Vicenç Vacca i Roca

atleta i músic de jazz
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:40, 2 nov 2019 amb l'última edició de Desafinat (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Vicens Vacca i Roca (Granollers, 1924-2008) va ser un destacat atleta[1] i músic de jazz.

Nascut l’any 1924 al si d’una família que comercialitzava ràdios i gramoles, des de molt jove escoltava discos de jazz. El 1935 és un dels impulsors de la fundació del Jazz Club Granollers i a la dècada de 1940 va debutar en un trio de jazz i ballables amb Pere Crusellas i Albert Cerezo. Influït com a guitarrista per Jordi Pérez Vallmajor, d’El Lirio Campestre, Vacca es va decidir a provar el flabiol arribant a esdevenir un mestre a l’hora de fer jazz amb aquest petit instrument arribant a rebre elogis d’una de les principals publicacions internacionals del gènere, Jazz Echo.[2]

La seva activitat musical és extensa durant les dècades dels 50 i 60, destacant el Conjunt Pleyel. Sempre va seguir lligat al Jazz de la seva ciutat natal (en el rebatejat "Club de Ritmo" després de la guerra civil). El 1971 col·labora en l'obertura de la Jazz Cava de Terrassa amb el Modern Jazz Quintet[3]

El 2012 va realitzar un documental sobre la seva figura.[4]

  1. «Vicenç Vacca Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r novembre 2019].
  2. Torra, Karles «Granollers i la febre del jazz». Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, 2009, pàg. 47 a 65.
  3. Revista del Vallès. «Tot recordant Vicens Vacca | Revista Digital del Vallès» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2019].
  4. «A prop del doc - JazzVAcc». [Consulta: 1r novembre 2019].