Església dels Sants Apòstols

Constantinoble

L'Església dels Sants Apòstols (grec: Ἅγιοι Ἀπόστολοι; Aii Apóstoli), coneguda igualment com a Poliàndrion (cementiri imperial) o Miriàndrion, fou una església romana d'Orient de Constantinoble. Fou acabada a la dècada del 350 per Constanci II, fill de Constantí I el Gran, a partir d'un mausoleu construït per Constanci I.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església dels Sants Apòstols
Imatge
Nom en la llengua original(el) Ἅγιοι Ἀπόστολοι Modifica el valor a Wikidata
Epònimapòstol Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i edifici desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle VI Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aapòstol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata permanentment tancat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romana d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIstanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 01′ 11″ N, 28° 56′ 59″ E / 41.0197°N,28.9497°E / 41.0197; 28.9497
Activitat
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FundadorConstantí I el Gran Modifica el valor a Wikidata

A la primera meitat del segle vi, fou reconstruïda i ampliada durant el regne de Justinià I i era la segona església de Constantinoble tant en mida com en importància, després de la basílica de Santa Sofia. També era la necròpoli principal dels emperadors romans d'Orient. Juntament amb altres monuments, com la basílica del Sant Sepulcre, l'església dels Sants Apòstols era un dels edificis més importants de l'època i servia de model per a altres edificis dedicats als apòstols.[2]

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, l'església fou uns anys la seu del patriarca de Constantinoble. El 1456 l'abandonà per l'església de la Mare de Déu Benauradíssima. El 1461, l'edifici es trobava en molt mal estat i fou enderrocat pels otomans per bastir-hi la mesquita del Conqueridor.[3]

L'edifici original de la basílica de Sant Marc (Venècia), bastit al segon quart del segle ix,[4] seguia el model de l'església dels Sants Apòstols,[5] que amb les degudes adaptacions es mantingué en el segon i es conserva en el tercer i actual.[6]

Referències

modifica
  1. Lowden, J. L'Art paléochrétien et byzantin (en francès), 2001. 
  2. Wharton Epstein, A. «The Rebuilding and Decoration of the Holy Apostles in Constantinople: A Reconsideration» (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, vol.23, núm., 1982, pàg. 72.
  3. Müller-Wiener, W.; Schiele, R.. Bildlexikon zur Topographie Istanbuls (en alemany). Wasmuth, 1977. ISBN 3-8030-1022-5. 
  4. Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 133.
  5. Janeras, 2017, p. 70.
  6. Castex, 2008, p. 148-150.

Bibliografia

modifica