Émilie-Joane Heymans (14 de desembre de 1981) és una bussejadora canadenca. Nascuda a Brussel·les, Bèlgica i criada a Saint-Lambert, un barri de Mont-real (Quebec). Heymans va guanyar quatre medalles olímpiques, dues de bronze i dos de plata. És la primera dona bus a guanyar medalles en quatre Jocs Olímpics consecutius, i la primera canadenca a guanyar medalles en quatre Jocs Olímpics consecutius.[1] Heymans també és una vegada campiona de món i ha guanyat quatre Campionats Panamericans, així com un campionat als Jocs de la Mancomunitat.

Infotaula de personaÉmilie Heymans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Quebec a Mont-real Modifica el valor a Wikidata
Alçada170 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósaltadora Modifica el valor a Wikidata
Esportsalts Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2012Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 2012: trampolí sincronitzat femení de 3 metres  (medalla de bronze olímpica)
2008Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Palanca de 10 metres femenina  (medalla d'argent olímpica)
15 març 2006Jocs de la Commonwealth de 2006
2004diving at the 2004 Summer Olympics – women's synchronized 10 metre platform (en) Tradueix  (medalla de bronze olímpica)
2002Jocs de la Commonwealth de 2002
2000diving at the 2000 Summer Olympics – women's synchronized 10 metre platform (en) Tradueix  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMarie-Paule Van Eyck Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webemilieheymans.com Modifica el valor a Wikidata

Vida personal modifica

Heymans va néixer a Brussel·les, encara que la seva família es va traslladar a Quebec després que la seva mare competís als Jocs Olímpics de Mont-real 1976 com una esgrimista.[2]

Carrera modifica

Abans de convertir-se en bussejadora, Heymans era gimnasta.[3] No obstant això, ella va començar a bussejar l'any 1993, als 11 anys després que els seus entrenadors li diguessin que no té el físic per ser un gimnasta.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Tony Care «Emilie Heymans makes Canadian history with typical humility». CBC Sports, 29-07-2012 [Consulta: 15 març 2017].
  2. Cathal Kelly «London 2012: Emilie Heymans isn't the retiring type». Toronto Star, 29-07-2012.
  3. Television SRC, Pekin 2008, 'Plus Vite, Plus Haut, Plus Fort' segment (autobiographical monologue), Émilie Heymans, 21 Aug 2008

Enllaços externs modifica