Caperó

El caperó va ser un tipus de caputxa per al cap o, posteriorment, capell summament versàtil que s'utilitzava a Europa occidental durant l'edat mitjana. Inicialment una vestidura utilitària, va començar desenvolupant una llarga coleta, en part decorativa, a la part posterior, es va transformar en un abillament per al cap complex, versàtil i costós després que el que era l'obertura vertical per a la cara va començar a ser utilitzat com una obertura horitzontal per al cap. Va estar molt de moda a mitjans del segle xv a Borgonya, abans de deixar de ser utilitzat cap a finals del segle xv i tornar a la seva condició utilitària. És la vestimenta de cap per home més freqüent a la pintura flamenca primitiva, però la seva construcció complicada sovint és mal interpretada.

Retrat presumptament de Giovanni Arnolfini per Jan van Eyck, finals de la dècada de 1430.

Orígens humils

Forma original de caperó, utilitzat amb la caputxa retreta del cap. Molts eren més curts que el d'aquest exemple. Bíblia Morgan, meitat del segle xiii.

El caperó va aparèixer abans del 1200 com una caputxa amb una capa curta, que es col·locava per sobre del cap, o que es lligava al capdavant. La caputxa podia ser retirada del cap i que pengés en el clatell, amb la capa curta al voltant del coll i les espatlles. Sovint la vora de la capa estava cosida, tallada o amb serrells en una terminació decorativa. Podien estar fets de llana, per a clima fred, i més lleugers per a l'estiu. Amb aquest disseny va continuar sent utilitzat per les classes baixes fins a finals de l'Edat Mitjana, tant per homes com a dones, especialment al Nord d'Europa. La caputxa era àmplia a la zona posterior, i de vegades acabava en una coleta en punta.

Origen del mot

Caperó deriva del terme en llatí cappa (capell, capa, caputxa) des d'on que va passar al francès chaperon, i d'aquí a la versió catalana.

El caperó de l'home de vermell mostra clarament el patte, el bourrelet i el cornette. L'home a la zona superior posseeix un bourrelet més gran i el seu patte es troba lligat sota el seu mentó.

Galeria

• 
  Les molt riques hores del Duc de Berry, gener (detall), c1410. els dos cortesans dempeus darrere de la taula a l'esquerra vesteixen caperons de confecció elaborada.
• 
  Probablement un autoretrat de Jan van Eyck 1433
• 
  Léal Souvenir de Jan van Eyck 1432. Un caperó simple de llana, amb bourrelet,i cornette caient cap endavant
• 
  Detall de l'obra La Mare de Déu del canceller Rolin de Jan van Eyck, c 1435 -dos ciutadans vesteixen els seus pattes per enrere segons l'estil C. S'observa la cornette del situat a l'esquerra en la part davantera d'ell.
• 
  La Visió de Sant Eustaci per Pisanello, c 1440. El sant vesteix un caperó summament voluminós d'estil A. Igual que amb altres barrets pintats per Pisanello, el dibuix pot ser una exageració comparat amb els són barrets reals

Bibliografia

• SD Reed, From Chaperones to Chaplets:Aspects of Men's Headdress 1400–1519, M.S. Thesis, 1992, University of Maryland -NB Headgear Reed categorises as Hoods, Chaperones, & (some) Sack Hats are all covered by this article.
• J.O. Hand & M. Wolff, Early Netherlandish Painting, National Gallery of Art, Washington (catalogui) /Cambridge UP,1986, ISBN 0-521-34016-0
• National Gallery Cataloguis: The Fifteenth Century Italian Paintings, Volume 1, by Dillian Gordon, London, 2003, ISBN 1-85709-293-7
• Gabriel Bise, The Hunting Book by Gaston Phoebus, Heritage Books, London, ISBN 0946470 545
• Edmond Pognon, Els Trés Riches Heures du Duc de Berry, Liber
• M. Vibbert, Headdresses of the 14th and 15th Centuries, The Compleat Anachronist, No. 133, SCA monograph sèries (August 2006)