Miquel Altisent i Domenjó
Miquel Altisent i Domenjó (Balaguer, Noguera, 22 d'octubre de 1898 - Barcelona, 31 de gener de 1975)[1] fou un musicòleg especialitzat en el cant gregorià i ambrosià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1898  Balaguer (Noguera) |
| Mort | 31 gener 1975 (76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg |
Religiós escolapi, fou deixeble i col·laborador de Gregori Maria Sunyol i estudià a l'abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Sunyol com a director i professor de l'Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà. Professà cant gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vicepresident des de la fundació. Va publicar El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971), Nova lectura dels neumes gregorians (1979), i una considerable quantitat d'estudis dedicats al cant litúrgic.[2]
El pare Altisent va ensenyar a jugar al bàsquet als seus alumnes dels escolapis de Terrassa des de 1927. Havia estat destinat a Cuba i allí l'havia pogut aprendre.[3]
Referències
modifica- ↑ Amorós i Prat, Francesc. Compositors i Costumari Musical de Balaguer. Editorial Visión Libros. ISBN 9788498869057.
- ↑ Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la Música y Los Músicos, Volum 1. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901386.
- ↑ El pare Miquel Altisent i el bàsquet a Terrassa. http://www.escolapia.cat/novetats/lescolapimiquelaltisentreconegutperlasevaaportacioalbasquetdeterrassa Arxivat 2016-12-21 a Wayback Machine.