James Benson Irwin (Pittsburgh, 17 de març de 1930 - Glenwood Springs, 8 d'agost de 1991) va ser un astronauta estatunidenc i el vuitè home a trepitjar la Lluna.[1]

Plantilla:Infotaula personaJames Irwin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James Benson Irwin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1991 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Glenwood Springs (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington, Section 3, grave 2503-G-2 38° 52′ 23″ N, 77° 04′ 22″ O / 38.873095°N,77.072709°O / 38.873095; -77.072709 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan
Acadèmia Naval dels Estats Units
Escola de Pilots de Proves de les Forces Aèries dels Estats Units
East High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, aviador, astronauta, Enginyer d'aviació Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNASA, astronauta Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForça Aèria dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Temps a l'espai12 dies, 7 hores i 12 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
Cronologia
31 juliol 1971-2 agost 1971caminada sobre la Lluna Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0410393 Find a Grave: 1782 Modifica el valor a Wikidata

Entre el 31 de juliol i el 2 d'agost de 1971 va participar en la missió Apollo 15. Va estar 12 dies, 7 h 12 min en l'espai i va fer 3 EVA (activitats extravehiculars) lunars (en total: 18 h 7 min).[2] Irwin va ser el primer astronauta a recórrer la lluna a bord d'un vehicle tot terreny.

Irwin i el vehicle lunar (LRV o Lunar Roving Vehicle)

En tornar del seu viatge, va vendre 398 fotografies de la Lluna a un col·leccionista alemany. Encara que la NASA havia fet ulls grossos en fets precedents, aquest cop no ho va permetre i va renyar els implicats.[3]

A l'any següent (1972) va fundar el grup religiós cristià High Flight (vol d'alçada).[4]

Va dirigir set expedicions successives al mont Ararat a Turquia, en la infructuosa recerca de l'Arca de Noè.[5]

Va morir d'un atac cardíac als 61 anys a 1991, sent el primer a fer-ho de tots els homes que han trepitjat la Lluna.[6][4]

Referències

modifica
  1. Abad, Daniel «534 días en el espacio» (en castellà). Editorial Peregrino Sociedad Limitada, Octubre/diciembre 2016, p. 1 [Consulta: 1r gener 2017].
  2. Woods, David. «Mountains of the Moon». Apollo 15 Lunar Surface Journal. NASA, 14-09-2006. Arxivat de l'original el 17 de gener 2012. [Consulta: 15 febrer 2007].
  3. Worden, Al. Falling to Earth: An Apollo 15 Astronaut's Journey to the Moon. Smithsonian Institution Press, juliol 2011. ISBN 978-1588343093. 
  4. 4,0 4,1 Associated Press «Astronaut-turned-evangelist dies of heart attack». Eugene Register-Guard. Associated Press [(Oregon)], 10-08-1991, p. 7A.
  5. Howe, Marvine «Rush To Climb Ararat Gives Town A Lift». The New York Times, 18-09-1983 [Consulta: 17 setembre 2016].
  6. Reynolds, David West. Apollo: The Epic Journey to the Moon. Tehabi Books, 2002, p. 166–189. ISBN 0-15-100964-3.