Viquipèdia

Tiroteig massiu

incident en què s'involucren diverses víctimes de violència amb armes de foc i normalment on es maten algunes víctimes
No s'ha de confondre amb Assassinat massiu.

Una foguejada[1] o tiroteig massiu o en massa o de masses és un incident de violència "emprant armes de foc" on hi ha implicat un elevat nombre de víctimes.[2] Un tiroteig massiu pot ser un tiroteig indiscriminat comès per un únic individu sense cap tipus de suport o per un grup organitzat, depenent o no d'un suport internacional, en un lloc privat o públic[3][4] En el cas de que no s'hagin "emprat armes de foc" (fent ús d'un verí, gas letal, etc..) s'empra el terme assassinat en massa.

Edifici Norris Hall, que correspon a la carrera d'enginyeria (College of Engineering) del Virgínia Tech, on el 16 d'abril de 2007 van morir 30 de les 32 víctimes, així com el propi tirador, durant l'anomenada massacre del Virgínia Tech.

La classificació d'un esdeveniment com "tiroteig massiu" compren i engloba tant l'anomenat tiroteig escolar com el tiroteig causant d'una massacre. L'absència d'una definició única i les diferències entre les definicions que es poden observar en canviar de marc referent, pot conduir a crear incertesa i alarmisme, en difondre's les notícies a través dels mitjans, i juxtaposar-se i/o confondre's diferents tipus de fets, depenent de la definició que sigui aplicada. Les definicions varien segons la font que sigui invocada.[5][6]

Definicions modifica

El Servei de recerca i informació del Congrés dels Estats Units ("Congressional Research Service" -CRS- per la seva denominació en anglès) reconeix que no existeix una definició consensuada d'aquest terme que sigui àmpliament acceptada, proposant com a definició de «tiroteig massiu» a l'acció amb "armes de foc" en la qual resulten mortes quatre o més persones triades a l'atzar (sense incloure l'autor o autors).[7] Aquesta definició reprèn els termes de la proposta en el seu moment secundada per l'FBI[8][9] com a concepte d'assassinat en massa (en anglès «Mass murder»), amb el benentès que no es pot parlar de «tiroteig massiu» si no es fa ús d' "armes de foc".

Una altra definició oficiosa de «tiroteig massiu» (en anglès «mass shooting») es refereix a un esdeveniment que involucra almenys a 10 persones (entre ferits i morts), sense un marcat període de pausa. En virtut de la llei federal nord-americana, el fiscal general, a sol·licitud d'un estat federal, pot ajudar en la investigació en relació a «massacres en massa», abans que a «tiroteigs massius». Aquesta última denominació en un principi va ser definida com la mort de quatre persones o més, en un mateix lloc, i en un interval de temps relativament breu, i posteriorment re-definida pel congrés nord-americà l'any 2013, com "la mort de tres persones o més per causa d'arma de foc".[10]

Segons la CNN, un «tiroteig massiu» pot ser definit com l'acció amb armes de foc amb un resultat de quatre morts o més, encara que exceptuant els combats i morts entre delinqüents i les matances de família.[11] Per la seva banda, i segons un informe de USAToday titulat Behind the Bloodshed, un «tiroteig massiu» és defint com tot incident en el qual es dona mort a quatre persones o més, incloses les matances de família.[12]

Un lloc web de quantificació per convocatòria oberta (crowdsourcing) relatius a morts massives, i que es titula Mass Shooting Tracker, molt citat pels mitjans de comunicació, defineix un «tiroteig massiu» com tot incident en el qual quatre persones o més són "tocades" per trets d'arma de foc, o sigui i segons aquesta definició, s'aplica tant als ferits com als morts.[13][14]

A Austràlia, un estudi acadèmic de 2006, va definir «tiroteig massiu» com «un tiroteig que té com a resultat 5 o més de 5 homicidis comesos amb armes de foc (sense comptar als propis autors), i en el qual hi han participat un o dos autors, a l'entorn civil».[15][16]

Causes modifica

El perfil dels qui cometen actes d'aquest tipus i de les seves víctimes són molt variats, doncs inclouen tant assassinats de famílies senceres com de col·legues o companys de treball, així com matances d'estudiants i de persones a l'atzar. Les raons profundes que porten a cometre aquest tipus d'actes, varien molt d'un cas a un altre.[17][18][19][20] Han utilitzat el tiroteig massiu, individus aïllats motivats per raons estrictament personals i/o per desequilibris obsessiu-mentals,[21] així com en els últims anys, diversos grups terroristes han utilitzat els tiroteigs massius com a forma de pressió i com a mitjà per difondre i aconseguir els seus objectius polítics i/o ideològics,[22]

Cal tenir present que un determinat acte criminal és generalment considerat com a «terrorista», si hi ha circumstàncies que porten a pensar que l'acte «ha estat realitzat principalment amb la intensió d'intimidar o en algun sentit de forçar a la gent a fer alguna cosa». En principi, un tiroteig massiu no sempre és, en si mateix, un acte de terrorisme.[23] Un informe del Congrés dels Estats Units exclou específicament del concepte de tiroteig massiu, aquells actes en els quals la violència és un "mitjà per assolir un determinat fi", per exemple, quan homes armats, amb les seves accions, «intenten d'alguna manera aconseguir beneficis criminals, o busquen cridar l'atenció matant en nom d'ideologies terroristes».

Una connexió bastant sorprenent ha estat assenyalada als Estats Units entre la violència domèstica o familiar i els tiroteigs massius, amb una persona íntima involucrada (actual o en el passat) o membre familiar assassinat, en 76 dels 133 casos estudiats entre gener de 2009 i juliol de 2015 (57%), i amb un perpetrador que prèviament havia estat acusat de violència domèstica en 21 dels 133 casos (16 %).[24][25]

Respostes modifica

Les respostes als tiroteigs en massa poden adoptar formes variades en funció del context en el qual es desenvolupen: nombre i tipus de víctimes, país o regió on es produeixen els fets, clima polític-social (sensibilitat o percepció per part de la població), i/o altres nombrosos factors. Països tals com Austràlia i Regne Unit han modificat les seves lleis sobre armes (passant de la venda lliure a la prohibició total en el cas d'Austràlia) a conseqüència de tiroteigs en massa ocorreguts al seu territori. El rol complert pels mitjans de comunicació en relació a aquestes temàtiques, i la cobertura mediàtica dels tiroteigs en massa, sens dubte tenen una gran influència i repercussió en la població i quant a les reaccions de les autoritats.[26]

Testimoni dels supervivents modifica

 
Illa de Utøja, situada en el llac Tyrifjorden, en el municipi de Hole (província de Buskerud), a Noruega, on el 22 de juliol de 2011 va ocórrer l'massacre de Utøja.

Després d'ocorreguts alguns tiroteigs massius, alguns supervivents van escriure sobre les experiències viscudes i sobre el que van sentir, i/o bé d'alguna manera es van expressar a través d'entrevistes de radio i televisió.

Un supervivent del tiroteig de la ciutat de Knoxville el 27 de juliol de 2008 a l'Església Unitària Universalista de la Vall de Tennessee, va escriure unes reflexions sobre la seva reacció davant d'altres tiroteigs massius que en algun sentit el van commoure.[27][28][29][30]

Per la seva banda, el pare d'una víctima de la massacre d'Aurora (Colorado, Estats Units) del 20 de juliol de 2012, també va reflectir en forma escrita les seves opinions i les seves impressions i sentiments respecte d'altres tiroteigs massius, i no específicament d'aquell en el qual va perdre al seu fill.[31]

I els supervivents del tiroteig d'Utøja van donar testimoniatge de les seves experiències i sentiments en la revista mensual GQ.[32] A més a més, també es va realitzar un documental on es dramatitzaven els tibants moments viscuts aquest dia d'horror a l'illa d'Utøja. També i a través d'una tesi de doctorat presentada a la Universitat d'Estocolm, s'ha estudiat la reacció dels policies suecs enfront d'un tiroteig massiu o d'un esdeveniment traumàtic similar.[33]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. ↑ Jeffrey Weiss, Mass shootings in the U.S. this year? 353 — or 4, depending on your definition Arxivat 2016-08-27 a Wayback Machine., lloc digital 'Dallas Morning News', 6 de desembre de 2015.
  3. ↑ Fusillade à Munich: Le tireur était un admirateur d'Hitler, lloc digital '20 minutes', 28 de juliol de 2016.
  4. ↑ Javier Valenzuela, Los dos escolares asesinos de Denver grabaron en vídeo su plan para matar a 250 personas, lloc digital 'El País', 14 de desembre de 1999.
  5. ↑ Mark Follman, How Many Mass Shootings Are There, Really?, lloc digital 'New York Times', 3 de desembre de 2015.
  6. ↑ Mark Follman, No, there has not been a mass shooting every day this year, lloc digital 'Mother Jones', 18 de desembre de 2015.
  7. ↑ Jerome P. Bjelopera, Public Mass Shootings in the United States: Selected Implications for Federal Public Health and Safety Policy, 'CRS Report for Congress', 18 de març de 2013; cita: "There is no broadly agreed-to, specific conceptualization of this issue, so this report uses its own definition for public mass shootings"; traduccion de la cita: "Dado que no existe una conceptualización específica ampliamente acordada de este asunto, debe tenerse en cuenta que este informe utiliza su propia definición para tiroteo masivo en lugares públicos".
  8. ↑ Mark Follman, What exactly is a aass shooting, lloc digital 'Mother Jones', 24 d'agost de 2012.
  9. ↑ Robert J. Morton, Serial Murder, lloc digital 'FBI'.
  10. ↑ Behind the Bloodshed / The untold story of America's Mass Killings, 'USA Today'.
  11. ↑ United States Congress, PUBLIC LAW 112–265, lloc digital 'Gobierno estadounidense', 14 de gener de 2013.
  12. ↑ Jen Christensen, Why the U.S. has the most mass shootings, lloc digital 'CNN', 27 d'agost de 2015.
  13. ↑ About the Mass Shooting Tracker, lloc digital 'Mass Shooting Tracker (MST)', 13 de juny de 2016.
  14. ↑ Orlando club shootings: Full fury of gun battle emerges, lloc digital 'BBC News', 13 de juny de 2016.
  15. ↑ Simon Chapman (School of Public Health, University of Sydney) y otros, Australia's 1996 gun law reforms: faster falls in firearm deaths, firearm suicides, and a decade without mass shootings (PMC2704353), lloc digital 'PubMed Central', 12 de desembre de 2006
  16. ↑ Matthew Grimson, Port Arthur Massacre: The Shooting Spree That Changed Australia's Gun Laws, lloc digital 'NBC News', 2 d'octubre de 2015.
  17. ↑ Jason Dearen, Sigue la pesquisa mientras Orlando sufre por la balacera Arxivat 2016-10-13 a Wayback Machine., lloc digital 'Centro Tampa', 13 de juny de 2016.
  18. ↑ Un hombre irrumpe a tiros en un centro judío de Seattle y mata al menos a una mujer, lloc digital 'El Mundo', 30 de juliol de 2006.
  19. ↑ Laura Smith-Spark, Criminólogos afirman que los tiroteos masivos no están aumentando, lloc digital 'Expansión', 5 d'abril de 2012.
  20. ↑ 1975 SCHOOL SHOOTING: "There were not words to describe this sort of thing..." Arxivat 2017-03-09 a Wayback Machine., lloc digital 'Brampton Guardian', 28 de maig de 2015
  21. ↑ Más de 15 muertos en balacera de Xalapa, autoridades ocultan información Arxivat 2016-10-13 a Wayback Machine., lloc digital 'Noreste', 24 de maig de 2016.
  22. ↑ Fusillade de Munich : ce que l'on sait sur les motivations du tireur, lloc digital 'Le Monde', 24 de juliol de 2016.
  23. ↑ Ana Swanson, When should a shooting really be called ‘terrorism'?, lloc digital 'The Washington Post', 3 de desembre de 2015.
  24. ↑ Analysis of Mass Shootings Arxivat 2019-05-10 a Wayback Machine., lloc digital 'Every Town Research', 20 d'agost de 2015 (específicamente consultar 'Domestic or Family Violence').
  25. ↑ Melissa Jeltsen, Mass Shooting Analysis Finds Strong Domestic Violence Connection, lloc digital 'The Huffington Post', 17 de juliol de 2014.
  26. ↑ La seguridad pública y la sensación térmica, lloc digital 'El Espectador', 8 d'agost de 2008.
  27. ↑ Mark Follman, 'I Was a Survivor': Recalling a Mass Shooting 4 Years Ago Today, lloc digital 'Mother Jones', 27 de juliol de 2012.
  28. ↑ The Tennessee Valley Unitarian Universalist Church Shooting, lloc digital 'Unitarian Universalist Association'.
  29. ↑ Affidavit: Man admits church shooting, says liberals should die, lloc digital 'CNN', 28 de juliol de 2008.
  30. ↑ Mark Follman, How Many Mass Shootings Are There, Really?, lloc digital 'The New York Times', 3 de desembre de 2015.
  31. ↑ Tom Teves, 'Something is very wrong in our society': Father of mass-shooting victim calls for an end to the carnage, lloc digital 'Salon', 31 de juliol de 2015.
  32. ↑ Sean Flynn, Is he coming? Is he? Oh God, I think he is, lloc digital 'Revista GQ', 30 de juliol de 2012.
  33. ↑ Ingemar Karlsson, Memories of traumatic events among swedish police officers (tesis de doctorado presentada el 27 de maig de 2005 en la Universidad d'Estocolm), lloc digital 'DiVA'.

Enllaços externs modifica

  • (en anglès) Timeline: Deadliest O.S. mass shootings.
  • (en anglès) Public Mass Shootings in the United States: Selected Policy Implications, Service de recherche du Congrès.
  • (en anglès) Algoworld: Scientific Ways To Predict Mass Shootings.
  • (en anglès) Washington Casi Revius Debat About 'Contagious' Mass Shootings.
  • (en anglès) Mark Follman, Yes, Mass Shootings Are Occurring More Often, lloc digital 'Mother Jones', 21 d'octubre de 2014.
  • Jorgito Yokiro Cabrera, La massacre de Columbine - Hora Zero, espai digital 'YouTube', 31 de gener de 2015.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiroteig_massiu&oldid=33046774»