Ekkehard Tertsch
Ekkehard Tertsch (Trieste, 3 d'agost de 1906 - Madrid, 30 d'agost de 1989) fou un diplomàtic i periodista hispano-austríac.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1906  Trieste (Itàlia) |
| Mort | 30 agost 1989 (83 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, diplomàtic |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–) |
| Família | |
| Fills | Hermann Tertsch del Valle-Lersundi |
Biografia modifica
Nascut a Trieste —llavors una ciutat de l'Imperi Austrohongarès—, estudià filosofia a la Universitat de Viena; després de la seua formació universitària, entre 1926 i 1928 realitzà un curs a la Konsularakademie (Acadèmia Consular) de Viena.[1] Començà la seua vida laboral com a secretari del banquer i industrial vienès Hermann Oppenheim. El març de 1933 s'afilià al Partit nazi (NSDAP) en Àustria, tot i que després de la prohibició del NSDAP en territori austríac arribà a oferir-se a Alemanya com a espia.[2] El 1936 es traslladà a Londres, on treballà com a marxant d'art. Amb posterioritat la Gestapo investigà Tertsch i sospità que podia haver treballat com a informador dels serveis d'intel·ligència i la policia austríacs.[2] Després de l'Anschluss d'Àustria el 1938, tornà a Viena i ingressà a les Sturmabteilung (SA).[1]
El 1940 entrà al servei diplomàtic alemany,[2] i fou destinat a l'ambaixada de Zagreb l'any següent. El 1943 fou destinat a l'ambaixada de Madrid i nomenat cap adjunt de la delegació de premsa, a les ordres de Josef Hans Lazar.[3] L'oficina de premsa nazi a Madrid desplegà una gran activitat sota la direcció de Lazar, qui arribà a controlar a una gran part de la premsa espanyola durant la Segona Guerra Mundial.[4] Tertsch fou detingut per la Gestapo després de l'atemptat del 20 de juliol davant les sospites —falses— que estiguera implicat en l'intent d'assasinat de Hitler.[3] Inicialment fou empresonat a la presó del carrer Lehrterstraße, al barri de Moabit, a Berlin i uns mesos després fou enviat al Camp de concentració de Sachsenhausen, on romangué fins al final de la guerra a la primavera de 1945.[1][5]
Posteriorment va tornar a Espanya on es va dedicar principalment al periodisme, tot especialitzant-se en matèria econòmica i financiera. El 1946 fundà el Spanish Economic News Service (SENS), un butlletí mensual enfocat a la informació econòmica sobre Espanya.[6][7] També va fundar altra publicació, l'Informe Econòmic Internacional Urgent.[8] Es convertí en corresponsal del diari Die Presse i, des de 1949, també fou assessor de la missió diplomàtica austríaca a Espanya.[2]
Es casà amb Felisa del Valle-Lersundi, amb la qual tingué tres fills. Un d'ells és el periodista Hermann Tertsch.
Morí a Madrid el 1989.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Agstner, 2015, p. 351.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Müller, Schriffl i Skordos, 2016, p. 27.
- ↑ 3,0 3,1 Agstner, 2015, p. 340.
- ↑ Schulze Schneider, 1995, p. 200.
- ↑ Tuchel, 2014, p. 156.
- ↑ Apezarena, 2005, p. 83.
- ↑ Müller, Schriffl i Skordos, 2016, p. 115.
- ↑ Apezarena, 2005, p. 152.
Bibliografia modifica
- Agstner, Rudolf. Handbuch des Österreichischen Auswärtigen Dienstes. Band 1: 1918 – 1938. Viena: Lit Verlag, 2015.
- Apezarena, José. Periodismo al oído. Los confidenciales: de las cartas manuscritas a Internet. Barcelona: Random House Mondadori, 2005.
- Müller, Stefan; Schriffl, David; Skordos, Adamantios. Heimliche Freunde: Die Beziehungen Österreichs zu den Diktaturen Südeuropas nach 1945. Böhlau Verlag, 2016.
- Schulze Schneider, Ingrid «Éxitos y fracasos de la propaganda alemana en España: 1939-1944». Mélanges de la Casa de Velázquez. Casa de Velázquez [Madrid], 31, 3, 1995, pàg. 197-217.
- Tuchel, Johannes. »...und ihrer aller wartet der Strick.«. Berlín: Lukas Verlag, 2014.