La tradició catalana
La tradició catalana és una obra de caràcter polític i religiós publicada per l'eclesiàstic i bisbe català i un dels màxims exponents del vigatanisme i catalanisme cristià, Josep Torras i Bages l'any 1892 i posteriorment reeditada 1906, 1924, 1935, 1948 i 1966.[1][2]
(ca) La tradició catalana: estudi del valor ètic i racional del regionalisme català  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Josep Torras i Bages |
| Publicació | 1892 |
| Dades i xifres | |
| Tema | Vigatanisme i conservadorisme |
Context
modificaA finals del segle xix, el catalanisme comença a agafar força al territori Català, especialment, arran de la celebració a Manresa, d'una assemblea constitutiva en que s'aprovaren les bases per a la Constitució Regional Catalana, dites Bases de Manresa, un document en què es plasmava el pensament polític de l'època i com s'havien de desenvolupar les relacions amb Espanya.[3][4] L'ideari catalanista i regionalista fou defensat per dues figures contraposades. Primerament, Valentí Almirall, pensador de tendència liberal, autor de Lo Catalanisme (1886), i Josep Torras i Bages, de tendència conservadora i catòlica.[3][5]
Obra
modificaCom a contraposició a l'Obra Lo Catalanisme de Valentí Almirall, Torras i Bages publicà una rèplica conservadora a l'ideari d'Almirall, materialitzada en La tradició catalana. A l'obra es defensava i s'exposava que l'esperit de Catalunya reposava en la família, en la propietat i en la religió catòlica, alhora que es feia una idealizació de l'edat mitjana com a època a imitar en el present de llavors.[6]
En l'obra també es tracta el paper de l'església com a quelcom essencial i el paper fonamental de cristianització en la societat catalana industrial degradada.[6][7] Es defensa el lligam compatible entre la defensa de la fe cristiana i de la cultura catalana per mitjà del regionalisme i el catalanisme, que són claus per renovar i potenciar la vida religiosa del país.
Com a síntesi, en la publicació, es defensa que perquè Catalunya reneixi cal que torni a la seva grandesa i glòria dels temps gòtics i és el clergat la institució que monopolitza l'encàrrec de dur a terme aquesta tasca per tal de regenerar la Catalunya degradada pel procés d'industrialització.[7] Nogensmenys, aquesta doctrina ha d'estar allunyada del tradicionalisme integrista, reaccionari, immobilista i del racionalisme liberal, revolucionari i laic.[8] En definitiva, l'autor es desmarca de personalitats tradicionalistes com Sardà i Salvany i de liberals i laiques com Valentí Almirall i abraça les tesis del Papa Lleó XIII, amb els matisos propis de l'autor.[1]
Influència
modificaL'obra fou pionera en el catalanisme cristià i exercí influència en els catòlics catalans perquè es decantessin cap a postures alineades amb el regionalisme catalanista.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La tradició catalana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «[https://www.uvic.cat/sites/default/files/El%20vigatanisme.pdf L'esplendor de les darreres dècades del XIX: el vigatanisme]». Universitat de Vic.
- ↑ 3,0 3,1 «catalanisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Les Bases de Manresa - Sapiens.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Presentació - La Tradició Catalana». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Qui era el bisbe Josep Torras i Bages?». Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 «Vigatanisme i catalanisme cristià: Josep Torras i Bages - Sapiens.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «El catalanisme i la tradició catalana», 09-08-2014. [Consulta: 14 abril 2020].
