Gudrid Thorbjarnardóttir
Gudrid Thorbjarnardóttir (Islandès: Guðríður víðförla Þorbjarnardóttir; ca. 980 - 1019) fou una exploradora islandesa.
La seva figura apareix a la Saga d'Erik el Roig i la Saga dels Groenlandesos, conegudes com Sagues de Vinlàndia. Ella i el seu marit Thorfinn Karlsefni, van dirigir una expedició a Vinland durant la qual va néixer el seu fill Snorri Þorfinnsson considerat el primer europeu nascut al continent americà.
Biografia
Segons la Saga d'Èrik del Roig Gudrid era filla d'un cabdill anomenat Thorbjorn de Laugarbrekka. Gudrid va acompanyar el seu pare en un viatge a Groenlàndia al costat d'Èrik el Roig.[1] Per altra banda, segons la Saga dels Groenlandesos, Gudrid es va casar amb un mercader noruec anomenat Thorir però que va morir al cap de poc a causa d'una malaltia.[2]
D'acord amb els mateixos textos, Gudrid representa un exemple de la transició nòrdica de la religió pagana al cristianisme. S'hi narra com en una ocasió va rebutjar interpretar uns cants rituals ja que es considerava a si mateixa una dona crisitiana.[3]
Sempre segons ambdues sagues, Gudrid es va casar amb Thorstein Eiriksson, fill d'Èrik el Roig, a qui va podria haver acompanyat en la seva expedició a Vinland. En el viatge Thorstein va emmalaltir i es va morir.[4]
Després d'enviudar per segona vegada, Gudrid va viatjar a Brattahlíð, on es va casar amb un mercader anomenat Thorfinn Karlsefni, amb qui van decidir emprendre una viatge a Vinland. Segons les sagues, en la seva estada allà van tenir un fill anomenat Snorri Thorfinnsson entre l'any 1005 i el 1015 aproximadament. Al cap de pocs anys, en motiu de conflictes amb pobles indígenes (anomenatsSkrælingar pels colons islandesos).van decidir deixar la costa americana i tornar a Islàndia.[5][6][7]
Durant aquest període, a l'entorn de l'any 1000, les conversions d'islandesos al cristianimse eren comuns.[8] Hi ha constància d'un peregrinatge de Gudrid (que havia tornat a quedar viuda) a Roma quan el seu fill Snorri es va casar. Aquest, al seu torn, va fer construir una església en la qual Gudrid es va retirar a viure com a eremita a la seva tornada.[9]
Homentages
El 1939 es va instal·lar una estàtua de Gudrid obra de l'escultor Ásmundur Sveinsson a l'Exposició Internacional Nova York que posteriorment es va traslladar a Islàndia. Hi ha còpies d'aquesta estàtua a Laugarbrekka i a Ottawa, Canadà. En l'escultura es veu a Gudrid en una barca, portant el seu fill Snorri a les espatlles.[10][11]
En la cultura popular
- La seva història apareix a diverses novel·les: Gudrid the Fair de Maurice Hewlett, a The Sea Road de Margaret Elphinstone, a God's Daughter de Heather Day Gilbert, Over oude wegen de Mathijs Deen.
- La novel·la de ciència ficció he Technicolor Time Machine by Harry Harrison, imagina a Gudrid desplaçada en el temps i vivint al segle XX com a actriu.
- Gudrid apareix en el manda de Makoto Yukimura "Vinland Saga" que segueix la història de Thorfinn Karlsefni i el seu viatge a Vinland.
Notes
- ↑ Jones, Gwyn. Eirik the Red: And Other Icelandic Sagas.. London: Oxford UP, 1961.
- ↑ Sigurosson, Gisli. The Vinland Sagas: The Icelandic Sagas about the First Documented Voyages across the North Atlantic. London: Penguin, 2008.
- ↑ Smiley, Jane. The Sagas of the Icelanders: Eirik the Red's Saga. New York: Penguin, 2000, p. 659.
- ↑ Jones, Gwyn. Eirik the Red: And Other Icelandic Sagas.. London: Oxford UP, 1961.
- ↑ Glaumbær (Historical Places in Northwest Iceland)
- ↑ Mallet 1847
- ↑ Magnússon, Magnús (1973), Viking expansion westwards, Bodley Head
- ↑ Christianisation of Iceland (Árni Magnússon Institute for Icelandic Studies)
- ↑ Brown, Nancy Marie. The Far Traveler: Voyages of a Viking Woman. Florida: Hartcourt, 2007.
- ↑ «Guðríður Þorbjarnardóttir with Snorri». Statues - Hither & Thither. [Consulta: May 25, 2020].
- ↑ «Gudrid Thorbjarnardóttir». York Archaeological Trust. [Consulta: May 25, 2020].
Referències
- Brown, Nancy Marie. The Far Traveler: Voyages of a Viking Woman. Florida: Hartcourt, 2007. ISBN 978-0156033978.
- Linden, Eugene. «The Vikings: A Memorable Visit to America». Smithsonian Magazine, December 2004. [Consulta: October 17, 2015].
- Eiríks saga rauða og Flatøbogens Grænlendingaþáttr: samt uddrag fra Ólafssaga Tryggvasonar, S. L. Møllers bogtr., <https://books.google.com/books?id=iGxkBx_vMeUC>.