Zenit

El zenit és el punt de la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sobre de l'observador. És a dir, si imaginem una recta que passa pel centre de la Terra i per la nostra ubicació en la seva superfície, el zenit es troba sobre aquesta recta, situat exactament sobre el cap de l'observador. En direcció contrària, just per sota de l'observador, es troba el nadir, que seria el zenit per a un observador situat en un punt antípoda de la nostra ubicació.

El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre.

En el sistema de coordenades astronòmiques de tipus horitzontal, el zenit és el punt de la màxima altura possible, 90°. També hi ha el zenit geodèsic, que es defineix com el punt d'intersecció de la recta perpendicular a la superfície de l'el·lipsoide terrestre amb l'hemisferi celeste situat sobre ala posició de l'observador.

Etimologia

L'origen del mot és una lectura errònia del mot çemt en els manuscrits d'Alfons X de Castella, çemt és una abreviació de l'àrab sämt ar-ra´s (el paratge del cap), de la grafia castellana del segle xiii que canvià la ç per la z, va sorgir zenit, que es va difondre a totes les llengües modernes.