Amaia Pérez Orozco

Amaia Pérez Orozco (Burgos, 1977) és una doctora en economia, activista social i feminista espanyola dedicada a l'estudi de la sostenibilitat de la vida.

Amaia Pérez Orozco

Biografia
Naixement	(es) Amaya Pérez Orozco 1977 (46/47 anys) Burgos (Espanya)
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid - Philosophiæ doctor en economia
Activitat
Ocupació	economista, activista, escriptora
Obra
Obres destacables Subversión feminista de la economía

Va estudiar Economia a la Universitat Carlos III on va descobrir l'economia feminista i ecologista. Es va doctorar en Economia Internacional i Desenvolupament a la Universitat Complutense de Madrid. Exerceix un rol important dins de l'economia feminista. Forma part del col·lectiu "XXK, feminismos, pensamiento, acción"[1]

Treballa principalment sobre la sostenibilitat de la vida com el conjunt de necessitats materials i afectives de les persones. En la seva obra Subversió feminista de l'economia, publicat el 2014, Orozco fa una crítica profunda del sistema i insisteix sobre el concepte de "sostenibilitat de la vida" i en "posar la vida al centre". Ha estat responsable en l'UN-INSTRAW de l'estudi de propostes per reorganitzar les cures.

La seva és una posició anticapitalista i ecofeminista que integra la perspectiva feminista queer i la teoria post-colonial. Segons l'autora, la vida és vulnerable i precària i això ho hem de resoldre en comú perquè som interdependents, assumint la responsabilitat col·lectiva que possibiliti el buen vivir. I això és incompatible amb el capitalisme, que amenaça constantment la vida. Aquest conflicte entre capital i vida s'acaba resolent en esferes feminitzades i invisibilitzades, fonamentalment en les llars. L'autora denuncia que en aquest conflicte capital-vida, l'heteropatriarcat ha tingut un paper fonamental silenciant el conflicte. Posar la sostenibilitat de la vida al centre significa considerar el sistema socioeconòmic amb totes les activitats (monetaritzades o no), on el què cal valorar és l'impacte final en els processos vitals. Actualment, la visió hegemònica de la vida escindeix vida humana i natura, imposa el somni boig de l'autosuficiència, nega la vulnerabilitat i identifica benestar amb consum mercantil en permanent creixement.

Quan parla de cures parla dels anomenats treballs reproductius o domèstics, aquells que gestionen i mantenen el quotidià de la vida i la salut. La major part es realitza a les llars a través del treball no remunerat o mal pagat de les dones, sostenint la vida en un sistema que no té aquesta prioritat.

A més parla de les cadenes de cures, denunciant que les dones immigrants han hagut de deixar les cures de les seves famílies per venir a cuidar al Nord global, on són mal pagades i sense drets socials. Constatant que l'ecosistema és finit, es reconeix l'ecodependència i posa en qüestió la idea mateixa de desenvolupament, progrés i creixement. Aposta pel decreixement en l'ús de materials i energia i també en la generació de residus. Aquest decreixement ha de fonamentar-se en l'austeritat i en la redistribució enfront del creixement i no pot ser igual arreu, ha de fer-se en funció del dèficit ecològic dels diferents territoris i grups socials. Sobre el treball, l'autora es qüestiona el per què s'anomena producció a l'extracció o transformació de recursos i energia. Amb quina finalitat treballem? Quins són els treballs socialment necessaris? Quins els socialment prescindibles? I quins són els treballs nocius?

Des de l'economia feminista es denuncia que el paradigma neoclàssic té un clar biaix androcèntric: es nega rellevància econòmica a les esferes associades a la feminitat (àmbit privat-domèstic, llar i treball no remunerat) i l'experiència masculina en els mercats serveix per definir la normalitat econòmica. De fet parla del BBVAh, el subjecte polític per antonomàsia: Blanc, Burgès, Varon (home), Adult i afegeix Heterosexual i amb funcionalitat normativa, i com més allunyat d'aquests eixos de privilegis, menys privilegis. La seva proposta és desplaçar l'eix analític dels mercats i els processos d'acumulació de capital cap a la sostenibilitat de la vida. El repte és definir democràticament a què anomenarem buen vivir i com ho convertirem en responsabilitat col·lectiva.

A més, la seva perspectiva crítica de la gestió i anàlisi de la crisi del 2007 i de l'Estat del Benestar han estat fonamentals per fer avançar el debat en els moviments socials. Segons l'economia feminista, la crisi no va ser només financera, la crisis és multidimensional i acumulada, civilitzatòria i precedeix a l'esclat financer. L'autora parla de la crisi ecològica de dimensions globals, de la crisi de reproducció social que afecta el Sud global i de la crisi de cures en el Nord global. Va ser crítica amb les polítiques d'austeritat perquè augmentaven la pressió a les llars (i a les dones) que eren qui en última instància resolien les carències de l'Estat. Davant la crisi-estafa, que va derivar en precarietat vital i una crisi de reproducció social per a les majories, l'autora proposava deixar de pagar el deute i fer una auditoria ciutadana que determinés si aquest deute era il·legítim o no. Sobre l'Estat del Benestar denuncia que s'ha basat en l'explotació de la natura, en l'espoli del Sud Global i en la invisibilització dels treballs no remunerats feminitzats.

Amaia Pèrez Orozco és molt prolífica en la creació de texts, assistència a jornades, entrevistes, vídeos, on busca obrir el debat amb una postura crítica al sistema socioeconòmic que integri el gènere com una categoria analítica central intentant trobar nexes teòrics i polítics de confluència i enriquiment mutu entre l'economia feminista i altres perspectives de pensament crític des dels marges.

Obres

• Pérez Orozco, A. 2017. ¿Espacios económicos de subversión feminista? Viento sur n. 150. https://vientosur.info/IMG/pdf/13._espacios_econo_micos_de_subversio_n_feminista_.pdf
• Pérez Orozco, A. 2014. Subversión feminista de la economía. Madrid: Traficantes de Sueños, 2014. ISBN 9788496453487, OCLC 10152102887. https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Subversi%C3%B3n%20feminista%20de%20la%20econom%C3%ADa_Traficantes%20de%20Sue%C3%B1os.pdf
• Pérez Orozco, A. López Gil, S. 2011. Desigualdades a flor de piel. Cadenas globales de cuidados. Concreciones en el empleo de hogar y políticas públicas. Madrid: ONU Mujeres. ISBN 9213270097  ISBN 9789213270097.
• Pérez Orozco, A. 2010. Cadenas globales de cuidado. ¿Qué derechos para un régimen global de cuidados justo? Santo Domingo: Instituto Internacional de Investigaciones y Capacitación de las Naciones Unidas para la Promoción de la Mujer (UN-INSTRAW). https://metgesdecatalunya.cat/uploaded/File/Documentacio/Cadenas_de_cuidado.pdf
• Pérez Orozco, A. 2008. Pero... ¿de qué igualdad hablamos? Disidencias feministas. Retos del siglo XXI: algunas propuestas. Pàg 103-130.
• Pérez Orozco, Amaia. 2006. Perspectivas feministas en torno a la economía: el caso de los cuidados. Madrid: Consejo Económico y Social. ISBN 9788481882643 https://porunavidavivible.files.wordpress.com/2012/09/perez-orosco.pdf
• Legarreta Iza, M. Avila Cantos, D. Pérez Orozco, A. 2006. Transformaciones del trabajo desde una perspectiva feminista: producción, reproducción, deseo, consumo. Madrid: Tierradenadie.  
• Pérez Orozco, A. 2006. Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico. Revista de Economía Crítica, nº 5. pàg. 7-37. http://observatoridesc.org/sites/default/files/1_amenaza_tormenta.pdf
• Paz Antolín, M., Pérez Orozco, A. 2001. El empleo femenino en la maquiladora textil en Guatemala y las transformaciones de género. Anuario de Estudios Centroamericanos. Vol. 27, nº 2, pág. 35-55. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5076091

Referències

1. Arjona, S. 2013/03/07. . “Deberíamos plantearnos qué idea de vida merece la pena ser vivida de manera colectiva y democrática". Periódico Diagonal». Consultat el 2 de juny 2020.  
2. Pereda, R. 2019/06/09. «Amaia Pérez Orozco, una mirada feminista para una situación de urgencia». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/norte/economia/Miradas-feministas-situacion-urgencia_0_906760195.html
3. Aguilar, Ana Requena. 2014/08/10. «Queda bonito hablar de igualdad en el mercado laboral y no plantearse quién limpia el váter en casa». Eldiario.es. https://www.eldiario.es/economia/igualdad-mercado-laboral-replantearse-limpia_0_289771553.html. Consultat el 2 de juny de 2020.
4. Pérez Orozco, A. Ajenjo Calderon, A. 2018/05/07. «Economia feminista: viva, abierta y subversiva». Consultat el 2 de juny de 2020. http://www.economiacritica.net/?p=10990#more-10990
5. Requena Aguilar, A. 2020/04/03. «Es el momento de garantizar ingressos con una renta mínima, però a futuro la renta básica no es lo más potente». Eldiario.es. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.eldiario.es/economia/Amaia-Perez-Orozco_0_1011399352.html
6. Marcos, J. Fernández, M. 2019/12/11. «La reproducción asistida naturaliza que la vida no tiene límites”. Pikara magazine. Consultat el 2 de juny de 2020. https://www.pikaramagazine.com/2019/12/la-reproduccion-asistida-naturaliza-que-la-vida-no-tiene-limites/