Juan Caramuel y Lobkowitz
Juan Caramuel y Lobkowitz va ser un matemàtic, filòsof i eclesiàstic espanyol del segle xvii.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1606 Madrid |
| Mort | 7 setembre 1682 (76 anys) Milà (Itàlia) |
| Bisbe diocesà | |
| 25 setembre 1673 – ← Giovanni Rasini (en)  – Ferdinando de Roxas (en) → Diòcesi: bisbat de Vigevano | |
| Bisbe diocesà | |
| 9 juliol 1657 – ← Maria Giuseppe Avila – Domenico Tafuri (en) → Diòcesi: bisbat de Satriano i Campagna | |
| Abat | |
| Vicari general | |
| Diòcesi: arquebisbat de Praga | |
| Dades personals | |
| Residència | Lovaina, Praga, Milà |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Alcalá Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Praga |
| Ocupació | Matemàtiques Arquitectura Teologia |
| Organització | Universitat de Lovaina |
| Orde religiós | Orde del Cister i Orde de sant Benet |
| Consagració | Francesco Maria Brancaccio |
| Família | |
| Pares | Lorenzo Caramuel (en) i Catalina de Frisia (en) |
Vida modifica
Fill d'una noble de Bohèmia i d'un enginyer de Luxemburg aficionat a les matemàtiques i l'astronomia, Juan Caramuel va rebre una bona educació des de ben petit, tant pel seu pare com per l'escola jesuïta a la qual assistia. Va fer els seus estudis a la Universitat d'Alcalà, on va ingressar a l'orde del Cister, i a la Universitat de Salamanca. El 1638 va rebre el seu Magister a la Universitat de Lovaina on va romandre com a professor.[1]
El 1644 es trasllada a Disibodenberg (Renània-Palatinat) on és nomenat abat del seu monestir,[2] però només s'hi està uns pocs anys en ser nomenat abat de dos monestirs a Viena i Praga. A Praga gaudirà de la protecció de l'emperador.
El 1655, en ser nomenat papa el cardenal Fabio Chigi (Alexandre VII), és nomenat consultor de la Santa Seu i de la Congregació dels Ritus, càrrecs en els quals no durarà gaire perquè el 1657 passa a ser bisbe de Satriano (Calàbria).[3]
Finalment, el 1673 és nomenat bisbe de Vigevano (Llombardia), a la vora de Milà, on viurà fins a la fi dels seus dies.[4]
Obra modifica
Les obres de Caramuel pertanyen a una gran varietat de camps,[5] essent els més importants la teologia, la filosofia, la lògica i el llenguatge, les matemàtiques i la història i la política.
El seu tractat Arquitectura civil recta y oblicua va exercir una influència considerable en el desenvolupament de l'arquitectura barroca. A Catalunya hi ha diversos edifics on es fa palesa l'aplicació dels seus principis, per exemple el Palau Mercader de Barcelona.[6]
En el camp de la teologia va intentar aplicar regles "matemàtiques", contribuint al que denominava Logica Moralis:
- Lovaina, 1643: Theologia Moralis ad prima eaquae clarissima principia reductio
- Franckfurt, 1646: Theologia regularis
- Lyon, 1663: Apotegma pro antiquissima et universalissima doctrina de probabilitate, obra que va ser inclosa en l'índex de llibres prohibits pel Vaticà.
En el camp de la filosofia va tractar fonamentalment temes relacionats amb la lògica:[7]
- Lovaina, 1642: Rationalis et realis philosophia
- Franckfurt, 1654: Apparatus philosophicus de omnibus scientiis et artibus breviter disputans
- Vigebano, 1681: Critica philosophica
En el camp de les matemàtiques:
- Lovaina, 1642: Mathesis audax
- Lovaina, 1643: Novem Stellae circa Iovem
- Campania, 1670: Mathesis biceps, potser el seu llibre més interessant[8] en el qual sense haver-hi descobriments sensacionals, presenta algunes contribucions originals, exposant, per exemple, els sistemes de numeració en base n[9] o un mètode de trisecció de l'angle.
- Vigevano, 1678: Architectura civil Recta y Obliqua
En altres camps es poden destacar:
- Roma, 1663: Primus Calamus, un tractat sobre història de la literatura
- Anvers, 1639: Philippus, Carolis V filius, Lusitaniae legitimus rex demonstratus, on defense els drets de Felip II al tron de Portugal.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Angelelli, Ignacio «Ioannes Caramuel Lobkowitz: nota bibliográfica» (en (castellà)). Revista Internacional de Filosofía, Vol. 6, Num. 3-4, 1976, pàg. 513-518. ISSN: 0210-1602.
- Fleming, Julia A. Defending Probabilism: The Moral Theology of Juan Caramuel (en (anglès)). Georgetown University Press, 2006. ISBN 9781589011137.
- Glaser, Anton «Binary Arithmetic From Hariot (CA, 1600 A.D.) to the Computer Age» (en (anglès)). International Congress of Mathematical Education Meting, 1972.
- Velarde Lombraña, Julián. Juan Caramuel, vida y obra (en (castellà)). Pentalfa Ediciones, 1989. ISBN 84-85422-88-0.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Caramuel y Lobkowitz |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Juan Caramuel y Lobkowitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Vernet, Joan Caramuel y Lobkowitz, Juan Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat 14 de març de 2014).
- Richard Westfall, Caramuel y Lobkowitz, Juan, The Galileo Project
- Proceedings of the Caramuel Conference, Praga, 2006, commemorant el quart centenari del seu naixement.