Tambo
La civilització de l'Imperi Inca anomenava tambo (del quítxua: tanpu, «magatzem») tant als albergs com als magatzems que es repartien al llarg dels camins inques cada 20 o 30 quilòmetres (una jornada de camí a peu).
La seva funció principal era albergar als chasquis (missatgers) i als representants dels governadors, que recorrien aquests camins de cap a cap mitjançant una xarxa única de camins. A més de servir de refugi als viatgers i als comerciants, se sap que els tambos també eren centres d'emmagatzematge d'aliments, llana, llenya o altres materials bàsics per a la supervivència. D'aquesta manera, en èpoques de penúries climàtiques o desastres naturals, els tambos alimentaven i proveïen d'alguns materials als llogarets més propers.
Com l'agricultura era la principal font d'alimentació dels inques, l'administració de l'Imperi Inca va establir aquests llocs com a rebost on es podia guardar aliments per a casos d'emergència, assegurant així el benestar de la població.[1][2]
Sistema de construcció modifica
La pedra era el material més important per a construir les estructures dels inques, ja que segons ells dintre de la pedra vivien esperits (pedra sagrada o huaca). Aquest respete per la pedra i als seus poders va fer que els inques treballessin bé la pedra.
Els tambos es construïen aprofitant els forats de les muntanyes i edificaven amb parets de pedra i un sostre per protegir-lo de la inclemència del temps de la serralada dels Andes.
Les dues tècnicas més conegudes utilitzades per la construcció dels tambos són:
- El rústic o pirca (del quítxua: pirqa, «paret o mur»): Fet amb pedres aspres tallades i acomodades sense molta cura; els espais buits estaven plens amb abundants pedres petites i fang. Aquest tipus es va usar per a la construcció de terrasses, magatzems i cases per a la gent comuna.
- El tipus d'Enchased (encastat): Fet amb pedres ígnies i pedres de major grandària per contenir la força que exerceix la terra sobre el mur.
Tambos importants en els camins inques modifica
Tambos en Xile modifica
La ubicació d'aquests tambos fa referència als camins inques que recorrien des de Bolívia fins a Xile seguint dues rutes: la costanera i la de la muntanya. El tambo descobert més al sud és el Tambo Pirque, situat a la vora del riu maipo amb un antic pont penjant que uneix les dos ribes del riu.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Chacaltana Cortez, Sofía. Evidencias arqueológicas en Camata Tambo, Tambo Inca ubicado en el valle alto de Moquegua, Andes sur-centrales (en castellà). Revista Arqueología y Sociedad, 21, 2010.
- Meyerson, Julia. Tambo: Life in an Andean Village (en anglès). University of Texas Press, 1990, p. 297. ISBN 978-0292780781.
- Stenberg, Ruben; Nazareno Carvajal. Penetración inca al centro de Chile (en castellà).