Pere Sacoma
Pere Sacoma (s. XIV?-1393). Mestre d'obres i escultor actiu a Girona durant el segle xiv que participà en la construcció de la Catedral de Girona i en la de l'església de Sant Feliu.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIV |
Mort | 1393 Girona |
Nacionalitat | Català |
Activitat | |
Ocupació | contractista, escultor |
Art | arquitectura |
Moviment | Arquitectura gòtica |
Obra | |
Obres destacables Campanar de l'Església de Sant Feliu de Girona |
És documentat des del 1368, any en què acabà la construcció del pont Nou sobre el Ter per substituir la barca que el travessava en aquell punt.[1] En aquest any també contractà l'edificació de la torre de l'església de Sant Feliu.[2] Es conserva l'esbós que Sacoma va dibuixar de la planta de forma vuitavada d'aquesta torre, un valuós document de 16 x 16 cm del mateix any 1368, el més vell conservat a Catalunya.[3] Per encàrrec del rei, també dirigí la construcció de la muralla Est (muralles de Sant Domènec i del Mercadal), on l'element més destacable és la Torre de Sant Domènec, de planta circular projectada l'any 1376 i acabada a l'entorn del 1380.[4] Probablement dirigí també les obres de Sant Feliu fins a l'any 1379.
Des del 1369 al 1394, ocupà el càrrec de mestre major de la catedral de Girona. Sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable. Així, cap a l'any 1380, les capelles dels dos primers trams estaven acabades.[5] També va plantejar continuà la construcció de la catedral amb una sola volta i convocà una reunió d'arquitectes que va decidir continuar la construcció de les tres voltes.[5] No fou fins molt de temps després, sota la direcció de Guillem Bofill que després d'una nova reunió d'arquitectes els canonges de la catedral decidiren canviar a la construcció d'una sola volta. Morí l'any 1379.[2]
Referències
modifica- ↑ Priego, Carlos Cid; Azcárate, José María de. Las artes en los caminos de Santiago (en castellà). Universidad de Oviedo, 1993. ISBN 9788474687798.
- ↑ 2,0 2,1 Pitarch, Antoni José i; Dalmases, Núria de. Història de l'art català. Edicions 62, 1988. ISBN 9788429721041.
- ↑ Pladevall, Antoni. L'Art gòtic a Catalunya: Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos. Enciclopèdia Catalana, 2003.
- ↑ Camps, Pere Freixas i «Girona medieval: muralles i ponts». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25, 1, 1979, pàg. 395–406. ISSN: 2339-9937.
- ↑ 5,0 5,1 Victor, Sandrine. Girona, Construir la Ciutat. De Kerunta a la crisi baixmedieval - La ciutat en època de crisi. Ajuntament de Girona, 2013.[Enllaç no actiu]