Teràpia de reorientació sexual

La teràpia de reorientació sexual o teràpia de conversió és una pràctica pseudocientífica enfocada a intentar canviar la orientació sexual d'una persona, normalment bisexual o homosexual a heterosexual. Aquestes pseudoteràpies s'enfoquen a disminuir els desitjos o comportaments no heteronormatius utilitzant teràpies d'aversió, la psicoanàlisis, l'oració i en alguns casos extrems, la violació correctiva.

No hi ha cap evidència fiable que l'orientació sexual pugui ser canviada i diverses institucions mèdiques alerten que aquestes pràctiques són ineficaces i que poden perjudicials per aquestes persones.[1][2][3][4][5][6][7] Diferents organitzacions governamentals dels Estats Units i dels Regne Unit alerten de la manca d'ètica i de la poca validesa d'aquestes teràpies.[8][9][10][11][12] Diversos governs d'arreu del món han prohibit per llei les teràpies de conversió, i són considerades un delicte d'odi.

L'Associació Psiquiàtrica americana (APA) s'oposa el tractament psiquiàtric ja que està "basat a la suposició que l'homosexualitat per se és un desordre mental i assumeix que una persona hauria de canviar la seva orientació sexual". A més considera que els intents de canviar l'orientació sexual d'una persona per professionals de la psiquiatria no és una pràctica ètica.[6][8] També alerta que les teràpies de conversió promouen idees pseudocientífiques basades en falses creences que poden desencadenar en un augment de la LGBTfòbia.[9][13]

La majoria d'institucions que promouen les teràpies de conversió són grups fonamentalistes cristians i altres organitzacions que utilitzen la religió com a justificació que l'homosexualitat és una malaltia i que per tant es necesiten aquestes teràpies per "curar" aquestes persones.

Referències modifica

  1. Drescher & Zucker 2006
  2. Ford 2001
  3. Cruz, David B. «Còpia arxivada». Southern California Law Review, 72, 1999, pàg. 1297. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2017 [Consulta: 25 novembre 2016]. Arxivat 19 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  4. Yoshino 2002
  5. Haldeman 1991
  6. 6,0 6,1 Cianciotto, Jason. «Youth in the Crosshairs: the Third Wave of Ex-gay Activism». National LGBTQ Task Force. National LGBTQ Task Force Policy Institute, 2006. Arxivat de l'original el 5 juny 2007. [Consulta: 14 gener 2019].
  7. Haldeman, Douglas C. «Còpia arxivada». Angles: The Policy Journal of the Institute for Gay and Lesbian Strategic Studies, 4, 1, desembre 1999, pàg. 1–4. Arxivat de l'original el 2018-01-07 [Consulta: 16 març 2018]. Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 American Psychiatric Association. «Position Statement on Therapies Focused on Attempts to Change Sexual Orientation (Reparative or Conversion Therapies)». American Psychiatric Association, maig 2000. Arxivat de l'original el 10 gener 2011. [Consulta: 28 agost 2007].
  9. 9,0 9,1 «Just the Facts About Sexual Orientation & Youth: A Primer for Principals, Educators and School Personnel». [Consulta: 14 maig 2010].
  10. . 
  11. . 
  12. . 
  13. «"The Surgeon General's call to Action to Promote Sexual Health and Responsible Sexual Behavior", A Letter from the Surgeon General U.S. Department of Health and Human Services». [Consulta: 29 març 2007].