Tella-Sin

municipi de la provincia d'Osca

Tella-Sin és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. Tella és el cap municipal. S'alça sobre la vall de Bielsa, a 1.384 metres d'altitud i està situat a les serres interiors dels Pirineus. L'any 1998 hi havia 267 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTella-Sin
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 32′ 38″ N, 0° 11′ 50″ E / 42.543888888889°N,0.19722222222222°E / 42.543888888889; 0.19722222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalTella Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població227 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,54 hab./km²)
Idioma oficialaragonès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície89,506215 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.384 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFeliciano Sese Cazcarra Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22364 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22227 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtellasin.com Modifica el valor a Wikidata

Clima modifica

  • Precipitació anual: 1.300 mm.
  • Temperatura mitjana anual: 7,5 °C.[1]

Altres entitats de població modifica

  • Badaín, és un llogaret situat al peu de la Penya Solana. L'any 2010 hi havia 8 habitants.
  • Hospital de Tella. Nucli de la vall del Cinca L'any 2007 tenia 9 habitants.[2]
  • Lafortunada. Nucli situat a 771 metres d'altitud. L'antic nom era La infortunada, però l'hostaler del llogaret el va canviar pensant que era millor així pel seu negoci. El poblet va néixer per les obres de la Ibèrica (després Iberduero), per a la construcció d'un salt i una central elèctrica que va entrar en funcionament l'any 1923. Actualment produeix 83.000 KW. L'any 2010 hi havia 136 habitants.[3]
  • Revilla. Llogaret situat a 1.100 metres d'altitud. La seua població era de 2 habitants l'any 2010.[4]
  • Salinas. Poble nou relativament, i conegut com a Salinas de Sin, situat a la confluència dels rius Cinca i Cinqueta, i a 725 metres d'altitud. Hi havia una població de 29 habitants l'any 2010. És pas obligat per accedir a la vall de Chistau.[5]
  • Sin. Nucli situat a 1.175 metres d'altitud. L'any 2010 tenia 53 habitants. Havia arribat històricament gairebé als 300 habitants.[6]

Romànic modifica

  • Església de Badaín, de capçalera romànica del segle XII. La resta de l'edifici és del segle xvii.[7]
  • Al poble de Tella hi ha dues ermites d'estil romànic properes al poble, del mateix estil que l'església parroquial (segle XI).

Llocs d'interés modifica

  • Goles d'Escuaín. Entre la vall de Pineta i el Canyó d'Añisclo, a una alçada que oscil·la entre els 1.200 i els 1.400 metres, està situat aquest congost, excavat pel riu Yaga, amb cascades espectaculars i caigudes que superen els 200 metres.[8]
  • Dolmen de Tella. A 750 metres al nord-oest del poble hi ha un dolmen simple, de planta rectangular i gairebé 2 metres de longitud.[9]

Imatges del municipi modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tella-Sin
  1. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Tella-Sin». Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  2. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Hospital de Tella». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  3. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Lafortunada». Arxivat de l'original el 2021-10-19. [Consulta: 16 desembre 2015].
  4. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Revilla». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  5. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Salinas». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  6. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Sin». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  7. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Badaín
  8. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Gargantas de Escuaín». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 16 desembre 2015].
  9. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Piedra de Vasar