Riojà precastellà
El Riojà pre-castellà era la varietat més occidental del romanç navarrès-aragonès. Representa l'evolució del llatí vulgar a La Rioja i en el nord de l'actual Sòria. Es té testimoniatge escrit en les Glosses Emilianenses del segle X, i alguns topònims medievals escrits en texts llatins.
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans, com es creia al principi, ja que després d'estudis més profunds ha quedat demostrat que utilitzen normes fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i amb el detall que quan es van escriure La Rioja no havia estat annexionada encara al Regne de Castella, pertanyent al de Navarra. Per tant, el text que figura en les Glosses Emilianenses és navarrès-aragonès en la seva varietat de La Rioja.
Segons els lingüistes Claudio García Turza i Miguel Ángel Muro, aquesta parla posseeix més característiques que ho unirien al grup de llengües relacionades amb l'aragonès que al castellà, a més de posseir altres característiques coincidents amb l'àstur-lleonès, trets bascos i moltes altres que, al no existir coincidències, es consideren pròpiament de La Rioja. Seria una de les llengües històriques que formarien part del conglomerat dialectal que posteriorment donaria lloc a l'idioma castellà.[1]
Després de la incorporació al Regne de Castella, La Rioja es va castellanitzar entre els segles XI i XIII. D'aquesta època data la col·lecció documental anomenada Llibre Becerro del Monestir de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellanes, com l'article "lo".
Malgrat aquesta castellanització, actualment es conserven característiques d'aquesta llengua en el dialecte de La Rioja —dialecto riojano— del castellà.
Característiques
- Diftongació de l'o tònica, també davant yod: uamne/uemne (lat. tard. hómine, cat. home), uello (llatí oculu(m))
- Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cat. segles)
- Conserva g- inicial (perduda en català): geitar (lat. eiectare, cat. tirar, fr. jeter)
- Conserva -ns-: ansa (cast. asa, fr. anse) i també en català: ansa
- Conserva -mb-: lombo (cat. llom)
- En els grups llatins -lt-, -ct- adopta -it- i no -ch- com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)
- En l'escriptura emplea grafemes navarresos: quoatro (u muda), yn/ynn (per ñ)
Referències
- Alvar, Manuel. Manual de dialectologia hispànica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177