Maximilien de Béthune, duc de Sully

Maximilien de Béthune
duc de Sully
	;
Biografia
Naixement	13 desembre 1560 ; Rosny-sur-Seine
Mort	22 desembre 1641 (81 anys); Château de Villebon (en)
Sepultura	castell de Sully-sur-Loire (1999–) ; Nogent-le-Rotrou (1641–1999)
Superintendent of Finances (en)
	1598 – 1611
Governador de la Bastilla
Ministre principal de França
	– Nicolas IV de Neufville de Villeroy →
Ministre
Dades personals
Formació	collège de Bourgogne (fr)
Activitat
Camp de treball	Política, Administració estatal i domini militar
Ocupació	polític, estadista, comandant militar, militar, escriptor, soldat
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra francès
Rang militar	mariscal de França (1634–)
Conflicte	Guerres de religió a França
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 120 AP] ;
Altres
Títol	Duc
Cònjuge	Anne de Courtenay (en) ; Rachel de Cochefilet (en)
Fills	Marguerite de Béthune (en) ; ( Rachel de Cochefilet (en) ); Maximilien II de Béthune; ( Anne de Courtenay (en) ); François de Béthune, Duc d'Orval, Comte de Muret et de Villebon (en) ; ( Rachel de Cochefilet (en) )
Pares	François I de Béthune, Baron de Rosny et de Baye (en) i Charlotte Dauvet (en)

Maximilien de Béthune, primer duc de Sully (13 de desembre de 1560 – 22 de desembre de 1641) va ser un ministre francès hugonot i la "mà dreta" del rei Enric IV de França en el govern de França. Va organitzar un sistema de centralisme administratiu a França. Tenia idees de neoestoicisme sobre la virtut, la prudència i la disciplina.^[1]

Biografia

Nasqué al Château de Rosny prop de Mantes-la-Jolie dins una branca de la Casa de Bethune en una família noble originària d'Artois. Als onze anys va ser presentat davant Enric de Navarra el futur rei de França i hi va estar permanentment unit. Va escapar discretament de la Matança del Dia de Sant Bartomeu tot portant ostensiblement sota el braç un "Llibre d'Hores" catòlic. Va estudiar matemàtica i història a la cort d'Enric de Navarra.^[2]

En la guerra civil de 1575 s'allistà a l'exèrcit protestant. Va ser ferit greument a la batalla d'Ivry (1590). Va aconsellar Enric IV que es tornés catòlic però ell mateix no ho va fer.

Referències

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximilien de Béthune, duc de Sully

↑ James A. Moncure, ed. Research Guide to European Historical Biography: 1450-Present (4 vol 1992); 4:1812-22
↑ André Duchesne, Histoire généalogique de la Maison de Béthune, Paris, 1639.

[1] James A. Moncure, ed. Research Guide to European Historical Biography: 1450-Present (4 vol 1992); 4:1812-22

[2] André Duchesne, Histoire généalogique de la Maison de Béthune, Paris, 1639.

[1]

[2]