André Manaranche

André Manaranche (8 de gener de 1927, Chatou, França - 12 d'abril de 2020, Lilla, França) fou un sacerdot, teòleg i escriptor francès.

André Manaranche

Biografia
Naixement	(fr) André François Manaranche 8 gener 1927 Chatou (França)
Mort	12 abril 2020 (93 anys) Lilla (França)
Causa de mort	COVID-19
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Institut Catòlic de París Teologat de Fourvière
Activitat
Camp de treball	Religió, Macroethics (en) i teologia
Ocupació	teòleg, sacerdot, científic social, escriptor, sacerdot catòlic, professor d'universitat
Membre de	Associació de guies i escoltes d'Europa
Orde religiós	Companyia de Jesús
Premis (1981)  Véga and Lods de Wegmann Prize (en)

Biografia

Nasqué al si d'una família camperola d'Alvèrnia que es traslladà als afores de París, Manaranche se sentí cridat al sacerdoci des del començament. Començà els estudis en un seminari a Versalles i fou ordenat el 29 de juny de 1951. Després fou enviat a l'Institut Catholique de París per fer els estudis superiors, i defensà una tesi titulada Communauté et société dans l'Église, inspirada en les obres d'Ernst Troeltsch.

El 1960, Manaranche ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Saint-Martin-d'Ablois, i després obtingué la mestria en teologia a la Facultat de Fourvière, inspirant-lo a escriure Quel salut?. Aquest mateix any publicà Y a-t-il une éthique sociale-chrétienne ?. El treball qüestionà si hom podia entrar al Regne de Déu basant-se simplement en la moral. Això inspirà a Henri Desroche a escriure que això podria conduir a una societat no atea.

Després recorregué a la teologia dogmàtica i escapà de la cultura d'Europa occidental. Visqué a molts països africans de parla francesa, com Senegal, Níger, Benín, Burundi, Ruanda, Madagascar, Reunió, Maurici, Marroc i Algèria. Després tornà a França, al Seminari de Paray-le-Monial.

El 1986, Edmond Barbotin, assessor religiós francès de la Unió Internacional de Guies i Scouts d'Europa, confià a Manaranche la capellania dels Rover Scouts. Ajudà a la peregrinació anual a Vézelay, on assistí al Dia de Tots Sants. Ostentà aquest càrrec durant deu anys.

A causa de les seves obres religioses, el lingüista Beernard Pottier expressà la importància dels llibres de Manaranche.

André Manaranche morí el 12 d'abril de 2020 a Lilla a l'edat de 93 anys a causa del COVID-19 causat pel virus del SARS-CoV-2, durant la Pandèmia de COVID-19.

Publicacions

• L'Homme dans hijo univers (1966)
• Prêtres à la manière des apôtres (1967)
• Je crois en Jésus-Cristo aujourd'hui (1968)
• Y Un-t-il une éthique sociale chrétienne ? (1969)
• Quel salut ? (1969)
• Franc-parler vierte notre temps (1970)
• Un chemin de liberté (1971)
• Dieu vivant et vrai (1972)
• L'Existencia chrétienne (1973)
• L'Esprit et la Femme (1974)
• Ceci est mon Cuerpo (1975)
• Celui qui vient (1976)
• L'Esprit de la loi (1977)
• Actitudes chrétiennes en politique (1978)
• Les Raisons de l'espérance (1979)
• Des noms Verter Dieu (1980)
• Le Prêtre, ce prophète (1982)
• Vierte nous les hommes, la Rédemption (1984)
• Le monothéisme chrétien (1985)
• Un Amor nommé Jésus (1986)
• Rue de l'Evangile (1987)
• Premiers pas dans l'amor (1988)
• En séparant le sable et l'eau… La création (1990)
• Adam, où es-tu ? (1991)
• J'aime mon Église (1992)
• Grâce à Dieu (1993)
• Vouloir et Anterior des prêtres (1994)
• Croyances ou Révélation (1996)
• Tiens la Ruta (1997)
• Questiones de Jeunes (1998)
• Jacques Sevin, une identité (1999)
• Déclin ou sursaut de la Foi (2002)
• Jacques Fesch. Du No-sens à la tendresse (2003)
• Dieu en Europa (2003)
• Prêtre. Genèse d'une réflexion (2009)
• Prefaci a Les yeux de la foi per Pierre Rousselot (2010)