Actinodendron arboreum
Actinodendron arboreum, coneguda comunament com a anemona arbòrea o anemona de foc de l'infern,[1] és una espècie d'antozou hexacoral·li de la família Actinodendronidae.[2] És originari de l'Indo-Pacífic, on creix a profunditats de fins a 28 metres.[3] La majoria de les espècies d'anemones marines són inofensives per als humans, però A. arboreum és altament verinosa i la seva picada pot causar úlceres greus a la pell (com també suggereix el seu nom alternatiu, anemona del foc de l'infern).[4][5]
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Anthozoa |
| Ordre | Actiniaria |
| Família | Actinodendronidae |
| Gènere | Actinodendron |
| Espècie | Actinodendron arboreum Quoy i Gaimard, 1833 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Descripció
modificaEl disc oral de Actinodendron arboreum té ratlles que irradien des de la boca i poden arribar a tenir un diàmetre de 10 a 20 centímetres.[6] La columna s'allarga quan creix; té un disc pedal força petit i és més gruixut a l'extrem distal (superior). Els tentacles són incolors, d'uns 10 a 20 centímetres de llargada i es ramifiquen de forma fractal, i se subdivideixen en branques i branquillons, cosa que fa que tot el cap dels tentacles s'assembli a un bròquil. Els tentacles creixen en forma de cercles concèntrics mentre l'animal s'allarga; el primer cercle és de sis tentacles, seguit de cercles de sis, dotze i vint-i-quatre tentacles. El primer i el tercer cercle dels tentacles són endocèlics (situats entre els mesenteris a l'interior de la columna) i el segon i el quart cercle s'uneixen marginalment. L'anemona marina està ben armada amb cnidòcits de diferents longituds; els de la zona central dels tentacles són menys variables.[7]
Biologia
modificaLa reproducció de Actinodendron arboreum té lloc quan els gàmetes són vessats a la cavitat del cos i passats a la columna d'aigua. Després de la fecundació, la larva plànula forma part del plàncton abans de situar-se al fons marí, on pateix una metamorfosi per a convertint-se en una jove anemona marina.[3]
Galeria d'imatges
modifica-
-
Un Periclimenes magnificus entre els tentacles d'una Actinodendron arboreum
_on_Actinodendrum_arboreum_(Branching_anemone).jpg)
Referències
modifica- ↑ Quoy, Jean René Constant; Gaimard, Joseph Paul. «Project Semakau - Actinodendron arboreum» (en anglès). Rmbr.nus.edu.sg, 1833.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Actinodendron arboreum (Quoy & Gaimard, 1833)» (en anglès). Marinespecies.org.
- ↑ 3,0 3,1 «Actinodendron arboreum - (Quoy & Gaimard, 1833)» (en anglès). SeaLifeBase.
- ↑ Haddad V., Jr., Lupi O., Lonza J.P., Tyring S.K. (2009). Tropical dermatology: Marine and aquatic dermatology. J. Am. Acad. Dermatol. 61: 733–750.
- ↑ Brush D.E. Marine Envenomations. In: Flomenbaum N.E., Goldfrank L.R., Hoffman R.S., Howland M.A., Lewin N.A., Nelson L.S., editors (2006). Goldfrank’s Toxicologic Emergencies. 8th. pp. 1629–1642. McGraw-Hill Medical, New York.
- ↑ «Ascidian species» (en anglès). Ascidians.com.
- ↑ Ardelean, Adorian; Fautin, Daphne Gail «Variability in nematocysts from a single individual of the sea anemone Actinodendron arboreum (Cnidaria: Anthozoa: Actiniaria)» (en anglès). Hydrobiologia, 530/531(1–3), 2004, pàg. 189–197. DOI: 10.1007/s10750-004-2662-8.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinodendron arboreum |