Viquipèdia

Menorquins de la Florida

Els menorquins de Florida són un grup divers de persones que van partir de Menorca i es van establir a Saint Augustine, Florida, a finals del segle xviii.

Infotaula de grup humàMenorquins de la Florida

Monument a St. Agustí (Florida) a la memòria de mossèn Pere Camps de Mercadal, capellà de la colònia menorquina. Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoblació humana Modifica el valor a Wikidata
Llenguamenorquí de Florida Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deSaint Augustine (Florida) Modifica el valor a Wikidata

Tenen un dialecte propi, el menorquí de Florida.

Concessió de terres modifica

El Tractat de París (1763) va fer que Florida passés de mans dels espanyols a les de Gran Bretanya. El rei Jordi III del Regne Unit va emetre la Proclamació Reial de 1763 per promoure l'assentament del territori recentment adquirit. El Dr. Andrew Turnbull i els seus socis, Sir William Duncan i Sir Richard Grenville, tenien en possessió el títol de més de 100.000 acres de terra al territori, que havien adquirit recentment.[1] Turnbull va començar amb un pla per traslladar 500 grecs per conrear anyil autèntic [2][3] en les 20.000 acres assignades a Grenville.[4][5] Va anar a Maó, Menorca, el juny de 1767, i després va viatjar a Liorna, Itàlia per reclutar més treballadors. Els que es van apuntar van ser enviats de tornada a Menorca. Mentrestant, els agents van trobar grecs corsos disposats a apuntar-se també. No va tenir tanta sort a la Grècia continental, amb només una mica més de 200 inscrits, però quan Turnbull va tornar a Maó al febrer va trobar que molts dels homes italians s'havien casat amb dones menorquines, i aproximadament 1.000 menorquins es van incorporar al projecte. El 17 d'abril de 1768 Turnbull va partir de Menorca amb vuit vaixells que transportaven 1403 colons.[2] 148 van morir de camí a Sant Agustí i la colònia de Nova Esmirna,[6] abans d'arribar a la nova colònia de Mosquito Inlet, a 70 milles al sud de Sant Agustí.[7]

Plantació i privació modifica

Les condicions a la plantació eren dures, agreujades pel naufragi d'un vaixell de subministrament abans d'arribar a la colònia. La colònia en si no es va netejar i tenia manglars, que els treballadors havien de drenar i netejar abans d'aixecar un refugi addicional, ja que Turnbull només havia agafat provisions per a cinc-cents treballadors.[1] La por a les tribus natives americanes locals, així com a la vida salvatge local com els al·ligàtors, van impedir que els colons s'aventurassin lluny del poble on es podien obtenir més aliments.[2]

Les condicions laborals i de vida van portar a tres-cents colons a apoderar-se d'un vaixell i fugir cap al sud durant els primers anys. Van ser capturats per una fragata britànica i portats a Sant Agustí. Els van retornar a la colònia, llevat de dos que van ser executats. Els treballadors mandrosos eren colpejats, arraconats o encadenats a boles de ferro pesades.[2]

Malgrat les privacions experimentades, els colons van poder netejar la terra, plantar collites i alçar habitatges. La situació es va tornar més estable entre 1771 i 1773, però es van trobar sequeres greus el 1773 i el 1775.[5] A finals de 1768 havien mort un total de 450 persones.[1] Gairebé 1.000 treballadors van morir en menys de 10 anys a causa de la desnutrició, la malària, l'escorbut i la gangrena.[3] La producció d'anyil mai va donar el que s'esperava a causa de la sequera i l'esgotament del sòl, i la colònia estava endeutada des del principi. Turnbull i els seus associats van gastar més de 40.000 lliures durant aquest període.[1]

Sortida cap a Sant Agustí modifica

Els menorquins van ser contractats com a servidors per un nombre determinat d'anys, a canvi de terres i llibertat. La majoria dels treballadors creien que els seus contractes s'acabarien en 9 anys, però Turnbull considerava que els nou anys començaven només després que s'haguessin pagat els deutes de la plantació. A la tardor de 1777, els treballadors havien decidit que n'hi havia prou, i alguns d'ells van caminar fins a Sant Agustí per demanar al governador de Florida Oriental, Patrick Tonyn, que els alliberés dels seus contractes.[1][8] Toyn va donar refugi als treballadors, els va concedir una zona a la secció nord-oest de l'antiga ciutat emmurallada, ajudant a formar el nucli de Sant Agustí,[9][10][11] on van practicar l'agricultura, la pesca i els oficis.[12] La Pau de París (1783) va retornar Florida a Espanya, i els menorquins van provar sort amb ells i es van quedar a Sant Agustí quan Florida es va unir als Estats Units.[13]

Actualment modifica

Avui dia, entre 20.000 i 26.000 descendents resideixen al comtat de St. Johns.[12] Una gran aportació que els menorquins han fet a Sant Agustí és la seva cuina. Les especialitats inclouen la sopa de cloïsses menorquina, el pilau (arròs condimentat amb carn bullida) i les formatjades (pastes de formatge). Els pebrots dàtil també apareixen en diversos plats.[14][3][15] A la dècada de 1980 es va fundar la Societat Cultural Menorquina per preservar i promocionar el patrimoni i la cultura menorquina.[9] Els menorquins són esmentats set vegades a la novel·la de 1959, Alas, Babylon, de Pat Frank.[16][17] Cada any se celebra a Sant Agustí una Festa del Patrimoni Menorquí.[18][19]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Upwardly Mobile Minorcans and Florida's First Beachside Development». www.unf.edu.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «History of Minorcans in Florida». sites.rootsweb.com.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Minorcans of St. Augustine | Southern Foodways Alliance - Southern Foodways Alliance», 20-07-2015.
  4. ↑ «Richard Grenville, the Earl of Temple – Florida History Online».
  5. ↑ 5,0 5,1 «Origin and demise». www.volusia.org, 25-02-2016.
  6. ↑ Staff Writer. «Minorcans date to 1800s here». St. Augustine Record.
  7. ↑ Kotlik, George. «Minorcans, New Smyrna, and the American Revolution in East Florida». Journal of the American Revolution, 27-08-2020.
  8. ↑ Augustine, Mailing Address: 1 South Castillo Drive Saint. «The Menorcans - Castillo de San Marcos National Monument (U.S. National Park Service)». www.nps.gov.
  9. ↑ 9,0 9,1 Masters, Jeremy. «HOME».
  10. ↑ «Florida Memory • Minorcans».
  11. ↑ Griffin, Patricia C. Mullet on the Beach: The Minorcans of Florida, 1768-1788 - Patricia C. Griffin - Google Books, 24 desembre 2016. ISBN 9780813010748. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Soergel, Matt. «Minorcans of Northeast Florida maintaining identity through generations». The Florida Times-Union.
  13. ↑ «The Minorcan Heritage Historical Marker». www.hmdb.org.
  14. ↑ Willis, Priscilla. «Food and Culture: Minorcan Clam Chowder in St. Augustine, Florida», 25-04-2020.
  15. ↑ «DINING FLORIDA'S MELTING POT IS A BIG, ETHNIC STEW INDIAN, SPANISH, GREEK, CUBAN, MINORCAN, SOUTHERN INFLUENCES COMBINE TO GIVE OUR CUISINE A DELICIOUS AND VARIED TASTE». Orlando Sentinel, 29-10-1989.
  16. ↑ Foertsch, Jacqueline Journal of Modern Literature, 30, 4, 2007, pàg. 122–138. DOI: 10.2979/JML.2007.30.4.122. JSTOR: 30053149.
  17. ↑ «Alas, Babylon by Pat Frank, from Project Gutenberg Canada». gutenberg.ca.
  18. ↑ Yerty, Kim. «Menorcan Heritage Celebration», 11-01-2023.
  19. ↑ Gardner, Sheldon. «Menorcans celebrate rich history». St. Augustine Record.

Bibliografia modifica

  • Minorcan Gumbo for the Soul: A St. Augustine, Florida Story. Jones, Peter. ISBN 9781478796480
  • Fromajadas and Indigo: The Minorcan Colony in Florida. Beeson, Kenneth. ISBN 9781596291133
  • Mullet on the Beach: The Minorcans of Florida, 1768-1788. Grifin, Patricia. ISBN 978-0813010939
  • Minorcans in Florida. Quinn, Jane. ISBN 9780917553059
  • Father Pedro Camps' Golden Book of the Minorcans, Translation and Index. McCown, Leonard Joe.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Menorquins_de_la_Florida&oldid=33113110»