Tractat de Svalbard
El Tractat respecte Spitsbergen, sovint citat com el Tractat de Svalbard, de 9 de febrer de 1920, reconeix la completa i absoluta sobirania de Noruega sobre l'arxipèlag àrtic de Spitsbergen (actualment anomenat Svalbard). L'exercici de la sobirania, tanmateix, queda subjecta a certes estipulacions, i a la no aplicació de totes les lleis noruegues. El tractat només parcialment desmilitaritza Svalbard. Tots els signataris tenen els mateixos drets de participar en activitats comercials (principalment la mineria del carbó) a les illes, però fins ara només Noruega i Rússia han fet servir aquest dret.
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat multilateral tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 9 febrer 1920 | |||
| Tema | Svalbard | |||
| Localització | París | |||
| Estat | Noruega | |||
| Dipositari | Govern de França | |||
| Cronologia | ||||
| 14 agost 1925- | Entrada en vigor | |||
Originalment hi havia nou altes parts contractants, incloent-hi els Estats Units, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, els Països Baixos,[1] Noruega, Suècia, i el Regne Unit (incloent-hi els dominis britànics d'Irlanda, Canadà, Austràlia, Índia, Àfrica del Sud i Nova Zelanda). Alguns estats també el signaren dins dels cinc anys abans que el tractat entrés en vigor, incloent-hi la Unió Soviètica el 1924 i Alemanya i la Xina el 1925. Ara hi ha 40 signataris (entre ells Espanya). El tractat va ser enviat a registrar a la Lliga de les Nacions el 21 d'octubre de 1920.[2]
El 14 d'agost de 1925 el tractat entrà en vigor.[3] Noruega va assumir la sobirania de l'arxipèlag i immediatament va prendre mesures protectores del medi ambient.
Disputes modifica
Hi havia una llarga disputa primer entre Noruega i la Unió Soviètica (i actualment Rússia) sobre els drets de pesca a la regió.[4][5] El 1977, Noruega va establir una zona de pesca regulada de 200 milles al voltant de Svalbard (però sense tancar-hi l'accés),[4] amb la qual Rússia no està d'acord.[4] Finlàndia i el Canadà, en canvi, donen suport a la posició noruega, mentre altres signataris del tractat no han expressat una posició oficial.[4] Les parts rellevants de l'acord són les següents:
Els vaixells i els nacionals de les altes parts contractants tenen els mateixos drets de pesca i caça en els territoris especificats en l'article 1 i en les seves aigües territorials. (de l'Article 2)
Hauran de ser admesos en les mateixes condicions d'igualtat en la mineria i activitats comercials i industrials i no s'hi pot establir un monopoli. (de l'article 3)
Referències modifica
- ↑ Sobre els interessos neerlandesos vegeu Muller, Hendrik, ‘Nederland's historische rechten op Spitsbergen', Tijdschrift van het Koninklijk Nederlandsch Aardrijkskundig Genootschap 2e serie, deel 34 (1919) no. 1, 94-104.
- ↑ League of Nations Treaty Series, vol. 2, pp. 8-19
- ↑ Spitsbergen Treaty and Ratification (en noruec)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alex G. Oude Elferink. The Law of Maritime Boundary Delimitation: A Case Study of the Russian Federation. Martinus Nijhoff, 1994, p. 230–231.
- ↑ Willy Østreng. «Norway in Northern Waters». A: Clive Archer & David Scrivener. Northern Waters: Security and Resource Issues. Routledge, 1986, p. 165–167.
Bibliografia modifica
- Moe, Arild; Schei, Peter Johan. «The High North – Challenges and Potentials.» (PDF). Fridtjof Nansen Institute (www.fni.no), 18-11-2005. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2008. [Consulta: 11 agost 2008].
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre Tractat de Svalbard a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Treaty between Norway, The United States of America, Denmark, France, Italy, Japan, the Netherlands, Great Britain and Ireland and the British overseas Dominions and Sweden concerning Spitsbergen signed in Paris 9th February 1920. (In Norwegian, English and French, click "Original tekst".)
- Treaty Concerning the Archipalego of Spitsbergen
- Svalbard Treaty and Ratification (in Norwegian)
- Svalbard – an important arena - Speech by Norwegian Minister of Foreign Affairs, 15 April 2006.