Santa Caterina d'Alexandria (El Greco)
Santa Caterina d'Alexandria és una obra excepcional dins del corpus pictòric d'El Greco. Aquest mestre solia fer vàries versions de les seves obres, però d'aquesta temática nomès en conservem aquesta peça. A més, als inventaris realitzats pel seu fill Jorge Manuel Theotocópuli, després de la mort del mestre, només s'hi esmenta una obra d'aquesta temática, que podría ser l'actualment existent. Està catalogada a l'inventari nª II amb el nª 65, mentre que al mateix inventari, amb el nª 58 hi consta una "Santa Caterina de Siena" actualmente perduda.
 | |
| Tipus | pintura i obra d'art  |
|---|---|
| Creador | ca.wikipedia.org/wiki/El_Greco |
| Creació | 1610-14 ca. |
| Lloc de descobriment | ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Balsareny |
| Mètode de fabricació | Oli sobre Tela |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | Manierista |
| Mida | 900 cm. ( ) × 610 cm. ( ) cm |
| Propietat de | William A. Coolidge (en)  Pinakos Inc (en) Tomás Harris M. Knoedler & Co. (en) |
| Col·lecció | es.wikipedia.org/wiki/Museo_de_Bellas_Artes_(Boston) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1993.38 |
| Catàleg | |
Història de Santa Caterina
Caterina d'Alexandria, segons llegendes mancades de qualsevol base histórica, era una noia d'excepcional erudició i bellesa. Degut a aquestes qualitats, l'emperador romà Maxenci va voler desposar-la. Maxenci era pagà, i Caterina, moguda per la seva profunda fe cristiana, va declinar l'oferta. Maxenci va ordenar que fos torturada mitjançant una roda amb punxes però un llamp caigut del cel va destrossar la roda. La llibertat de Caterina va durar poc, perquè, poc després va ser executada amb una espasa. Per tant, Caterina va assolir la palma del martiri
Composició
El Greco representa Caterina amb la palma de mártir. El seu braç esquerre descansa sobre un troç de la roda trencada pel llamp, mentre la mà dreta sostè l'espasa amb la qual fou executada. El color és molt fi en tots els detalls, com en el cel blau lluminós, la corona d'or, la palma daurada, la roda de bronze, i l'espasa negra. Concretament a l'angle inferior esquerre, El Greco deixa veure l'imprimació vermellosa, característica de la seva darrera etapa. Cal remarcar el mestratge demostrat en la representació de túnica rosa, amb brillants reflexos blancs, i en el blau pàlid de les vestidures, que recorda el darrers Apostolats del mestre.
Procedència
Harold Wethey ens informa de la procedencia d'aquesta obra:[1]
- ↑ Wethey, Harold Edwin. El Greco y su Escuela (en español). 1967. Madrid: Ediciones Guadarrama, S.A., 196.
- Marquès d'Alós, Castell de Balsareny, fins 1936
- Thomas Harris, Londres
- Pinakos Inc. and Knoedler, New York
- Mrs. Charles S. Payson, Manhasst, NY
- retornat a Pinakos and Knoedler
- William A. Coolidge
- llegat de William A. Coolidge al Museu de Belles Arts de Boston
Importància
Tot i que no és una obra cabdal d'El Greco, pensó que és una gran pèrdua pel patrimoni artístic català deguat a:
- La raresa del seu tema dis el corpus pictòric d'El Greco.
- La unanimitat en la seva atribució directa a la mà del meste, fins i tot per crítics com Harold Wethey
- El bon estat de la pintura.
- La procedància del Castell de Balsareny, d'on probablement va sortir durant la Guerra Civil. [1]
- ↑ Wethey, Harold Edwin. El Greco y su Escuela (en español). 167. Madrid: Ediciones Guadarrama, 04/02/1967, p. 125, 126.