Sublimació (psicologia)
La sublimació és un mecanisme de defensa que consisteix a tornar mentalment un acte socialment inacceptables o un record negatiu en un acte o record positiu. Un exemple que posa Freud, qui primer el va postular, seria transformar determinades manifestacions de l'energia sexual o l'agressivitat en treball. Es considera un mecanisme madur, ja que permet la convivència amb d'altres.[1] Lacan considera que l'origen de la sublimació és el buit existencial que s'intenta omplir amb relacions interpersonals transformades.[2]