Teodor de Cirene
|
No s'ha de confondre amb Teodor Ateu. |
Teodor de Cirene (grec antic: Θεόδωρος) (Cirene, 465 aC - Cirene, 398 aC) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles (segle v aC), nadiu de Cirene.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (grc) Θεόδωρος  465 aC Cirene (Líbia) |
| Mort | 398 aC (66/67 anys) Cirene (Líbia) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Alumnes | Plató, Teetet d'Atenes i Leodamant de Tasos |
Segons Procle fou una mica més jove que Anaxàgores i va ser eminent com a matemàtic. Apuleu i Diògenes Laerci diuen que Plató va anar a Cirene per estudiar geometria amb Teodor,[2] que seria aquest personatge. Iàmblic l'esmenta entre els pitagòrics eminents (De Vita Pythagorica). Teodor va ser alumne de Protàgores[3] i va viure la major part de la seva vida a Atenes, on va conèixer Sòcrates i Plató. El personatge que dona títol al diàleg de Plató Teetet hauria estat deixeble de Teodor.
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'astronomia, l'aritmètica, la música i l'educació.
Com molts Pitagòrics creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la felicitat. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la irracionalitat de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17)[4] fent servir el mètode tradicional pitagòric de la reducció a l'absurd i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells. També va crear l'espiral que porta el seu nom[5] a partir del Teorema de Pitàgores i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.[6]
Referències
modifica- ↑ Nails, 2002, p. 281-282.
- ↑ Diògenes Laerci 3.6
- ↑ Plató, Teetet, 189a
- ↑ Bourbaki, 1994, p. 148.
- ↑ Gautschi, 2010, p. 1042 i ss.
- ↑ James Gow, pàg. 57
Bibliografia
modifica- Nails, Debra. The People of Plato: A Prosopography of Plato and Other Socratics. Indianapolis: Hackett Publishing, 2002. ISBN 0-87220-564-9.
- Gow, James. A Short History of Greek Mathematics. C.J. Clay and Son, 1884.
- Gautschi, Walter «The spiral of Theodorus, numerical analysis, and special functions». Journal of Computational and Applied Mathematics, Vol. 235, Num. 4, 2010, pàg. 1042-1052. DOI: 10.1016/j.cam.2009.11.054. ISSN: 0377-0427.
- Bourbaki, N. Elements of the History of Mathematics. Springer, 1994. ISBN 978-3-54064767-6.
- espiral de Teodor de Cirene Arxivat 2009-12-30 a Wayback Machine..
- DK= Hermann Alexander Diels, Walther Kranz: Die Fragmente der Vorsokratiker.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Teodor de Cirene» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bulmer-Thomas, Ivor. «Theordorus of Cyrene» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 febrer 2024].