Veu de Catalunya
| L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
| L'article necessita algunes millores de redacció. |
| S'ha proposat fusionar aquest article a «La Veu de Catalunya». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 |
La Veu de Catalunya és un diari en català que va sortir a Barcelona l'1 de gener de 1899. La seva existència va tenir durada fins al 8 de gener de 1937. La Veu va néixer com un setmanari literari i polític l'11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís, Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells. El 1899 es va convertir en un diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i va assumir la direcció del setmanari Enric Prat de la Riba. A causa d'un article editorial, signat pel director, el diari va ser suspès entre 1900 i 1901. Va sortir, però, sota el nom de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya. Al març del 1902, a causa d'un article, reproduït a L'Indépendant de Perpinyà, va ser empresonat Prat de la Riba, però va ser alliberat pocs dies després sota la pressió popular.
Història modifica
La Veu de Catalunya va ser el diari en català que va tenir una durada més llarga. Després de ser publicat al 1880, va ser suspès i no va tornar a aparèixer fins al cap de 19 anys. Enric Prat de la Riba va exercir de director de La Veu de Catalunya, títol escollit com a alternativa al primer diari publicat en català, el Diari Català. Duia el subtítol següent: el diari no politich, pero cla y català i es publicava en 2 edicions diàries. La Veu de Catalunya era un setmanari de caràcter literari i polític i tenia una clara voluntat de despertar la consciència del poble català. Gran part dels redactors i col·laboradors del setmanari van passar a les figures polítiques i periodístiques del diari. És el cas de Francesc Cambó, Puig i Cadafalch i Rubio i Ors… Entre el 1929 i el 1930, Llucieta Canyà va ser l'encarregat de dirigir la secció Món femení, imprescindible per conèixer el moviment feminista conservador anterior als temps de guerra. La suspensió de La Veu de Catalunya va estar causada pels articles que tractaven sobre la convocatòria de l'Assemblea Parlamentària. Però sempre va evitar la prohibició publicant el diari sota altres títols. El novembre de 1905, la redacció del diari va ser assaltada per un grup de militars. És el que es coneix com a fets del Cu-Cut!, que van representar l'inici d'un procés de repressió de la societat catalana a través de la llei de jurisdiccions. És important la influència que va tenir el diari en el periodisme d'inicis del segle xx, gràcies a les personalitats que van configurar la seva redacció, així com a les seves seccions literàries i de pensament.
El juliol del 1935, les instal·lacions del diari La Veu de Catalunya van ser intervingudes, però no se'n va interrompre la publicació. Malgrat això, van aparèixer nous subtítols, els quals revelaven en el canvi d'un sentit orientatiu polític. N'és un exemple el Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer i CNT-diari antifeixista-AIT. Amb motiu de l'alçament militar del 36, 4 dies després el diari va ser confiscat per la Generalitat, començant a editar-lo com a Diari de l'Autonomía i la República. 2 mesos més tard, el 8 de setembre, passa a ser controlat per un comitè obrer. El 3 d'octubre canvia de nom per anomenar-se Diari Antifeixista controlat per la CNT. El diari amb tanta transformació ideològica no aconsegueix arribar a un gran nombre de lectors, pel qual el seu darrer dia de publicació és el 8 de gener de 1937.
Equip modifica
Als seus inicis, “La Veu” tenia un caràcter setmanal. El seus fundadors van ser -Narcís Verdaguer i Callís(advocat i polític a més de ser germà de Jacint Verdaguer) -Joaquim Cabot i Rovira(financer, escriptor i polític, encarregat de dirigir “La Veu”) -Jaume Collell i Bancells (sacerdot i escriptor fundador a Vic de “La Veu de Montserrat”) El setmanari tenia una clara voluntat de despertar la consciència del poble català amb la doble mirada literària i política. Bona part dels seus redactors i colaboradors, van passar a format part de l'equip quan, al Nadal de 1898, es va deixar de publicar el setmanari per editar-se sota la direcció de Prat de la Riba. En les seves edicions era freqüent veure articles de polítics com Cambó, Pla i Casadelvall i Carles Sentís.
Webgrafia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Historia;Final: http://laveudelcucut.blogspot.com/2010/11/la-veu-de-catalunya.html Obra: La veu del Cu-cut Tipus d'obra: Blog publicat per Maria a Blogger
- Naixement: La Veu de Catalunya Enciclopèdia.cat (enciclopedia.cat) Obra: Gran enciclopèdia catalana Tipus d'obra: Diccionari enciclopèdic Data de redacció: 22/1/2015
- Relació de directors i col·laboradors: http://labarcelonadeantes.com/la-veu-decatalunya.html[Enllaç no actiu] Obra: La Barcelona de antes Tipus d'obra: Web informativa