Pterocarya
Pterocarya, és un gènere d'arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d'Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans.[1] El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".
 Pterocarya rhoifolia  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Juglandaceae |
| Gènere | Pterocarya Nutt. ex Moq. |
| Tipus taxonòmic | Pterocarya pterocarpa |
Descripció modifica
Són arbres caducifolis de 10-40 m d'alçària amb fulles pinnades de 20-45 cm de llargada i amb 11–25 folíols.
Les flors són monoiques, disposades en aments.
Les llavors són nous petites de 5–10 mm de diàmetre amb dues ales de mida variable segons les espècies.
Espècies modifica
N'hi ha 6.
- Pterocarya fraxinifolia - Caucas i Elburz
- Pterocarya hupehensis – Xina central.
- Pterocarya macroptera – Oest i sud-est de la Xina.
- Pterocarya rhoifolia – Japó, est de la Xina (Shandong).
- Pterocarya stenoptera – per tota la Xina.
- Pterocarya tonkinensis –Sud de la Xina (Yunnan), Indo-Xina.
L'espècie similar que no té ales a les llavors sinó un anell, considerada anteriorment com Pterocarya paliurus,actualment s'ha traslladat a un nou gènere com Cyclocarya paliurus.
Usos modifica
Aquests arbres, grans i de creixement ràpid, es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. El més comú dels plantats fora d'Àsia és P. fraxinifolia, però potser el més atractiu és P. rhoifolia. L'híbrid P. x rehderiana, un creuament entre P. fraxinifolia i P. stenoptera, és de creixement molt ràpid i se'n fan plantacions per obtenir fusta. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tan densa ni tan forta.
Gèneres, nomenclatura, distribució modifica
| Tàxons | sinònims (i subtàxons inclosos) | nom català | Distribució (llegenda-WGSRPD)
Distribució (mapes) |
F.v.; h | |
|---|---|---|---|---|---|
| → Cyclocarya paliurus (Batalin) Iljinsk. | Pterocarya paliurus Batalin, Pterocarya micropaliurus Tsoong | ciclocària de la Xina | 36 Xina, 38 As-E, | Phan; 30 m | |
| Pterocarya Kunth.[2][3] (< Juglandinae < Juglandeae < Juglandoideae < Juglandaceae) |
6 sp. | noguera alada [pr], pterocària [pr], cària alada | (Mapa dist.: p. 18-54) | Phan; 15-30(40) m | |
| Pterocarya fraxinifolia (Lam. ex Poir.) Spach | Juglans fraxinifolia Lam. ex Poir., Juglans pterocarpa Michx, Pterocarya caucasica C.A.Mey., Pterocarya pterocarpa (Michx.) Kunth ex I.Iljinsk. | noguera alada del Caucas [pr], noguera del Caucas [pr], pterocària del Caucas [pr], fals freixe del Caucas, pterocària, pterocària de fulla de freixe | 33 Cauc, 34 As-W, c-34 As-W, n10 Eur-N, c11 Eur-C, c14 Eur-E, cult, orn, | Phan; 20-30(35) m | |
| Pterocarya hupehensis Skan | Pterocarya sprengeri Pamp. | noguera alada de Hubei, pterocària de Hubei | 36 Xina, | Phan; 20 m | |
| Pterocarya macroptera Batalin | noguera alada d'ales grans, pterocària d'ales grans | 36 Xina, 36 Tib, | Phan; 15-30 m | ||
| Pterocarya rehderiana, Pterocarya ×rehderiana C.K.Schneid.[4] | Pterocarya fraxinifolia × P. stenoptera | noguera alada de Rehder [pr], pterocària de Rehder [pr], pterocària híbrida | cult, orn, | Phan; 15-30[32] m | |
| Pterocarya rhoifolia Siebold & Zucc. | Pterocarya sorbifolia Siebold & Zucc. | noguera alada del Japó, pterocària del Japó | 37 Xina, 38 As-E, | Phan; 30 m | |
| Pterocarya stenoptera C.DC. | Pterocarya chinensis hort. ex Lavallée, Pterocarya esquirolii H.Lév., Pterocarya japonica Dippel, Pterocarya laevigata hort. ex Lavallée | noguera alada de la Xina [pr], pterocària de la Xina [pr], coi | 36 Xina, 38 As-E, c-38 As-E, 41 Indox, n12 Eur-SW (Esp), n78 EUA-SE, orn, | Phan; 15-30 m | |
| Pterocarya tonkinensis (Franch.) Dode | Pterocarya stenoptera var. tonkinensis Franch. | noguera alada de Tonquín, pterocària de Tonquín | 36 Xina, 41 Indox, | Phan; 30 m |
Fonts generals de la Taula:
- Espermatòfits > #Fonts bibliogràfiques (nomenclatura, distribució, forma vital)
- Vegeu també les fonts del peu de Taula de la família Juglandaceae Juglandàcies#Gèneres, nomenclatura, distribució
Distribució (llegenda): WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt) - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.
Distribució (mapes):
Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family [Juglandaceae]. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. [Juglandaceae: Dist.: mapes diversos, p. 18-54]
n, natz = naturalitzada, subespontània; a = adventícia; c, cult = cultivada; orn = cultivada ornamental; [... = introduïda (sense especificar);
Forma vital (F.v.); g = alçària de les gemmes persistents, Forma vital de Raunkiær.;
F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);
Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)
[pr]: nom preferent; [flos]: flor; [amnt]: ament; [frut]: fruit; [semn]: llavor; [cupl]: cúpula, involucre; [lign]: fusta
________________________________________________________
Referències modifica
- ↑ Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire PaléoEnvironnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622 Villeurbanne Cedex France.
- ↑ «Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. (Juglandaceae: Dist, maps) (en)».
- ↑ «Lavallée, Pierre Alphonse Martin, 1877. Arboretum Segrezianum: Enumeration des Arbres dt Arbrisseaux Cultives a Segrez, Seine-et-oise., 1877, 376 p. (Pterocarya...). (fr)».
- ↑ «Anderson, E., 1933. Pterocarya rehderiana. Arnold Arboretum < Harvard University. Bulletin of Popular Information. Series 4, vol. I, september 30, 1933, no. 11, p. 57-60. (en)». Arxivat de l'original el de maig 5, 2017. [Consulta: d’abril 22, 2019].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pterocarya |