Infancia clandestina

Infancia clandestina
Fitxa
Direcció	Benjamín Ávila
Protagonistes	Natalia Oreiro; Ernesto Alterio; César Troncoso; Cristina Banegas; Douglas Simon; Mayana Neiva; Benjamín Ávila; Darío Valenzuela (en) ; Luciano Cazaux; Elvira Onetto
Producció	Luis Puenzo
Guió	Benjamín Ávila i Marcelo Müller
Música	Pedro Onetto; Marta Roca
Dissenyador de so	Fernando Soldevila
Fotografia	Iván Gierasinchuk
Muntatge	Gustavo Giani
Vestuari	Ludmila Fincic
Maquillatge	Beatushka Wojtowicz
Distribuïdor	Good Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Argentina, Brasil i Espanya
Estrena	2011
Durada	110 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema romàntic
Tema	Terrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980 i Procés de Reorganització Nacional
Lloc de la narració	Argentina
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (2013) ;
Lloc web	infanciaclandestina.com
	← Un cuento chino Wakolda →

Infancia clandestina és una pel·lícula argentina històrica-dramàtica coescrita i dirigida per Benjamín Ávila i protagonitzada per Natalia Oreiro, César Troncoso, Cristina Banegas, Ernesto Alterio i Teo Gutiérrez Romero.^[1]

A més de guanyar nombrosos premis va ser precandidata argentina a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa,^[2] i també va ser nominada al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana.^[3]

Sinopsi

La història, que transcorre durant l'última dictadura militar argentina (1976-83), és narrada per Juan, un nen de 9 anys que viu a l'Argentina. Juan està clandestí, i per això té un altre nom igual que tota la seva família: la seva mamà Charo, el seu papà Daniel i el seu adorat Oncle Beto. Juan es diu Ernesto. Al barri i a l'escola el coneixen així. Però a la seva casa és simplement Juan. Aquests dos mons en els quals Juan i Ernesto conviuen, eventualment col·lideixen i es retroalimenten durant el clima de la contraofensiva de Montoneros en 1979, quan els seus pares, tots dos pertanyents a l'organització, decideixen tornar a l'Argentina. Al poc temps arriba un punt en què Juan no podrà sostenir més els seus dos mons, i voldrà començar la seva pròpia clandestinitat amb el seu gran amor, María, una nena que coneix a l'escola.

Repartiment

Natalia Oreiro - Cristina
César Troncoso - Horacio
Ernesto Alterio - Tío Beto
Teo Gutierrez Moreno - Juan
Violeta Palukas - María
Cristina Benegas - Abuela
Mayana Neiva - Carmen

Premis i nominacions

Entre altres festivals, aquesta pel·lícula va participar del Primer Festival Internacional UNASUR Cinema que es va realitzar en San Juan, l'Argentina, al setembre de 2012, on va obtenir el premi a "Millor llargmetratge de ficció".^[4] Además obtuvo los siguientes premios:^[5]

Premis Cóndor de Plata

Any	Categoria	Receptor	Resultat
2013	Millor Pel·lícula		Guanyador
	Millor Director	Benjamí Avila	Guanyador
	Millor Actor	Ernesto Alterio	Nominat
	Millor Actriu	Natalia Oreiro	Guanyador
	Millor Actor de Repartiment	César Troncoso	Nominat
	Millor Actriu de Repartiment	Cristina Banegas	Guanyador
	Revelació masculina	Teo Gutiérrez Moreno	Nominat
	Millor Guió Original	Benjamí Ávila i Marcelo Muller	Guanyador
	Millor fotografia	Iván Gierasinchuk	Nominat
	Millor muntatge	Gustavo Giani	Nominat
	Millor direcció d'art	Yamila Fontán	Nominat
	Millor so	Fernando Soldevila	Nominat
	Millor vestuari	Ludmila Fincic	Nominat

Premi Sur

Any	Categoria	Receptor	Resultat
2012	Millor Pel·lícula		Guanyador
	Millor Director	Benjamí Avila	Guanyador
	Millor Actor	Ernesto Alterio	Guanyador
	Millor Actriu	Natalia Oreiro	Guanyador
	Millor Actor de Repartiment	César Troncoso	Guanyador
	Millor Actriu de Repartiment	Cristina Banegas	Guanyador
	Millor Actor Revelació	Teo Gutiérrez Moreno	Nominat
	Millor Actriu Revelació	Violeta Palukas	Nominada
	Millor Guió Original	Benjamí Ávila i Marcelo Müller	Guanyadors
	Millor Fotografia	Iván Gieransichuk	Nominat
	Millor Muntatge	Gustavo Giani	Guanyador
	Millor Direcció Artística	Yamila Fontán	Nominada
	Millor Vestuari	Ludmila Fincic	Guanyadora
	Millor Música Original	Pedro Onetto i Marta Roca	Nominats
	Millor So	Fernando Soldevila	Nominat

Referències

↑ «Entrevista a Benjamín Ávila, director de “Infancia clandestina"». [Consulta: 13 març 2014].
↑ «Infancia Clandestina va al Oscar». Terra Argentina. Terra Argentina, 28-09-2012 [Consulta: 28 setembre 2012]. Arxivat 24 de novembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 juliol 2020].
↑ Infancia clandestina al web dels Goya
↑ «Palmarés Unasur Cine 2012». Arxivat de l'original el 13 de març de 2014. [Consulta: 13 març 2014]. Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine.
↑ «Infancia Clandestina: Awards» (en anglès). [Consulta: 13 març 2014].

Vegeu també

Enllaços externs

Infancia clandestina a cinenacional.com
Canal Oficial de Infancia Clandestina a YouTube

[1] «Entrevista a Benjamín Ávila, director de “Infancia clandestina"». [Consulta: 13 març 2014].

[Oscars-2] «Infancia Clandestina va al Oscar». Terra Argentina. Terra Argentina, 28-09-2012 [Consulta: 28 setembre 2012]. Arxivat 24 de novembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 juliol 2020].

[3] Infancia clandestina al web dels Goya

[4] «Palmarés Unasur Cine 2012». Arxivat de l'original el 13 de març de 2014. [Consulta: 13 març 2014]. Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine.

[5] «Infancia Clandestina: Awards» (en anglès). [Consulta: 13 març 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]