Riccardo Cocciante

cantant francès

Riccardo Cocciante (Saigon –actual Ciutat Ho Chi Minh –, Indoxina francesa –actual Vietnam –; 20 de febrer de 1946) és un cantautor italo - francès. Fill de mare francesa i pare italià, es va traslladar als 12 anys amb la seva família a Roma i és allà on es va formar artísticament, però mantenint la seva doble nacionalitat italiana i francesa. Ha viscut durant llargues temporades als Estats Units i França.[1]

Infotaula de personaRiccardo Cocciante

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Riccardo Cocciante
(fr) Richard Cocciante Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Riccardo Vincent Cocciante Modifica el valor a Wikidata
20 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Ciutat Ho Chi Minh Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée français Chateaubriand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
VeuLyric baritone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVirgin Dischi s.r.l. Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webcoccianteclub.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0168077 Allocine: 36099 TMDB.org: 224906
Youtube: UCsD2XRqwXLecoICPP3jkPWQ Spotify: 7iZC2I6gz8gI0BLe2boBZR iTunes: 892626 Musicbrainz: 593bb5a8-a093-431b-b78e-4d6213460980 Songkick: 328305 Discogs: 399868 Allmusic: mn0001567285 Modifica el valor a Wikidata

El primer àlbum reeixit va ser llançat amb el nom d' Ánima en 1974, i aconsegueix èxit la cançó «Bella senz'anima» (Bella sense ànima).[2]

El 1991 va guanyar el Festival de San Remo amb Se stiamo insieme . Ha gravat diversos duets: Entre ells, destaquen Mina Mazzini i la cantant catalanaMónica Naranjo, amb la qual va gravar el 1995 la cançó Sobre la teva pell .

És autor del musical Notre Dame de París (basat en la famosa novel·la de Víctor Hugo, La nostra Senyora de París).[3] Aquest musical ha estat adaptat a països com Rússia, Espanya, França i altres, aconseguint una gran acceptació. Una de les cançons d'aquest musical, Vivir, composta per Cocciante, va tenir una versió en anglès cantada per Céline Dion (Live for the one I love) i inclosa al seu disc All the Way. . . A Decade of Song .

És autor dels musicals "The Little Prince" i "Romeo e Giulietta".[4][5] El 2013 va ser un dels quatre "entrenadors" de l'edició italiana de The Voice.[6]

Discografia modifica

 
Riccardo Cocciante el 1975

En italià modifica

Es fa aquesta precisió, ja que la seva discografia és molt àmplia.

* Mu (1972)
  • Poesía (1973)
  • Ánima (1974)
  • L'alba (1975)
  • Concerto per Margherita (1976)
  • Riccardo Cocciante (1978)
  • ...E io canto (1979)
  • Cervo a primavera (1980)
  • Q concert (1981)
  • Cocciante (1982)
  • Sincerità (1983)
  • Il mare dei papaveri (1985)o
  • Quando si vuole bene (1986)
  • La grande avventura (1988)
  • Viva! (1988)
  • Se stiamo insieme (1991)
  • Eventi e mutamenti (1993)
  • Il mio nome é Riccardo (1994)
  • Un uomo felice (1994)
  • Innamorato (1997)
  • Istantánea (1998)
  • Notre-Dame de Paris (2001)
  • Notre-dame de Paris (en vivo Arena di Verona) (2002)

En castellà modifica

* Aquí (1974)
  • El alba (1975)
  • Concierto para Margarita (1977)
  • Richard Cocciante (1978)
  • Yo canto (1979)
  • Al calor de tus ojos (1981)
  • Sinceridad (1983)
  • Cuestión de feeling (1986)
  • Por un amigo más (1991)
  • Éxitos (1992)
  • Inventos y experimentos (1994)
  • De colección (1994)
  • Un hombre feliz (1995)
  • Notre dame de Paris (2002)
  • Éxitos en vivo (2003)
  • Songs (2005)

Referències modifica

  1. «Riccardo Cocciante Biography, Songs, & Albums» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 25 juny 2022].
  2. «Mibaulmusical: Riccardo Cocciante». WordPress 11 de febrero de 2009. Arxivat de l'original el 20 de diciembre de 2016. [Consulta: 2 diciembre 2016].
  3. Coppola, Alessio. «Chi è Riccardo Cocciante: moglie, figli, Notre Dame, canzoni più famose» (en italià). True News., 16-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
  4. «"Romeo e Giulietta", il musical:un vero amore dev'essere cantato» (en italià). la Repubblica, 01-10-2013. [Consulta: 25 juny 2022].
  5. Keslassy, Elsa. «‘Little Prince’ returns to TV» (en anglès americà). Variety, 23-10-2009. [Consulta: 25 juny 2022].
  6. «The Voice, Elhaida Dani vincitricedello show della bontà» (en italià). la Repubblica, 30-05-2013. [Consulta: 25 juny 2022].

Llibres modifica

  • Asinari, Pierguido: Riccardo Cocciante. 1971-2007. Dalla forma canzone al melodramma . Roma: Editori Riuniti, 2007.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riccardo Cocciante