Viquipèdia

Llista de cims més alts per municipi de Mallorca

Aquesta llista conté el punt més alt de cada terme de Mallorca. La font de l'altitud són els mapes de l'editorial Alpina; quan no apareix en aquesta font, s'indica la font emprada.

En cursiva quan el punt no es troba en un cim, sinó al coster d'un cim que culmina en un altre terme. En negreta si tenen vèrtex geodèsic. Si està en negreta i en cursiva, se sobreentén que el vèrtex és al cim de la muntanya i, per tant, fora del terme.

Municipi Punt Altitud (m) Notes
Alaró Puig de la Coma dels Carboners[a] 842 A la Serra d'Amós, dins les terres de Solleric, no lluny de la Rateta
Alcúdia Talaia d'Alcúdia 446
Algaida Puig de Randa 556 El punt més alt conforma una esplanada entre els radars i l'edifici del santuari, però el vèrtex geodèsic es troba al santuari.
Andratx Mola de l'Esclop 928
Ariany La Corbatera[b] 145[2] A l'extrem sud-oriental del terme. El pujol fa 151 m i culmina dins el terme de Petra.
Artà Talaia Freda 564
Banyalbufar Mola de Planícia 941
Binissalem Penyal dels Bous 403 Al nord del terme, a la Serra de Bellveure
Búger Vila de Búger 105[2] El punt més alt es troba al barri dels Molins, darrere l'Església. És l'únic terme de Mallorca que té el punt més alt a la vila.
Bunyola Puig de la Rateta 1113
Calvià Puig de Galatzó 1027
Campos Puig dels Monjos[c] 130[2] Al nord del terme, vora la carretera a Porreres. El pujol fa 135 m i culmina dins el terme de Porreres.
Campanet La Capella Blava 682
Capdepera Puig del Racó 386 A l'oest del terme, vora la carretera a Artà
Consell Camí del Raiguer[d] 165[2] El límit nord del terme, que fa frontera amb Alaró, ressegueix aproximadament la cota 160 m, i segueix íntegrament el camí, el qual neix dins el terme de Santa Maria, a la carretera que va a Bunyola, i acaba a la vila de Lloseta.
Costitx Puig d'en Pau 186[2] Al sud-est de la vila
Deià Puig del Teix 1065 Al cim de la muntanya del Teix hi ha tres cims. El que conté el vèrtex geodèsic sol ser considerat el principal, però la major part de fonts consideren que l'altre és un metre més alt. Sovint el del vèrtex és considerat el principal, mentre que l'altre rep el nom de Teixot.
Escorca Puig Major de Son Torrella 1436 Abans de fer-ne explotar el cim feia 1445 metres. El vèrtex geodèsic és situat a 1415 metres,[2] al nord-est dels radars.
Esporles Mola de Planícia[e] 895 A l'extrem occidental del terme, a uns 500 metres a l'est del cim, localitzat dins el terme de Banyalbufar
Estellencs Puig de Galatzó 1027
Felanitx Puig de Son Salvador 510 El punt més alt i el vèrtex geodèsic es troben a l'edifici del santuari.
Fornalutx Penyal del Migdia 1382
Inca Puig de la Minyó[f] 300[2] A la serra de Santa Magdalena, al sud de l'Ermita
Lloret Puig de les Algorfes[g] 220[2] A l'est del terme. El pujol fa 225 m i culmina dins el terme de Sant Joan.
Lloseta Puig de la Creu[h] 640 A l'extrem nord del terme, dalt de la muntanya de l'Estorell. El puig fa 665 m i culmina dins el terme de Mancor.
Llubí Puig de les Tres Fites[i] 172[2] A l'extrem sud del terme, al trifini amb Sineu i Maria, vora la possessió de Son Cloques del terme de Sineu
Llucmajor Puig de Randa[j] 500[2] El límit del terme passa per les timbes del massís de Randa, que culmina a 556 m dins el terme d'Algaida.
Manacor Muntanya de Calicant 477
Mancor Puig de la Fita 899 Els mapes indiquen que el Puig de la Fita és un cim situat escassos metres més al nord-est, a 895 m, fora del terme de Mancor. El cim secundari, aquest sí dins el terme de Mancor, és, de fet, més elevat que l'anterior.
Maria Puig de les Tres Fites[i] 172[2] A l'extrem oest del terme, al trifini amb Sineu i Llubí, vora la possessió de Son Cloques del terme de Sineu
Marratxí Puig d'en Xixilis[10] 228[2] Esplanada elevada, on se situen les cases de Can Pistola i Can Parrisco, al nord de la vila de Pòrtol
Muro Turó de Son Jeroni 127[2] Al sud del terme, a l'oest de la possessió de Son Jeroni
Palma Puntals de Valldurgent 511
Petra Puig de Bonany 318
La Pobla Puig de la Talaia de Son Vila 332[2] Entre la carretera a Pollença i la carretera a Alcúdia
Pollença Puig de Ca de Míner 884 A la muntanya hi ha tres cims, i en certs mapes el cim més elevat no es considera el principal
Porreres Puig d'en Femella 294 Vora el camí de la Mesquida
Puigpunyent Puig de Galatzó 1027
Les Salines Pleta d'en Ximena[k] 90[2] A l'extrem nord del terme. El pujol culmina dins el terme de Santanyí, a 109 metres d'altitud.
Sant Joan Puig de Bonany[l] 310m[2] El puig culmina uns metres més al nord, dins el terme de Petra, a 318 metres d'altitud.
Sant Llorenç Puig d'Alpara 487[2]
Santa Eugènia Puig de Son Seguí 325
Santa Margalida Turó de la Teulada 114[2] A l'oest del Torrent de Binicaubell
Santa Maria Puig de na Marit 664
Santanyí Puig Gros 272 Al nord-oest del Puig de Consolació
Selva Puig de n'Alí 1038
Sencelles Cal Garriguer[m] 170[2] A l'extrem sud del terme, en un pendent cap a la vila de Pina, al terme d'Algaida, que no forma cap puig ni pujol
Sineu Puig d'en Carnisser 220[2] Cim situat al nord del Puig de Sant Nofre
Sóller Serra d'Alfàbia 1069 La Serra d'Alfàbia té diversos cims. El que té el vèrtex geodèsic està situat exclusivament dins el terme de Bunyola, però no és el més alt, que està situat a la partió entre Sóller i Bunyola.
Son Cervera Puig del Coll 372 A l'oest del terme, a la frontera amb Sant Llorenç
Valldemossa Puig del Teix[n] 1035[2] Al nord-est del terme, a uns 300 metres al sud-oest del cim, localitzat dins el terme de Deià
Vilafranca Puig de Bonany[o] 155[2] El puig culmina dins el terme de Petra, a 318 metres d'altitud.

Notes i referències modifica

Notes modifica

  1. ↑ Dit també Puig de la Font Seca.[1]
  2. ↑ Pronunciat Corpatera, derivat de corb. El cim més alt del terme es troba a les Comunes, al nord-est del terme, a 140 m. Es tracta d'un turó suau amb dues cases al cim, a la frontera amb el terme de Petra.
  3. ↑ El terme és molt pla i gairebé no hi ha cap puig ni cap turó. Devora la carretera a Santanyí, al límit del terme, hi ha el Puig del Figueral, de 101 m, que té un vèrtex geodèsic.[3][4]
  4. ↑ No hi ha cap puig ni cap turó en tot el terme. Consta, això sí, un topònim amb el nom de el Puig Ventós, que correspon a unes cases situades dalt d'una lleugera elevació de 162 m, devora Son Lluc, a la carretera Ma-2022.[4][5]
  5. ↑ La muntanya principal del terme i cim més elevat del municipi és la Fita del Ram, a 833 m d'altitud.[6]
  6. ↑ Dit també Puig de la Creu.[7]
  7. ↑ Dit també Puig de Son Brondo. El cim més alt del terme és a la Pleta de Son Gelabert, dit Turó de Son Gelabert de Dalt,[8] entre el camí de Son Gelabert i la carretera de Sineu, on hi ha un vèrtex geodèsic a 200 m. Es tracta d'una elevació del terreny molt suau; en canvi, a l'extrem est del terme hi ha un puig d'una certa prominència, el Puig de Son Virgo, de 199 m d'altitud.[2]
  8. ↑ El cim més alt del terme és el Puig del Rafalet, de 468 m, uns metres més avall del Puig de la Creu.[9]
  9. ↑ 9,0 9,1 Dit també Puig de Son Cloques o de Son Cloquis.[2]
  10. ↑ El cim més alt del terme és el Puig de Galdent o Puig de Son Roig, de 428 m.
  11. ↑ Dita també el Tancat Nou.[11] El terme és molt pla i gairebé no hi ha cap puig ni cap turó:[12] solament consten els topònims del Turó d'en Terringo, de 74 m, situat entre el Rafal Llinars o Rafal Genars i el terme de Santanyí,[13] i el Turó dels Romanins.[4]
  12. ↑ El cim més alt del terme és el Puig de Sant Nofre.[14]
  13. ↑ El terme és molt pla i no hi ha cap turó que destaqui gaire. Solament consten els topònims del Puig d'en Seguí[4] o Puig Agut, que correspon a unes cases situades dalt d'una lleugera elevació de 137 m, al camí de So na Rossa.[15]
  14. ↑ El cim més alt del terme és el Puig Caragolí, al Camí de l'Arxiduc, de 945 m, o bé, segons com es consideri el límit fronterer amb Bunyola, el Puig de la Font o de n'Angeler,[16][17] de 968 m, dins la possessió de Pastoritx.
  15. ↑ El terme de Vilafranca és molt petit i molt pla, i té molt poques elevacions de terreny. El que més s'aproxima a un turó és el pujol on se situen les Torres de Sant Martí, a la possessió de Sant Martí, a 125 m d'altitud, a la banda vilafranquera del Puig de na Corb, al terme de Sant Joan i de 144 m.[18]

Referències modifica

  1. ↑ Fullana, Pere et al. Guia dels pobles de Mallorca. Alaró. Mallorca: Grup Serra, 1999, p. 6. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 «Visualitzador IDEIB». Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears. Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA). [Consulta: 14 desembre 2022].
  3. ↑ Mascaró Pasarius, Josep. «Sector nº 39». A: Mapa General de Mallorca. Palma: Esago, 1987. ISBN 8485562119. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears». UIB, IEC. [Consulta: 14 desembre 2022].
  5. ↑ «Consell». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 49. ISBN 84-8661702-2. 
  6. ↑ «Esporles». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 76. ISBN 84-8661702-2. 
  7. ↑ Benítez, Josep et al. Guia dels pobles de Mallorca. Inca. Mallorca: Grup Serra, 1999, p. 6. 
  8. ↑ «Lloret de Vistalegre». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 8. Palma: Promomallorca, p. 16. ISBN 84-8661702-2. 
  9. ↑ Grimalt Gelabert, Miquel et al. Guia dels pobles de Mallorca. Lloseta. Mallorca: Grup Serra, 1999, p. 8. 
  10. ↑ «Puig d’en Xixilis». Marratxipèdia. Arxivat de l'original el 29 juliol 2021. [Consulta: 14 desembre 2022].
  11. ↑ «Salines, ses». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 60. ISBN 84-8661702-2. 
  12. ↑ Bauzà Roig, Honorat. Guia dels pobles de Mallorca. Ses Salines. Mallorca: Grup Serra, 1999, p. 7. 
  13. ↑ Mascaró Pasarius, Josep. «Sector nº 42». A: Mapa General de Mallorca. Palma: Esago, 1987. ISBN 8485562119. 
  14. ↑ Company Matas, Arnau et al. Guia dels pobles de Mallorca. Sant Joan. Mallorca: Grup Serra, 1999, p. 7. 
  15. ↑ «Sencelles». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p. 122. ISBN 84-8661702-2. 
  16. ↑ «Valldemossa». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 403. ISBN 84-8661702-2. 
  17. ↑ «Puig de n'Angeler». ToponímiaMallorca, 10-03-2010. [Consulta: 14 desembre 2022].
  18. ↑ «Vilafranca de Bonany». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 148. ISBN 84-8661702-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_cims_més_alts_per_municipi_de_Mallorca&oldid=31400354»