Sheshet Benveniste

metge jueu provençal al servei dels comtes de Barcelona

Sheshet Benveniste (Narbona, 1131 - Saragossa, 1209) Sheshet ben Isaac ben Joseph Benveniste (va viure a la segona meitat del segle XII) va ser un metge i escriptor jueu francès. Igual que Isaac Benveniste, que se suposa que va ser el seu pare, va rebre el nom de "Nasi" (príncep). Segons una font, Al-Harizi el va anomenar el "pilar del món i la primera pedra de tots els pietistes".[1] Malgrat haver nascut a Narbona la història el considera un metge barceloní.[2]

Infotaula de personaSheshet Benveniste
Biografia
Naixement1131 Modifica el valor a Wikidata
Narbona Modifica el valor a Wikidata
Mort1209 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAlfons el Cast
Pere el Catòlic Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va rebre la seva educació a Narbona, el seu probable lloc de naixement; després va viure a Barcelona, i més tard a Saragossa, ciutat en la qual va morir cap al 1209. Es diu que deu la seva alta posició als seus coneixements d'àrab. Va practicar la medicina i va ser l'autor d'una obra mèdica, còpies manuscrites de la qual encara es conserven a Oxford i Múnic.

La seva reputació com a metge era tal que els pacients anaven llargues distàncies per consultar-lo, i es diu que alguns havien viatjat fins i tot des de Maguncia (per exemple, Solomon ben Hananel Benveniste, la generositat del qual és elogiada per Al-Ḥarizi, va tenir un talent poètic i va compondre diverses cançons litúrgiques. Fins i tot a la seva vellesa va seguir sent amic de la investigació lliure, com mostra el següent epigrama sobre Meïr Abulafia:

« <Et preguntes per què es diu "brillant"
Encara que ell la llum tan barata;
Perquè el capvespre anomenem:
Per contrast de llenguatge, els pensaments s'aparellen.>
»

Benveniste va dirigir una carta a la congregació de Lunel, en resposta a l'epístola d'Abulafia a aquesta congregació, en la qual s'expressa lliurement sobre el valor del "Yad ha-Ḥazaḳah" de Maimònides, perquè permetia als laics controlar els judicis dictats pels rabins. Va mantenir una viva correspondència amb Nasi Kalonymus ben Ṭodros i amb Levi ben Moses de Narbona, on també residia el seu germà Josep. Va perdre els seus tres fills en el seu millor moment. També era conegut en els seus dies com el "profeta-ancià", un home "en el qual habitava l'esperit del Senyor". En un dels seus poemes descriu una visió que li va venir en somni:

« <"Vaig veure un àngel dret davant meu; el seu esperit va venir a mi i vaig començar a profetitzar: Oh, tu que busques visions, escolta les meves paraules... el Senyor, que m'ha amargat l'ànima, ara és bo amb mi; ha dit que em respondrà en el meu temps d'angoixa.> »

[3]

Referències modifica

  1. Inspiració profètica després dels profetes, Abraham J. Heschel, 1996, p. 22
  2. Sheshet Benbeniste|Galeria de Metges Catalans
  3. Inspiració profètica després dels profetes, Abraham J. Heschel, 1996, p. 23
  • Moritz Steinschneider, Hebr. Bibl. XIII. 106 et seq.;
  • Heinrich Grätz, Gesch.der Juden, vi. 1, nota 1; vii. 41;
  • idem, Wirksamkeit de Schechet Benveniste über Maimuni, a Monatsschrift, xxv. 509 et seq. (la carta està reimpresa a Grätz, Hebr. tr. H. Apèndix, p. 11);
  • Revue. Etudes Juives, xxxix. 62 et seq., 217 et seq.

Enllaços externs modifica

Aquest article incorpora text d'una publicació que ara és de domini públic: Singer, Isidore; et al., eds. (1901–1906). L'Enciclopèdia Jueva. Nova York: Funk & Wagnalls.