Obertura Helios
L'Obertura Helios de Carl Nielsen, op. 17, és una obertura de concert que va ser interpretada per primera vegada per l'Orquestra Reial Danesa, dirigida per Johan Svendsen, el 8 d'octubre de 1903 a la sala gran de la Palau Odd Fellows de Copenhaguen.
| Títol original | Helios Overture (en)  |
|---|---|
| Forma musical | obertura de concert |
| Compositor | Carl Nielsen |
| Creació | 1903 |
| Catalogació | FS 32 |
| Durada | 11 minuts |
| Opus | 17 |
| Instrumentació | orquestra |
| Estrena | |
| Estrena | 8 octubre 1903 |
| Escenari | Copenhaguen |
| |
Visió general
modificaA més de les seves conegudes sis simfonies, el compositor danès Carl Nielsen va escriure moltes obres orquestrals breus, una de les més famoses és l'Obertura Helios.[1] El 1902, Nielsen va signar un contracte amb l'editor Wilhelm Hansen, que li va permetre anar a Atenes, Grècia, per unir-se a la seva dona Anne Marie Carl-Nielsen, que va ser un dels primers escultors autoritzats a fer còpies dels baixos relleus i estàtues al Museu de l'Acròpolis.
Anne Marie, que havia rebut el premi Ancker, estava estudiant art grec, mentre que Nielsen, essent un home de molts interessos, s'interessava per l'arqueologia.[2] El conservatori local va posar una sala d'estudi amb un piano a disposició de Carl Nielsen. Aquí podia seure i compondre quan no feia excursions a les muntanyes dels voltants amb o sense Anne Marie.[2] L'estada de Nielsen a Atenes li va inspirar una obra que representava la sortida i la posta del sol sobre el mar Egeu, una obertura que va anomenar Helios. Va començar a treballar-hi el març de 1903, i la va acabar el 23 d'abril del mateix any.[1][2]
La partitura està escrita per a tres flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbales i cordes.
L'obra comença quan el sol puja sobre el mar Egeu, mentre les cordes, les trompes dividides i el vent-fusta toquen una melodia. Això aixeca de la foscor a l'orquestra completa, on les trompetes de fanfàrria comencen un tema lent, que torna més tard a la peça. A partir d'aquí els vents-fusta comencen una melodia graciosa, a partir de la qual sonen els metalls. Comencen a sonar les cordes, cosa que atrau l'orquestra a una repetició del tema lent i la seva fanfàrria. En els darrers compassos, la música s'apaga mentre el sol s'enfonsa sobre l'horitzó del mar. El temps mitjà d'execució és d'entre deu i dotze minuts.
Sobre la partitura, Nielsen va escriure:
| « | Silenci i foscor, El sol surt amb una alegre cançó de lloança, Vaga pel seu camí daurat i s'enfonsa tranquil·lament al mar.[3] | » |
Després d'un viatge a Turquia, Carl i Anne Marie Nielsen van viatjar per Itàlia i van arribar a Copenhaguen a finals de juliol.[2] L'Obertura Helios es va interpretar amb èxit a Copenhaguen el 8 d'octubre de 1903, sota la direcció de Johan Svendsen, tot i que les crítiques van ser mixtes. Carl Nielsen va interpretar Helios diverses vegades. El primer va ser en un concert nocturn dedicat a les seves composicions al Palau Odd Fellow l'11 de novembre de 1905 i l'última actuació va ser el 12 de febrer de 1930 a Göteborg, Suècia. També va tocar l'obertura a Hèlsinki, Estocolm i Berlín.[4]
Com que és una gran peça d'orquestra, ha estat una de les obres més famoses de Nielsen des d'aleshores.[5]
Actuacions avui
modificaA partir de la informació de la Carl Nielsen Society, l'Obertura Helios és actualment una de les obres més interpretades de Nielsen.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «NIELSEN: Aladdin Suite / Pan and Syrinx / Helios Overture». Naxos. Arxivat de l'original el 14 juliol 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Symphonist and opera composer. Carl Nielsen Society.
- ↑ Maryland Symphony Orchestra
- ↑ Thomas Michelsen. "Preface: Overture, Helios, Opus 17", Carl Nielsen Edition, Royal Danish Library. Retrieved 24 October 2010
- ↑ Jonathan Hodgetts. «Helios Overture (Op.17)». Salisbury Symphony Orchestra. Arxivat de l'original el 4 juliol 2004.
- ↑ "Performances – Archive", Carl Nielsen Society. Retrieved 21 October 2014.