Gregori Warchavchik
Gregori Warchavchik (en rus, Григорий Ильич Варшавчик, romanitzat com Grigorij Il'ič Varšavčik) (Odessa, 2 d'abril de 1896-São Paulo, 27 de juliol de 1972) va ser un arquitecte racionalista rus naturalitzat brasiler.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 abril 1896 Odessa (Ucraïna) |
Mort | 27 juliol 1972 (76 anys) São Paulo (Brasil) |
Sepultura | São Paulo |
Activitat | |
Lloc de treball | São Paulo Rio de Janeiro |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernitat |
Família | |
Cònjuge | Mina Klabin Warchavchik |
En els seus projectes va col·laborar amb la seva dona Mina Klabin Warchavchik per al disseny del paisatgisme.
Trajectòria
modificaVa estudiar a la Universitat d'Odessa i al Reale Istituto Superiore de Belle Arti de Roma. Després de titular-se l'any 1920; va treballar per a Marcello Piacentini, per a qui va exercir d'ajudant en el Teatre Savoia de Florència.[1] El 1923 va emigrar al Brasil, on va treballar a São Paulo. Va viure a Rio de Janeiro entre 1931 i 1933, treballant en un despatx amb Lúcio Costa i on van coincidir amb Oscar Niemeyer, quan encara era un subaltern. Al 1934 va obrir el seu propi estudi en São Paulo.[2]
Pioner de l'arquitectura racionalista al Brasil, important les idees de Le Corbusier o van Der Rohe va ser autor de diverses obres d'aquest estil a São Paulo: la seva casa, considerada la primera casa moderna del Brasil (1927-1928), els edificis dels carrers Avanhandava i Tomé de Souza (1929), les cases populars del carrer Dona Berta (1930) i la Casa Moderna (1930). L'edifici del carrer Itapolis, d'influència bauhausiana, va ser considerat tot un manifest del racionalisme i va suscitar una viva polèmica pel seu avançat disseny.[1]
Warchavchik anava molt per davant de la indústria brasilera de construcció civil. Les seves idees xocaven contra la manca de personal qualificat (des de paletes a directors d'obra i arquitectes) capaços de plasmar els seus dissenys. Tampoc es trobaven materials d'obra adients, ni complements de decoració que combinessin amb el nou estil.[3]
L'any 1929, a instàncies de Le Corbusier, va ser nomenat representant del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) a Amèrica del Sud. A l'any següent va començar a fer classes a l'Escola Nacional de Belles Arts de Rio de Janeiro. En aquesta ciutat va construir amb Lúcio Costa la casa del carrer Toneleros (1931), la casa Schwartz (1932) i les cases populars de Gamboa (1937).[1]
De tornada a São Paulo, va ser autor de la seu de l'Ajuntament (1943), les seus dels clubs Paulistano (1948) i Pinheiros (1956), de les oficines de Cicero Prado (1954) i del Museu Lasar Segall (1967).[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Midant, 2004, p. 968.
- ↑ 2,0 2,1 Khan, 2009, p. 221.
- ↑ Invamoto, Denise «Historiografia e preservação : reflexões sobre a trajetória da casa da Rua Santa Cruz» (en portuguès brasiler). 9º seminário Docomomo Brasil. Interdisciplinaridade e experiências em documentação e preservação do patrimônio recente. Docomomo [Brasília], juny 2011. Arxivat de l'original el 2022-02-11 [Consulta: 11 febrer 2022].
Bibliografia
modifica- Khan, Hasan-Uddin. El Estilo Internacional. Colònia: Taschen, 2009. ISBN 978-3-8365-1053-0.
- Midant, Jean-Paul. Diccionario Akal de la Arquitectura del siglo XX. Madrid: Akal, 2004. ISBN 84-460-1747-4.
Bibliografia complementària
modifica- Ferraz, Geraldo. Warchavchik e a introdução da nova arquitetura no Brasil: 1925 a 1940. (en portuguès brasiler). São Paulo: Museu de Arte de São Paulo, 1966.