Fenner Brockway

polític britànic (1888–1988)

Archibald Fenner Brockway (Calcuta, 1 de novembre de 1888 - Watford, 28 abril de 1988), va ser un polític socialista i militant pacifista britànic. Va fer campanya per la independència de les colònies britàniques i a favor del desarmament nuclear.[1]

Infotaula de personaFenner Brockway

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Fenner Brockway, Baron Brockway Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Calcuta (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1988 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Hertfordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra dels Lords
17 desembre 1964 – 29 abril 1988 (mort en el càrrec)
Membre del 42è Parlament del Regne Unit
8 octubre 1959 – 25 setembre 1964 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Eton and Slough (en) Tradueix

Membre del 41è Parlament del Regne Unit
26 maig 1955 – 18 setembre 1959 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Eton and Slough (en) Tradueix

Membre del 40è Parlament del Regne Unit
25 octubre 1951 – 6 maig 1955 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Eton and Slough (en) Tradueix

Membre del 39è Parlament del Regne Unit
23 febrer 1950 – 5 octubre 1951 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Eton and Slough (en) Tradueix

Membre del 35è Parlament del Regne Unit
30 maig 1929 – 7 octubre 1931 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Leyton East (en) Tradueix

Dades personals
FormacióEltham College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, autor, activista per la pau Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLila Harvey-Smith (en) Tradueix (1914–)
Edith Violet King (en) Tradueix (1946–) Modifica el valor a Wikidata
Fillsunknown daughter Brockway (en) Tradueix
 ( Lila Harvey-Smith (en) Tradueix)
unknown daughter Brockway (en) Tradueix
 ( Lila Harvey-Smith (en) Tradueix)
Joan Vera Brockway (en) Tradueix
 ( Lila Harvey-Smith (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam George Brockway (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Frances Elizabeth Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joventut i carrera professional modifica

Brockway era fill de W. G. Brockway i Frances Elizabeth Abbey, nascut a Calcuta, Índia Britànica.[2] Mentre assistia a l'Escola dels Fills dels Missioners, i després a Blackheath, Londres (actual Eltham College) de 1897 a 1905, va manifestar un fort interès per la política, sobretot en el moment dels debats al voltant de la Segona Guerra dels Boers (1899-1902): es va posicionar al costat dels Boers contra les agressions britàniques. Es va inscriure a la campanya electoral dels candidats del Partit Liberal a les eleccions municipals de Londres i a les eleccions legislatives de 1906. Va deixar l'escola als setze anys i es va convertir en periodista, entrevistant figures polítiques i intel·lectuals per a diversos mitjans de comunicació. El 1907, va entrevistar Keir Hardie, líder del recentment format Partit Laborista, per al Daily News. Aquesta entrevista el va marcar. Abandonà les seves primeres idees liberals i adoptà les del socialisme. El mateix any, es va afiliar al Partit Laborista Independent. El 1908 Brockway es va convertir en vegetarià.

Pacifisme durant la primera guerra mundial modifica

El 1912 esdevingué redactor del setmanari The Labor Leader, diari del Partit Laborista Independent. El 1914, al començament de la Primera Guerra Mundial, va cofundar amb Clifford Allen la No-Conscription Fellowship (NCF), una associació que animava els homes a negar-se a anar al front. Exposà l'argument que "la vida humana és sagrada". Bertrand Russell, Philip Snowden, Robert Smillie i altres s'uniren al moviment. Fenner Brockway escrigué una obra de teatre, The Devil's Business, contra la guerra. L'agost de 1915, la policia va envair les instal·lacions del Labour Leader i Brockway va ser arrestat per sedició. Va ser absolt i tornat arrestae el 1916 per distribuir un fulletó que criticava el servei militar obligatori. Condemnat a pagar una multa, ell s'hi negà i va ser empresonat dos mesos. Va ser alliberat, després arrestat i empresonat de bell nou per negar-se a anar al front. Se li denegà l'estat d'objector de consciència. Durant la seva detenció, conegué un soldat empresonat per deserció i confià en el seu testimoni per escriure a la seva cel·la un article sobre la batalla de Passchendaele. En càstig, se'l sotmeté durant sis dies a una dieta de pa i aigua. Va ser alliberat només sis mesos després de la fi de la guerra. La seva experiència el portà a defensar una reforma de les condicions penitenciàries. També va presidir el moviment No More War de 1923 a 1928 i International Resisters War de 1926 a 1934

Carrera política (anys vint i trenta) modifica

De 1923 a 1926 va ser secretari general del Partit Laborista Independent. Va donar suport a la vaga general de 1926 i es va convertir durant aquest moviment en l'editor del British Worker, diari del Trades Union Congres, la federació dels sindicats. Alhora, milità a favor de la independència de les colònies de l'Imperi Britànic. De 1919 a 1920 va ser, juntament amb Syed Hussein, l'últim secretari de la secciò britànica del moviment del Congrés Nacional Indi, abans de la seva dissolució. El 1925, va introduir amb èxit una moció en la conferència del Partit Laborista que comprometia el partit a favor de la independència de l'Índia. Mohandas Gandhi el va convidar a la conferència del Congrés Nacional Indi a Madras el 1927, i el 1928 es va convertir en el primer president de la Lliga contra l'Imperialisme.

A les eleccions legislatives de 1929, va ser elegit diputat laborista per la circumscripció de Leyton-est a la Cambra dels Comuns. El 1930, fou suspès breument de la cambra per protestar contra l'empresonament a l'Índia de Gandhi, Jawaharlal Nehru i molts altres membres del moviment del Congrés. Es va oposar el 1931 a la formació del govern britànic d'unitat nacional pel qual el primer ministre laborista Ramsay MacDonald va adoptar una política de disciplina pressupostària en el context de la Gran Depressió, contra la voluntat del seu propi partit. Com la majoria dels laboristes, Fenner Brockway perdé el seu escó a les eleccions de 1931. Es convertí, aquell mateix any (i fins al 1933), en president del Partit Laborista Independent(ILP) que es desvinculà del Partit Laborista. De 1933 a 1939, va tornar a ser secretari general de l'ILP.

Suport a la lluita contra els feixismes (anys 1930 i 1940) modifica

En els anys trenta, va renunciar al pacifisme davant l'auge del feixisme a l'Europa continental. Va donar suport a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, visitant Barcelona el 1937. També va donar suport a la participació del Regne Unit a la Segona Guerra Mundial, reconeixent la necessitat d'evitar la victòria del nazisme.

Tornada a la política després de la guerra modifica

Es va incorporar al Partit Laborista el 1946 i va ser elegit per la circumscripció d'Eton i Slough (a Buckinghamshire) a les eleccions legislatives de 1950. Es va dedicar a activar la campanya per la independència de les colònies britàniques a l'Àfrica (cosa que li va reportar que se'l conegués com el "diputat d'Àfrica"), contra l'apartheid a Sud-àfrica i contra les armes nuclears. El 1958, va cofundar la Campanya pel Desarmament Nuclear amb Bertrand Russell, Victor Gollancz, J. B. Priestley, John Collins i Michael Foot.[3]

Va perdre el seu escó a les eleccions de 1964 i va ser nomenat membre vitalici de la Cambra dels Lords. Va fer una campanya per la seva abolició. Va morir l'abril de 1988, als 99 anys, després de deu dies d'hospitalització. El 1989, el govern indi el va condecorar pòstumament amb la Padma Bhushan pel seu servei distingit a l'Índia.

Escrits modifica

Fenner Brockway és l'autor d'uns 20 llibres, incloent una autobiografia en quatre volums: Inside the Left (1942), Outside the Right (1963), Towards Tomorrow (1977) i 98 Not Out (1986). A Can Britain Disarm?, el 1930, defensà el desarmament abans que renunciés al pacifisme. Bloody Traffic, el 1933, és una denúncia del comerç d'armes. Purple Plague: A Tale of Love and Revolution (1935) és una novel·la utòpica que imagina l'aparició d'una societat igualitària en un vaixell marí en quarantena. Shrinking Explosive World (1967) és un estudi de les tensions interètniques al Regne Unit a la dècada de 1960.

Altres llibres seus tracten temes colonials: India and its Government (1921), The Indian Crisis (1930), African Journeys (1955), African Socialism (1963, sobre el socialisme africà), i The Colonial Revolution (1973).

Referències modifica