2014].
  33. ↑ «2014 Laureate Prize Winner Shirley Tilghman». Arxivat de l'original el 2015-10-07.
  34. ↑ «Science Careers' Person of the Year: Shirley M. Tilghman», 18-12-2014.
  35. ↑ «Google Investor Relations Board of Directors Shirley M Tilghman».[Enllaç no actiu]
  36. ↑ «Amherst College Corporation and Board of Trustees». Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 maig 2020].
  37. ↑ «Brookhaven Science Associates».
  38. ↑ «Laboratory Administration Brookhaven Science Associates BSA Board of Directors Shirley M Tilghman». Arxivat de l'original el 2015-08-17.
  39. ↑ Alberts, B; Kirschner, MW; Tilghman, S; Varmus, H «Rescuing US biomedical research from its systemic flaws». Proceedings of the National Academy of Sciences, 111, 16, 2014, pàg. 5773–5777. Bibcode: 2014PNAS..111.5773A. DOI: 10.1073/pnas.1404402111. PMC: 4000813. PMID: 24733905.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shirley_M._Tilghman&oldid=33133388»