Crònica d'Anna Magdalena Bach
Crònica d'Anna Magdalena Bach (títol original en alemany: Chronik der Anna Magdalena Bach) és una pel·lícula germano-italiana de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet, estrenada el 1968. Ha estat doblada al català.[1]
| Chronik der Anna Magdalena Bach | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jean-Marie Straub Danièle Huillet |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Danièle Huillet |
| Producció | Franz Seitz Gianvittorio Baldi Jean-Marie Straub Danièle Huillet |
| Guió | Jean-Marie Straub Danièle Huillet |
| Música | Johann Sebastian Bach |
| Dissenyador de so | Louis Hochet Lucien Moreau |
| Muntatge | Danièle Huillet Jean-Marie Straub |
| Productora | Franz Seitz Filmproduktion Neue Filmkunst Walter Kirchner Hessischer Rundfunk IDI Cinematografica Radiotelevisione Italiana Kuratorium Junger Deutscher Film |
| Distribuïdor | Netflix  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya Itàlia |
| Estrena | 1968 |
| Durada | 93 minuts |
| Idioma original | alemany |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Musical |
| Lloc de la narració | Alemanya |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
        | |
Argument modifica
A partir de manuscrits, d'actes de l'època, de cartes, Jean-Marie Straub i Danièle Huillet han posat en escena la vida de la segona esposa de Johann Sebastian Bach, Anna Magdalena Bach, al costat del seu marit.[2]
Repartiment modifica
- Gustav Leonhardt: Johann Sebastian Bach
- Christiane Lang-Drewanz: Anna Magdalena Bach
- Paolo Carlini: Hölzel
- Ernst Castelli: Steger
- Hans-Peter Boye: Born
- Joachim Wolff: Rektor
- Rainer Kirchner: el Superintendent
- Eckart Brüntjen: el prefecte Kittler
- Walter Peters: el prefecte Krause
- Kathrien Leonhardt: Katharina Dorothea Bach
- Anja Fährmann: Regine Susanna Bach
- Katja Drewanz: Christine Sophie Henrietta Bach
- Bob van Asperen: Johann Elias Bach
- Andreas Pangritz: Wilhelm Friedemann Bach
- Nikolaus Harnoncourt: el príncep von Anhalt-Köthen
- Hellmuth Costard: Rektor Ernesti
- Angelo Viale
- Rudolf Scheidegger
- Ernest Strauss
Producció modifica
Gustav Leonhardt, el clavecinista i organista que toca Johann Sebastian Bach, ha declarat en una entrevista[3] que quan Jean-Marie Straub l'ha cridat per proposar-li aquest paper, ha pensat: «Una pel·lícula sobre Bach, serà espantós com totes les pel·lícules sobre la música que ja he vist. » Però quan va rebre el guió, l'havia trobat « del tot seriós, pensat, i fonamentat històricament», Jean-Marie Straub tenia el mateix enfocament i el mateix respecte que ell per aquest compositor: «El que trobava normal, Straub ho trobava també. »
Cada obra de música és interpretada en directe, sense ser interrompuda per canvis de pla,[4] per músics de primera importància, entre els quals el clavecinista Gustav Leonhardt que fa el paper de Johann Sebastian Bach.
Crònica modifica
| « | Una Crònica d'Anna Magdalena Bach, la veu suposada d'Anna Magdalena llegeix les cartes del mateix Bach i els testimoniatges d'un fill, tot i que parla com Bach escrivia i parlava, accedint això a una mena de discurs indirecte lliure.[…]
L'acte de paraula és acte de música en l'execució de la música de Bach que arrenca particions, més encara que la veu d'Anna Magdalena no arrencava de les cartes i documents. L'acte de paraula o de música és una lluita: ha de ser econòmic i rar, infinitament pacient, per imposar-se al que li resisteix, però extremadament violent per ser ell mateix una resistència, un acte de resistència[5] |
» |
| — Gilles Deleuze, Cinema 2 | ||
| « | Plans fixos, extremadament despullats, únicament consagrats a la respiració i al temps musicals. Els Straub compleixen el seu treball de cineastes amb la humilitat i l'exigència d'un artesà. El contrast intens del blanc i negre. El dolç reconfort del món exterior suggerit per les finestres il·luminades. La feina mínima, però molt expressiva, dels materials d'època (perruques, instruments). Tot acaba esborrant la distància del temps. Un sentiment de suspensió i d'eternitat palpita dins del marc, després el sobrepassa. Misteri infinit de la música i del cinema conjugats.[6] | » |
| — Jean Coutances, Télérama.fr | ||
Premis i nominacions modifica
- Nominacions
- 1968: Os d'Or
Referències modifica
- ↑ «Crònica d'Anna Magdalena Bach». esadir.cat.
- ↑ «Chronik der Anna Magdalena Bach». The New York Times.
- ↑ Geiser; Brouder, Bertrand. «Entretien amb Gustav Leonhardt», 08-10-1999.
- ↑ Cada peça de música és realment executat davant la càmera, en directe i filmat en un sol pla», J-M Straub, in Huillet - Straub, Crònica d'Anna Magdalena Bach , op. cit., p.10
- ↑ Gilles Deleuze, Cinema 2, edicions de Minuit, 1985, p.330-331 ISBN 2707310476
- ↑ Critica a Télérama.fr
Bibliografia modifica
- Danièle Huillet, Jean-Marie Straub, Chronique d'Anna Magdalena Bach, Toulouse, Éditions Ombres, 1996 ISBN 2841420337
- Philippe Cassard, Deux temps, trois mouvements, un pianiste cinema, entretien amb Marc Chevrie i Jean Narboni, Capricci éditions, 2011 ISBN 2918040363 i ISBN 9782918040361
Enllaços externs modifica
- La chair de la musique a Lumière.net
- Description détaillée a ciné-club de Caen.com
- el Bach-Film a avoir-alire.com