Alt-Aragonès Medieval
L'aragonès medieval de l'Alt Aragó és el conjunt de varietats del navarrès-aragonès que es van parlar mentre l'Edat Mitja en l'Alt Aragó.
En els segles quan en l'Alt Aragó s'escrivia noms que en latín, els textos presentaven elements romances que es corresponen amb la fonètica, morfologia, sintaxi aragoneses o que les precedien, (Ad Galino Acenarece era lorika, ero cabalo, elles espasa).
Els textos romances escrits en l'Alt Aragó per un regular no diferien dels textos escrits en la depressió de l'Ebre des de l'instant quan es va fixar a scripta medieval aragonesa. No obstant els caràcters de l'aragonès medieval de l'Alt Aragó que continuen fent #es servir avui i que no eren inclosos en a scripta medieval es reflecteixen esporàdicament en aquells textos, sobre tot en els peaches, inventarios de biens i en els microtoponimos.
Encara el segle XVI en la Vall de Tena s'escrivia textos notarials en aragonès. En aquests textos es documenta microtoponimos amb una fonètica que respon la l'actual aragonès centre-occidental.
Fonètica
En algunes àries del Pireneu Axial i Prepireneu a -LL- cheminada latina presentava una evolució per fonemes o alofonos comparables a l'actual che vaqueira i que avui es manifesten en paraules amb -ch-, -t- o -s- sonora que en aragonès general presenten -ll-, (Gricha), i sobre tot en topònims:
Morfologia
El sistema d'articles definits que es vei en els textos escrits és el, els, la, els de acordo amb a scripta medieval aragonesa. No obstant altres sistemes com el, els, la, els o ja sense consonant com el, els, la, les també es troben en casos aïllats. Per exemple en una versió del segle XIII del "Fur de Chaca" trobem algun cas aïllat de els.:[1]
muytos infanzons a(n) castiellos e villas en os quals terminos...Precedint els usos actuals es feien servir indefinits que no es detecten en l'aragonès de la Vall de l'Ebre com algun, alguna (que quasi no es documenten en textos medievals), i cama (que no es documenta en textos medievals).
Els passats imperfectos d'indicatiu que ensenyen els textos són quasi sempre en -aba o -ía, però esporàdicament trobem en els textos les formes chenuínas en -aba, -hi havia, -anava que persisteixen en l'aragonès actual. Per exemple en una versió aragonesa del segle XIII del "Fur de Chaca" veiem que fan servir quasi sempre imperfectos en -ía per les segona i tercera conjugacions (dezían), però es troben casos aïllats d'ús de la forma chenuína en -anava (exiua, passat imperfecto de exir o "eixir").
Els participios que es representen en els textos són en -ado, -ido. Els participios en -ato, -anat de l'actual aragonès central no es fan servir en els textos escrits, però en la zona central els vam veure en microtoponimos que nomenen en aquests textos standardarizaus, (vachato). En Ribargorça occidental l'apocope de la l'en -ado, -edo, -ido va conduir la formes en -ad,-ed i -id que vocalizoron en -au, -eu, -anat, que es troben avui en ribagorzán i especialment en benasqués[2]
Referències
- ↑ (es) Molho, M: El Fuero de Jaca. Edición crítica. Zaragoza, 1964.
- ↑ (es) Javier Terrado Pablo: Los participos ribagorzanos en -áu, -éu, -íu. Caplletra, nº 32
Bibliografia
- Àngel Conti et al: L'aragonès: Identitat i problemática d'una lengua. Llibreria General (1982).
- Chesús Vázquez Obrador: Sobre fonética històrica de l'aragonès. Publicacions del Consell de la Parla Aragonesa. (2012).
- Prengués Navarrès Prengués: Documents lingüísticos de l'Alt Aragó. Syracuse, New York, Syracuse University Press, (1957).
- Manuel Alvar: Estudios sobre el dialecte aragonès #[sic#]". Institució Fernando el Católico. (1987).
Vegeu també
- Aragonès medieval