Giovanni Battista Casti

Giovanni Battista Casti (Acquapendente 29 d'agost de 1724 - París 5 de febrer de 1803) va ser un poeta i llibretista italià.

Infotaula de personaGiovanni Battista Casti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1724 Modifica el valor a Wikidata
Acquapendente (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1803 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, òpera i llibret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, religiós cristià, escriptor, llibretista, professor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 96da4865-ac9f-4301-8b84-0cdf3719217a Discogs: 4737391 IMSLP: Category:Casti,_Giovanni_Battista Project Gutenberg: 52176 Modifica el valor a Wikidata

Segons l'historiador Alexander Wheelock Thayer, Casti hauria estat el veritable instigador de Mozart contra Antonio Salieri.

Biografia modifica

Estudià al seminari de Montefiascone, on l'any 1747 va ser ordenat sacerdot. L'any 1762 s'establí a Roma; i va ser elegit per a l'Accademia dell'Arcadia amb el nom de Niceste Abideno. A Roma, Casti publicà I tre giuli, un recull de 216 sonets endecasílabs. El 1765 es traslladà a Florència, el 15 de desembre de 1769 va ser nomenat poeta de la Cort de Leopold II d'Àustria per la seva obra de gran èxit, Poesie liriche .

Quan el comte Franz Xaver Orsini-Rosenberg va ser reclamat a Viena, el 1772, Casti va figurar en el seu seguici.

A Àustria Casti va haver de seguir a Joseph Kaunitz en les seves missions diplomàtiques hi per això va estar a Berlín, Estocolm i Copenaghen. El maig de 1776 va residir un temps a Sant Petersburg. Caterina II de Rússia l'expulsà per l'obra Poema tartaro, que era una sàtira contra la Zarina.

Va estar també a Espanya i Portugal i el 1784,a Viena, va tenir gran activitat llibretística: per a Giovanni Paisiello va produir el libretto de l'òpera Il re Teodoro in Venezia. L'any següent per Antonio Salieri va escriure La grotta di Trofonio, drama buffo. Igualment per a Salieri va escriure la sàtira Prima la musica e poi le parole.

l'any 1798, va decidir retirar-se a París i allà va publicar la primera edició del seu famós Gli animali parlanti, que va influir en l'òpera de Giacomo Leopardi: els Paralipomeni alla Batracomiomachia.

Llibrets modifica

Òperes modifica

  • I tre giuli (recull de sonets satírics, 1762)
  • Poesie liriche (1769)
  • Il poema tartaro (poema, 1783)
  • Gli animali parlanti (poema, 1802)
  • Novelle galanti (pòsthuma, 1804)

Bibliografia modifica

  • G. MURESU, Le occasioni di un libertino (G.B. Casti), Messina-Firenze, D'Anna, 1978
  • A. FALLICO (cur.), Epistolario, Viterbo, Amministrazione provinciale, 1984
  • A. FALLICO, Introduzione a G.B. Casti, Viterbo, Amministrazione provinciale, 1984
  • L. PEDROIA (cur.), Gli animali parlanti, Salerno, Roma, 1987
  • E. BONORA (cur.), Melodrammi giocosi, Modena, Mucchi, 1998
  • A. BENISCELLI (cur.), Libertini italiani. Letteratura e idee tra XVII e XVIII secolo, BUR, Milano 2011, ISBN 978-88-17-05060-9
  • A. METLICA, Il manoscritto Cod. Ser. N. 12.463-12.464 della Nationalbibliothek di Vienna: 84 ottave inedite per il Poema tartaro di Giovan Battista Casti, «Filologia e critica», 2011 [in c.d.s.]

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Casti