Els signes zodiacals o del Zodíac (del grec ζωδιακός) són signes que provenen de Zodíac.

Signes zodiacals clàssics.
Personificació dels signes zodiacals clàssics en un rellotge a l'edifici Transradio Internacional de la ciutat de Buenos Aires, Argentina.

A l'astrologia, els fenòmens celestes reflecteixen o regeixen les activitats humanes, de manera que se sosté que els dotze signes del Zodíac representen dotze personalitats bàsiques o models d'expressió característics.

Actualment es coneixen 12 signes: Àries, Taure, Bessons, Càncer, Leo, Virgo, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Aquests dotze signes es divideixen en relació als mesos de l'any.

Si bé diu els signes zodiacals tenen els seus orígens a Babilònia i l'antic Egipte, el zodiac occidental, tal com el coneixem, prové de l'antiga Grècia. Els 12 déus olímpics de la mitologia grega són protectors dels signes, amb les seves personalitats diferents, i virtuts i defectes en particular.[1][2][3] Encara que hi ha una versió que explica que els signes zodiacals van ser creats per Rama amb els quals narra la seva vida, batalles i conquestes.

Els signes estan influenciats per un planeta o astre i porten noms de la mitologia romana antiga, que tenen el mateix equivalent en la mitologia grega (exemple, Venus: Afrodita; el Sol: Apol·lo Helios).[3][4] El culte va deixar de practicar-se després de la prohibició del Cristianisme (s. IV dC), i va ser reprès diversos segles després a partir del Renaixement (s. XVI-XVII), o més tard fins i tot.

Tant a l'astrologia occidental com ea l'Índia s'emfasitza l'espai i el moviment del Sol, la Lluna i els planetes en el cel a través de cadascun dels signes zodiacals. A l'astrologia xinesa, en canvi, l'èmfasi es troba en el temps, amb el zodíac operant en cicles d'anys, mesos i hores del dia. Una característica comuna de les tres tradicions, no obstant això, és la importància del signe ascendent, és a dir, el signe zodiacal que està ascendint, segons la rotació de la Terra, en l'horitzó oriental al moment del naixement de la persona.

Controvèrsia en la interpretació dels signes zodiacals modifica

Des dels seus inicis, l'astronomia ha conegut i calculat que la durada i el nombre de signes zodiacals descrit i en què està basada l'astrologia estan equivocats.[5] Astronòmicament, es coneix que els signes zodiacals no tenen la mateixa durada de temps, ja que les constel·lacions zodiacals tenen diferents mides i, per tant, els signes del zodíac haurien de durar diferent nombre de dies, i per això no haurien d'estar dividits arbitràriament per abastar equitativament el període d'un any. També se sap que a la franja del cel anomenada zodíac, per la qual el Sol transita, hi ha una tretzena constel·lació, anomenada Serpentari (Ofiüc), i breument una catorzena, Cetus (la Balena).[6] Si a això se suma el fet que l'eix de la Terra es desplaça cada any, després de transcorreguts prop de tres mil anys des que es fixés el primitiu zodíac hauríem d'endarrerir l'horòscop un signe complet.

Vegeu també modifica

Notes i referències modifica

  1. «El origen de los 12 signos zodiacales | Inspirulina». www.inspirulina.com. Arxivat de l'original el 2019-12-03. [Consulta: 18 març 2016].
  2. Brunati, Gordiano. «Mitología de los Signos Zodiacales». gordianobrunati.com. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 18 març 2017].
  3. 3,0 3,1 Gillman, Ken. «Doce Dioses y Siete Planetas -- por Ken Gillman». cura.free.fr. [Consulta: 18 març 2017].
  4. «Los Deltas Blog». [Consulta: 18 març 2017].
  5. = La Sociedad Astronómica Británica asegura que los signos del zodiaco son trece y su duración es desigual
  6. .