Sinització

La sinització (en mandarí: 中国化 Zhōngguóhuà o 汉化 Hànhuà) és l'assimilació lingüística o assimilació cultural de conceptes del llenguatge i la cultura xinesos (particularment la cultura, la llengua, les normes socials i la identitat ètnica han-xinesa, l'ètnia majoritària de la Xina) per part de societats no xineses.

Ritual confucià a Corea.

Les àrees d'influència inclouen la dieta, l'escriptura, la indústria, l'educació, l'idioma, la llei, l'estil arquitectònic, la política, la filosofia, la religió, la ciència i tecnologia, els sistemes de valors i l'estil de vida. En termes més generals, la "sinització" pot referir-se a polítiques d'aculturació, assimilació cultural o imperialisme cultural imposades per la Xina a les veïnes societats asiàtiques i a grups ètnics minoritaris a la Xina. L'evidència d'aquest procés es reflecteix en les històries de Corea, Japó i Vietnam amb l'adopció del sistema d'escriptura xinès, que ha estat durant molt de temps una característica unificadora a la Sinosfera com a vehicle per exportar la cultura xinesa a aquests països asiàtics.

En lingüística, el terme és usat específicament per a referir-se a la transliteració, i en aquest aspecte la "sinització" és paral·lela a la romanització.

Vegeu també

• Disglòssia