Joaquim Poll i Beyres
Joaquim Poll i Beyres (Cassà de la Selva, 22 de maig del 1927 - L'Estartit, 6 de maig del 2018) va ser un músic i compositor català. Tocà amb diverses cobles-orquestra, on va ser instrumentista de fiscorn i trombó (a la cobla) i piano, violí, acordió i trombó de vares (a l'orquestra).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 maig 1927  Cassà de la Selva (Gironès) |
| Mort | 6 maig 2018 (90 anys) l'Estartit (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Biografia
modificaEstudià amb mossèn Gabriel Garcia, organista de Cassà i amb Francesc Civil. Feu la carrera de piano al conservatori del Liceu, amb els mestres Vallribera i Muset. Als 17 anys començà a tocar el piano en orquestres, alhora que estudiava el fiscorn amb Pere Arpa; posteriorment també aprengué a tocar el trombó de vares amb Josep Albertí.[1]
Després de dos anys de tocar a l'orquestra Florida (1944), amb alguns companys constituí la cobla-orquestra Casablanca (1945), d'on en fou fiscornaire en la formació de cobla i vocalista -amb el nom Beyres- en la d'orquestra; tocà a la cobla-orquestra Juventud Artística de Vidreres (1946) i a la Principal de Cassà de la Selva (pianista, fiscorn, n'esdevingué director). Tocà després a l'Orquestra Maravella (d'on fou fiscornaire, intèrpret de trombó de pistons en cobla, i pianista, violinista i trombonista de vares com a orquestra) i hi passà cinc temporades, fins al 1953-1954. Als anys 50 també fou professor de la cassanenca "Acadèmia de música Albéniz", que havia creat i dirigia Joan Guillaume i on tingué de companys els professors Pere Mercader, Núria Dalmau i Miquel Milla i Batlle. Pels voltants de 1954 s'establí a l'Estartit, on es dedicà a un restaurant familiar, en el qual tocava en el petit conjunt que formà amb els seus dos fills.[1]
Cantà breument amb el grup d'havaneres Cantaires de Montgrí [2] i, en els seus darrers anys, acompanyà al piano i dirigí [3] la coral Els Passerells del Bell Racó, de la Llar de Jubilats de l'Estartit. Com a compositor fou autor de diverses sardanes, estrenades entre els anys 1949 i 1952 [4]
Sardanes
modificaSelecció [5]
- Abrandament, o també Cardedeu (1948), enregistrada [disc 1]
- Dos cors
- En Sidru barber
- L'encís del jovent, enregistrada per La Principal de la Bisbal
- Les Escaldes, enregistrada [disc 2]
- La menuda canta (1950)
- Pressentiment (1949)
- Records de Treumal (1949), enregistrada [disc 3]
Enregistraments
modifica- ↑ Cobla Montgrins. Sardanes a Cardedeu 1933-2001. Barcelona: DiscMedi, 2001. DM-109202. Comprèn la sardana Cardedeu
- ↑ La sardana Les Escaldes s'ha editat dues vegades amb la Cobla Maravella (Orpheo OPE-2023 i SAEF SF-2014) i una vegada amb la Cobla Girona. Valls d'Andorra. Sardanes i ballets. Barcelona: Regal, 1960. SEDL 19.252.
- ↑ La Principal de Cassà. Ressons de segle. Cassà de la Selva: Ajuntament de Cassà de la Selva, 2010. ref. 44.1 10076 CD. Comprèn la sardana Records de Treumal
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nonell, Jaume «Joaquim Poll i Beyres». Som. Publicació de cultura popular catalana, núm. 36, 4-1983, pàg. 4-5.
- ↑ «"La nostra història", al web del Cantaires del Montgrí». [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ «El cant coral». El Montgrí, núm. 41, 10-2013, pàg. 25.
- ↑ «"Poll i Beyres, Joaquim", al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 15 maig 2018].
- ↑ «Sardanes de Joaquim Poll, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 15 maig 2018].
Bibliografia d'ampliació
modifica| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Brugués i Agustí, Lluís. La música a Girona. Història del Conservatori Isaac Albéniz. Girona: Diputació de Girona, 2008, p. 106. ISBN 9788496747340.