Lament de Dido

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:04, 26 feb 2019 amb l'última edició de Desafinat (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Es coneix com "Lament de Dido" l'ària "When I'm laid in earth" (quan jegui dins la terra) de l'òpera Dido i Aeneas de Henry Purcell (amb llibret de Nahum Tate).

Quarta descendent del Lament de Dido, compassos 1–6 [1] 

S'inclou en nombrosos manuals de música clàssica ja que es considera un ús exemplar del passus duriusculus enl'ostinato. El director Leopold Stokowski en va escriure una transcripció per a orquestra simfònica.

Anàlisi

Abans de l'ària hi ha un recitatiu, "Thy hand, Belinda", acompanyat per baix continu.

El Lament de Dido comença amb una línia cromàtica de quarta descendent en l'ostinato que es repeteix onze vegades per tota l'ària, estructurant la peça en la forma d'una xacona. Henry Purcell aplicat figuralisme en la paraula "laid", en la qual també sona una quarta desendent que s'associa al seniment tràgic, i també a "remember me", que es presenta en un enquadrament de text sil·làbic i que en la ´ltima repetició salta de registre amb un sobtat crescendo mostrant el crit desesperat de Dido mentre enfronta el seu destí: la mort.[2]

L'Eneida

El text, així com l'òpera de Purcell, al·ludeixen al poema èpic Eneida, que narra el viatge del guerrer Troià Eneas, vers Itàlia fugint de la seva ciutat devastada per la guerra i buscant la manera de garantir el llinatge del seu fill. En el viatge, ell seu vaixell s'extravia i desembarca a Cartago on Eneas s'enamora de la reina Dido. Però el guerer decideix seguir amb el seu deure i marxar renunciant a l'amor. Desolada per la traïció, Dido fa construir una gran pira que sigui visible des del mar per tal que Eneas vegi des del vaixell que l'abandó li ha causat la mort. La reina canta el lament a la seva servent Belinda just abans de provocar la seva pròpia mort mentre Eneas hissa les veles.

Text

Recitative
Thy hand, Belinda, darkness shades me,
On thy bosom let me rest,
More I would, but Death invades me;
Death is now a welcome guest.

Recitatiu

Dona'm la mà, Belinda, la foscor m'envolta,

deixa'm descansar sobre el teu pit,

Què més voldria, però la mort m'envaeix;

la mort és ara una convidada benvinguda.

Aria
When I am laid, am laid in earth, May my wrongs create
No trouble, no trouble in thy breast;
Remember me, remember me, but ah! forget my fate.
Remember me, but ah! forget my fate.

Aria

Quan jegui, quan jegui dins la terra, que els meus errors no causin cap mal, cap mal en el teu pit;

Recorda'm, recorda'm, però ah! oblida el meu destí.

Recorda'm però ah! oblida el meu destí

Fonts

  1. Kapilow, Robert (2008). Tot Has de Fer És Escolta, p. 151.
  2. http://www.theretuned.com/apocalyptic-romance-when-i-am-laid-in-earth/ Error a la plantilla webarchive: Revisau |url= value. Empty.

Enllaços externs